Resultats de la cerca

Segons la mecànica quàntica, els nivells d’energia d’un electró en un àtom o molècula aïllats són discrets, és a dir, només són possibles uns certs valors de l’energia, essent impossible la resta El mateix s’esdevé per a un gas en condicions normals de densitat i temperatura En canvi, quan la matèria s’agrupa en un estat condensat , caracteritzat per una alta densitat gas comprimit, líquid o sòlid, es produeix una interacció entre els àtoms que modifica els nivells d’energia dels electrons Si hom considera el sòlid com a sistema cristallí perfecte, resulta que el potencial a què és sotmès un…

Si l’aplicació és lineal, l’operador és anomenat lineal En general hom aplica els qualificatius de les funcions als operadors Així, operador invers té el mateix sentit que aplicació entre funcions inversa Els operadors més importants són els obtinguts mitjançant combinacions de derivades operadors diferencials , o mitjançant combinacions d’integrals operadors integrals En mecànica quàntica, hom associa un operador a cada magnitud física o observable Aquest operador, en actuar sobre la funció d’ona que representa l’estat d’un sistema quàntic, permet de calcular el valor que la dita…

Es doctorà en física pura a Frankfurt del Main 1928 i fou professor a diverses universitats alemanyes Anà al Regne Unit 1933 i finalment als EUA 1935, on fou professor a la Universitat de Cornell 1937-75 Fou director de la secció de física teòrica del projecte de la bomba atòmica a Los Alamos 1943-46 Treballà en electrodinàmica quàntica, física atòmica i nuclear, teoria de la difusió i de l’estat sòlid El 1938 determinà, simultàniament però independentment de CF von Weizsäcker, el cicle del carboni o de Bethe, treball que li valgué el premi Nobel de física el 1967

Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps  És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle Systems 1961

Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació de Schrödinger és invariant…

Inicialment, el nombre atòmic era simplement el número d’ordre atribuït als elements en collocar-los per masses atòmiques creixents El 1913, Johannes H van den Broek, en analitzar totes les dades conegudes, descobrí que el nombre de càrregues elementals del nucli atòmic era igual al nombre atòmic Niels Bohr adoptà aquest descobriment per a desenvolupar la seva teoria quàntica sobre l’estructura dels àtoms i l’origen dels espectres Actualment, Z és una quantitat nuclear coneguda sense cap error per a tots els nuclis Això no obstant, la càrrega efectiva Ze és coneguda amb els seus errors…

Es basa en atribuir a les partícules elementals electrons, nucleons, etc lligades a un sistema atòmic o nuclear uns estats energètics que caracteritzin llur comportament quan hi ha intercanvis d’energia amb l’exterior del sistemaLa mecànica quàntica ha desenvolupat aquest concepte i l’ha identificat amb unes qualitats circumstancials de les partícules elementals els nombres quàntics Així, doncs, els quatre nombres quàntics atribuïts a un electró lligat a un àtom determinen el seu nivell energètic o òrbita, i en passar d’un nivell a un altre, per emissió o absorció d’energia de l’exterior, un…

Fou un dels pocs matemàtics moderns que reeixí alhora en l’estudi de qüestions de teoria pura teoria de conjunts continuant les investigacions de Zermelo, àlgebra topològica, teoria dels jocs anomenats estratègics , formulació axiomàtica de la mecànica quàntica, etc i en la matemàtica aplicada calculadors electrònics amb “memòria” contenint no sols les dades numèriques d’un problema, sinó també les instruccions que permeten de resoldre'l, com l’EDVAC del 1945, i especialment les màquines autoreproductores, que imiten procediments naturals apresos de la genètica, ideades l’any 1952 És autor,…

Abans de doctorar-se a la Universitat de Harvard 1949 treballà en el Projecte Manhattan  1944-46 Feu recerca a la Universitat de Princeton i al California Institute of Technology Des del 1952 desenvolupà la seva carrera acadèmica a la Universitat de Harvard El 1963 publicà un important estudi en el qual explicava el comportament dels làsers  a partir dels quanta en contraposició a la llum de fonts calentes en forma de raigs o ones Amb aquest i altres treballs relacionats contribuí a desenvolupar l’òptica quàntica, i li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb John Hall  i…

Segons aquest, a causa del comportament de la natura i deixant de banda les possibles deficiències tècniques dels aparells de mesura, és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades tals com posició i quantitat de moviment o energia i temps d’una partícula Representant per Δ p i Δ q les indeterminacions d’una mesura de les variables conjugades p i q , l’expressió matemàtica del principi és donada per la fórmula Δ p Δ q ≥ ħ/2 on ħ és la constant de Planck reduïda El principi d’incertesa és un dels principis fonamentals de la mecànica…