Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
Jaume Bofill i Ferro
Literatura catalana
Crític literari i poeta.
Llicenciat en farmàcia i lletres, pertangué al grup Caligenea de Josep Carner i fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, per a la qual traduí poetes grecs Estilista elegant, concebé la crítica com a activitat purament literària, més intuïtiva que no pas racional És autor de Vint-i-cinc anys de crítica 1959, on reuní els articles publicats a La Publicitat , Revista de Catalunya , etc, i de l’antologia Cent anys de poesia catalana 1968, que fou completada i publicada per Antoni Comas Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns
Pere Codolar
Música
Teòric de la música català.
Ingressà al monestir de Montserrat el 1739 després d’haver passat per l’Escolania Allí es formà musicalment sota el mestratge del pare Benet Esteve, i en un moment indeterminat fou enviat com a regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Durant una estada al monestir de Samos Galícia, escriví en castellà el tractat Examen musical , on desenvolupà diversos temes de teoria musical, des de la més purament teòrica i especulativa fins a la referida a la pràctica del cant pla, de la polifonia i el contrapunt Hi figuren molts exemples de mestres montserratins El…
quironomia
Música
Sistema de direcció coral basat en les indicacions que, sobre ritme, tempo i entonació, dona el director mitjançant els moviments de les mans.
Aquesta pràctica era molt habitual en l’Antiguitat Egipte, Grècia, Bizanci, etc, especialment en cultures sense escriptura musical, en les quals la quironomia servia com a indicació o recordatori d’aspectes bàsics de l’entonació i el ritme Els neumes de la notació quironòmica pretenien imitar els moviments de les mans del director També s’han utilitzat recursos quironòmics per motius purament didàctics És el cas de la mà de Guido i altres sistemes relacionats amb la solmització com l’anomenat fonomímia En un sentit ampli, es podria dir que tots els gestos que fa un director…
malaltia de Paget
Patologia humana
Osteodistròfia fibrosa hipertròfica d’evolució crònica i d’etiologia desconeguda, caracteritzada per un quadre anatomicoradiològic que afecta alguns ossos (la pelvis, el sacre, el fèmur, la columna lumbar, el crani, etc.).
Histològicament hi ha canvis destructius o osteoclàstics, fenòmens reparatius o osteoblàstics i esclerosi òssia El conjunt d’aquestes anomalies dóna la imatge radiològica d’un os en forma de mosaic Clínicament pot ésser asimptomàtica durant tota la vida o bé manifestar-se per dolors intensos amb signes inflamatoris locals, deformitats òssies importants cap gros, cifosi dorsal, cames arquejades, etc, fractures espontànies, degeneració sarcomatosa, insuficiència cardíaca i símptomes neurològics, com ara compressió medullar, hipertensió cranial, sordesa i atròfia òptica Analíticament hom pot…
Pierre Gassendi
Filosofia
Física
Matemàtiques
Cristianisme
Clergue; matemàtic, físic i filòsof materialista francès.
Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i…
Jevgenija Konstantinovna Mravina
Música
Soprano russa, coneguda també per Mravinskaja.
Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que…
direcció
Cinematografia
Art i tècnica de guiar la realització de totes les etapes d’un film.
La direcció cinematogràfica pot ésser dividida en dues funcions direcció de producció, que té cura de tots els aspectes financers i econòmics del film producció, i direcció artística , que s’encarrega dels altres aspectes, l’adaptació del guió, el control de la fotografia, la direcció d’actors, la mescla i el muntatge del film És en aquest darrer sentit que el director de cinema esdevé l’autèntic creador i autor del film, i la història de la direcció és la mateixa història del cinema cinematografia De tota manera, en la producció industrial, la direcció cinematogràfica pot restar com una…
riu de la Llosa
Riu
Riu de la conca del Segre, al qual aflueix per la dreta.
Té la capçalera entre el pic d’Engaït Encamp, Andorra, la portella Blanca d’Andorra i la serra de l’Esquella Lles, Baixa Cerdanya D’orientació general N-S, forma la vall de la Llosa , de fons planer, pel seu origen glacial, que davalla fins a uns 1 600-1 500 m alt molí de Viliella, on la vall esdevé purament fluvial amb el tàlveg angulós, bé que emplenat pels alluvions Després de passar entre Viliella i Coborriu de la Llosa, alimenta una canalització que rega prats de Prullans, i entre aquest municipi i el de Lles serveix de límit fins a l’aiguabarreig amb el Segre, a la vila de Martinet…
villotta
Música
Forma vocal de caràcter popular estesa al nord d’Itàlia i en especial al Vèneto al principi del segle XVI, usualment a quatre veus homorítmiques, amb passatges opcionals de caràcter dialogat o imitatiu.
Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte…
François Mansart
Arquitectura
Arquitecte francès.
Bé que les seves obres primerenques tenen influència italiana, aviat la bandejà i féu projectes dins un estil purament clàssic francès, del qual fou un dels iniciadors a París l’Hôtel de la Vrillière 1635-45, actual Banca de França, l’escala central de l’Hôtel Carnavalet 1654, l’Hôtel Tubeuf, actual Bibliothèque Nationale, l’Hôtel Fieubert, la cúpula de l’Oratori i l’església del Val-de-Grâce, acabada per J Lemercier Fora de París projectà l’ala Orleans del castell de Blois 1635-38 i el castell de Maisons a Maisons-Laffitte Féu un projecte, no realitzat, per a l’acabament del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina