Resultats de la cerca
Es mostren 873 resultats
dependència algèbrica
Matemàtiques
Relació jeràrquica entre les estructures numèriques.
Per exemple, un subconjunt A del conjunt dels nombres complexos ℂdepèn algèbricament del conjunt dels nombres reals ℝ, si els seus elements poden ésser arrels d’un polinomi amb coeficients en ℝ anàlogament, una part de R pot dependre algèbricament de ℚ En ℝ, els nombres que no depenen algèbricament de ℚ, essent-ne doncs algèbricament independents, són anomenats nombres transcendents així doncs, els nombres transcendents, com e o π, no són arrels de cap polinomi amb coeficients en ℚ
hidròxid
Química
Nom genèric dels composts que contenen en la molècula un grup hidroxil —OH.
En solució aquosa donen ions OH - , la qual cosa fa que actuïn com a bases Cal distingir entre els hidròxids reals MOH x i els hidrats d’òxids M x O y n H 2 O Els mètodes d’obtenció principals són descomposició del metall per l’aigua, Na + H 2 O →NaOH + 1 / 2 H 2 , hidratació dels òxids, CaO + H 2 O →CaOH 2 , i tractament d’una sal amb una base soluble, CdCl 2 + 2KOH →2KCl + CdOH 2
Juan Rodríguez de la Cámara
Literatura
Escriptor en llengua castellana, conegut també amb el nom de Juan del Padrón
.
Educat a la cort de Joan II, es féu famós pels seus amors, llegendaris o reals, segons que es desprèn de certs poemes i sobretot de la novella sentimental El siervo libre de amor , que conté, a més de la narració pròpiament cavallerescosentimental, una part íntima, de caràcter autobiogràfic Escriví també El triunfo de las donas , curiosa apologia enfront del corrent antifeminista de l’època, i la Cadira de honor , en defensa de la noblesa Poemes seus figuren en el Cançoner de Baena
Jeffrey Shaw
Art
Artista australià.
Treballa en installacions Estudià art i arquitectura a Melbourne, i escultura a Milà i a la St Martin's School of Art de Londres Ha incorporat les innovacions dels ordinadors gràfics i de les tecnologies de visualització en la seva obra The Legible City fou el primer treball interactiu de l’art contemporani Incorpora la simulació interactiva de temps i espai reals en installacions en les quals l’espectador penetra en un entorn virtual d’imatges sintètiques que reprodueix els seus moviments
cinema digital
Cinematografia
Sistema de cinema en què les imatges són emmagatzemades en format digital.
La digitalització permet no solament guardar imatges reals, sinó també manipular-les o crear-ne de noves, inexistents en la realitat Encara que es projecti moltes vegades una pellícula digital, la qualitat de la imatge no disminueix, i és equivalent al cinema tradicional Aquest sistema ja s’ha experimentat amb èxit amb pellícules com Toy Story 1995, de JLasseter, Star Wars Episode I-The Phantom Menace 1999, de GLucas, Dinosaur 2000, de ELeighton i RZondag, o Monsters, Inc 2001, de PDocter, entre d’altres
anàlisi no estàndard
Matemàtiques
Branca de la lògica matemàtica que fonamenta un càlcul amb infinits i infinitèsims a l’estil de Leibniz.
Hom obté un model no estàndard *R del cos R dels nombres reals com a ultrapotència de R *R és un cos ordenat no arquimedià que conté R i d’altres elements infinitament grans i infinitament petits Per a alguns problemes pot ésser més senzill treballar a *R que no pas a R En tot cas permet una formulació diferent de la pròpia del mètode de Weienstrass amb ε i δ, que pot ésser més intuïtiva Fou desenvolupada per A Robinson a partir del 1960
axioma d’Arquimedes
Matemàtiques
Axioma relatiu a la construcció dels nombres reals segons el qual, donats dos nombres reals positius qualssevol, sempre existeix un múltiple enter del menor que supera el més gran.
ritme llombard
Música
Ritme que consisteix en la successió alterna de valors breus i llargs, de manera que els breus siguin mètricament més accentuats que els llargs (sempre valors amb punt).
Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales
transformació
Física
Variació de les funcions d’estat d’un sistema termodinàmic.
En tota transformació hi ha uns estats inicial i final que difereixen en el valor d’alguna funció d’estat Una transformació pot ésser reversible o irreversible , bé que les transformacions reals són sempre més o menys irreversibles Si l’estat inicial i final són els mateixos, hom parla de transformació tancada o cicle termodinàmic Una transformació és anomenada isoterma si no varia la temperatura, isòbara si es manté la pressió, isocora si ho fa el volum, isentròpica si ho fa l’entropia, i adiabàtica si no hi ha bescanvi de calor amb l’exterior
retrogradació
Astronomia
Fase del moviment aparent d’un planeta durant la qual aquest sembla moure’s en sentit contrari al del seu desplaçament real respecte als estels fixos.
El moviment real dels planetes té lloc d’W a E, i durant la fase de retrogradació hom els veu desplaçar-se d’E a W La retrogradació és un efecte de la combinació dels moviments reals del planeta i de la Terra, és a dir, que és un moviment relatiu del planeta respecte a la Terra La fase de la retrogradació és separada de la fase normal de moviment directe per un estadi en el qual el planeta sembla immòbil en el firmament i rep el nom d'estació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina