Resultats de la cerca
Es mostren 26926 resultats
atavellat
Indústria tèxtil
Teixit de punt de doble cara o acanalat, que presenta uns relleus longitudinals, que es formen en espais en els quals hom teixeix a una sola cara, mentre les agulles oposades resten inactives sostenint-ne les malles.
Pot ésser teixit en màquines rectilínies i circulars, en les quals pugui ésser anullada l’acció de les lleves o excèntrics d’una de les cares
amfòter | amfòtera
Química
Dit de les espècies químiques, moleculars o iòniques que es poden comportar com a àcids i com a bases, depenent de les circumstàncies i de la natura dels constituents amb els quals entren en reacció.
Així, l’hidròxid d’alumini es comporta com a base enfront dels àcids forts, formant sals alumíniques, mentre que es comporta com a àcid enfront de les bases fortes, donant aluminats Altres hidròxids amfòters típics són els de zinc, de plom, de crom, d’estany divalent, etc Les reaccions àcid-base de tots aquests hidròxids insolubles transcorren en realitat per mecanismes de formació o descomposió d’hidrocomplexos, segons els quals les molècules d’aigua coordinades a l’ió metàllic hidratat són substituïdes per ions hidròxids o viceversa, i guarden per tant una relació estreta amb…
portaavions

Portaavions nord-americà USS Harry S. Truman
Transports
Vaixell de guerra de superfície, especialment concebut i construït per al transport, llançament i recollida d’avions de guerra, els quals constitueixen el seu principal armament.
La part superior del buc del portaavions és una coberta que sobresurt per ambdós costats del buc i per la proa i per la popa, sense cap obstacle en la seva superfície, puix que tota la superestructura que en sobresurt és disposada a un costat, de manera que és una pista d’envol i d’aterratge dels avions que constitueixen la dotació del portaavions, els quals són disposats a l’interior del buc en un hangar molt gran, del qual són pujats a la pista mitjançant uns enormes muntacàrregues Els portaavions són dotats també d’alguns canons, especialment antiaeris, metralladores i armes antisubmarines…
environament
Art
Muntatge, decoració o ambientació artístiques d’un espai determinat amb objectes, materials tàctils, visuals, sonors i olfactius, els quals tenen com a fi produir un determinat «clima» per a l’espectador.
Els primers environaments com a tals foren duts a terme, en 1958-59, a la Reubern Gallery de Nova York per K Oldenburg, J Dine i A Kaprow, els quals empraren, com a materials, filats, cartons, palla, draps, cautxú, diaris, alumini i deixalles L’environament, però, pot consistir també en l’acumulació d’objectes diversos, l’associació entre objectes reals i artificials, la transformació d’aquests objectes, una concepció geomètrica, el treball en l’arquitectura o urbanisme, l’ús de la llum, fotografia o cinètica, etc Als Països Catalans, la primera mostra d’environament fou feta a…
tricotosa
Indústria tèxtil
Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.
Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles hom pot fer…
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
lletania
Música
Súplica consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, adreçades a Déu, a les quals l’assemblea respon cada vegada amb un refrany curt, al més sovint Kyrie eleison ('Senyor, tingueu pietat').
Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…
acetat de cel·lulosa
Química
Nom genèric dels èsters acètics de la cel·lulosa (i dels plàstics que en deriven), en els quals l’esterificació és incompleta i de grau variable.
La unitat reiterativa de la macromolècula de cellulosa conté 3 hidroxils, i el grau d’esterificació en els acetats comercials anomenats, de vegades, diacetats correspon a l’acetificació, en mitjana, de 2,3 a 2,6, és a dir, a 53-57% d’àcid acètic combinat Quan l’esterificació és total o gairebé total, l’èster és anomenat triacetat de cellulosa L’acetat de cellulosa sense plastificar es presenta en forma de floca, i les seves propietats depenen del grau d’acetilació com més alt, menors són la solubilitat i l’absorció d’aigua i de la llargada de les cadenes com més llargues, majors són la…
pol terrestre
Geografia
Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície; són anomenats, respectivament, pol nord, pol boreal o pol àrtic i pol sud, pol austral o pol antàrtic.
Vist des de cada pol terrestre, el corresponent pol celeste es troba al zenit La determinació exacta de la situació dels pols terrestres és essencial per al càlcul de les coordenades geogràfiques dels diferents punts de la superfície terrestre La situació dels pols terrestres no es correspon amb la dels pols magnètics terrestres , els quals poden estar desplaçats fins a un miler de quilòmetres
alternança de generacions

Alternança de generacions en els animals
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen en virtut del qual el cicle biològic complet d’una espècie comprèn dues generacions, els individus d’una de les quals es reprodueixen sexualment, i els de l’altra, asexualment.
En els vegetals, l’alternança es dóna de manera general hom anomena esporòfit la generació asexuada, que és diploide, i gametòfit la generació sexuada, que és haploide A vegades l’esporòfit i el gametòfit són morfològicament idèntics com en l’alga Ulva , aleshores l’alternança és anomenada isomorfa Més sovint, però, una de les generacions la gametofítica a les molses, l’esporofítica a les falgueres és més desenvolupada que l’altra aleshores l’alternança és anomenada heteromorfa Alternança de generacions en els vegetals © Fototecacat Un cas extrem d’alternança heteromorfa és el presentat per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina