Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Cluj amb G Dima i A Bena 1919-21 i posteriorment 1921-26 anà a perfeccionar-se a Viena amb E Kanits, que li ensenyà contrapunt i composició Impartí classes al Conservatori de Tírgu-Mures, del qual fou director en 1946-48 També exercí de professor al Conservatori de Timisoara 1940-45 i tingué un càrrec al Ministeri de Belles Arts a Bucarest El 1960 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Compositors Romanesos Dugué a terme tasques de musicòleg i publicà estudis sobre G Enescu i la música coral sacra Compongué força música de cambra de notable interès, de la qual…

Fundat el 1968, debutà l’any següent a Marlboro Vermont Ha estat integrat per Donald Weilerstein 1969-89 i William Preucil des del 1989, primer violí Peter Salaff, segon violí Martha Strongin-Katz 1969-80, Atar Arad 1980-89 i James Dunham des del 1989, viola, i Paul Katz, violoncel Fou quartet resident a l’Institut de Música de Cleveland en 1969-71 -d’aquí el seu nom- i aquest darrer any entrà com a conjunt resident a la Universitat de Buffalo El seu repertori alternava les obres dels segles XVIII i XIX amb obres de compositors del XX, com Ch Ives o S Barber El 1985 estrenà el…

Germà de Josep Ribera i Miró , fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida Dirigí el Teatre Principal de Barcelona 1873-76, el Gran Teatre del Liceu 1876-77 i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu Actuà com a organista a l’Albi És autor, entre d’altres, d’un Rèquiem , una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana , estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L’Esparver 1883, a partir un text de Feliu i Codina També…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la formació a Anvers, amb WBoeykens, i a la Guildhall School of Music, de Londres Com a solista, ha tocat sota la batuta de directors com Marriner, Entremont, Roždestvenskij i Maazel, i és primer clarinet de l’Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofia de València Part important de la seva trajectòria està vinculada amb la música de cambra, àmbit en el qual ha collaborat amb formacions com els quartets Tokio, Brodsky o Endellion El 2005 creà el seu propi grup, el conjunt instrumental de vent Moon Winds Els…

A dotze anys realitzà un assaig d’octet Nada y Mucho estrenat l’any 1931 a Palma, Mallorca, un nonet obertura i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a 14 anys, estrenà a Bilbao l’òpera Los esclavos felices text de Llucià Comella L’any 1822 anà a París, on aviat meresqué l’admiració de Cherubini i de Fétis, i on l’any 1824 era ja professor auxiliar de contrapunt del conservatori D’estil essencialment clàssic, ha estat comparat amb Mozart per la seva precocitat i inventiva Les seves obertures tenen un cert aire rossinià És autor, a més, entre d’altres obres, de tres …

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a setze anys entrà al seminari de la Seu d’Urgell per fer els estudis eclesiàstics, on també estudià harmonia, composició i orgue amb Enric Marfany El 1912 guanyà la plaça d’organista de Ponts Noguera, i el 1914, la de la catedral de Tarragona També fou subdirector de l’Orfeó Tarragoní i professor i director de música de la Casa Provincial de Beneficiència Escriví música religiosa -lamentacions, misses, responsoris, cantates, goigs-, quartets per a corda, peces per a orgue, obres per a cor i orquestra -com el poema Montserrat -,…

Vida Fou fill del violoncellista i contrabaixista Leopold Boccherini, adjunt a la capella palatina de Lucca Toscana des del 1747, i de Maria Santina Prosperi Fou el tercer de set germans, alguns dels quals també destacaren en l’àmbit artístic i no usà mai el seu primer nom de fonts, Ridolfo La germana gran i la petita es dedicaren al ballet i un dels germans, Giovanni Gastone, a més de ballarí, fou poeta i escriví llibrets per a A Salieri i J Haydn, com ara el text de l’oratori del compositor austríac Il ritorno de Tobia 1775 Boccherini rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel i…

Fou deixeble de Heissler al Conservatori de Viena El 1879 debutà a la Gewandhaus de Leipzig i dos anys després fou contractat com a primer violí de la Filharmònica de Viena, on romangué fins el 1938, any en què abandonà Àustria a conseqüència de l’annexió alemanya i fixà la seva residència a Londres Amb el seu germà, el violoncellista Eduard Rosé, Julios Egghard i Anton Loh, el 1882 fundà el cèlebre Quartet Rosé, protagonista de gires de concerts arreu del món i d’alguns enregistraments discogràfics Fou també violí concertino de l’orquestra del Festival de Bayreuth a partir del 1888 Exercí la…

Estudià cant, teoria musical, clavicèmbal i violí a Milà Vers el 1745 era segon violí a l’orquestra del Teatro di San Carlo de Nàpols El 1750 inicià la carrera com a concertista internacional que el portà a Londres, on el 1755 fou nomenat director de l’orquestra del King’s Theater i gaudí d’un gran prestigi El 1784 viatjà a Itàlia Quan tornà a Anglaterra 1790, les dificultats que trobà per a reintegrar-se professionalment el decidiren a provar sort a Rússia, primer a Sant Petersburg i després a Moscou Sembla que morí oblidat i en la més absoluta misèria Autor d’algunes òperes Rosmira , 1757…

Alternà els estudis de música amb els de medicina a la Universitat de Sant Petersburg, i posteriorment es perfeccionà amb N Rimskij-Korsakov al conservatori 1898-1902 Fou director i professor del Conservatori Imperial d’Odessa 1908-21 Establert a Varsòvia, impartí classes al conservatori de la ciutat, i del 1925 al 1927 fou director de l’Escola de Música Chopin El 1931 obtingué el Premi Estatal pel ballet Syrena 1927-28 La seva música incidí més en el camí traçat pel seu mestre Rimskij-Korsakov que no pas en el de les noves tendències Escriví cinc simfonies 1902-29, un altre ballet, Boruta…