Resultats de la cerca

Poblada a l’època minoica, rebé onades de colonitzadors predoris i doris el primer millenni aC i arribà a rivalitzar amb Cnossos Conquerida Creta pels romans 67 aC, fou capital de l’illa, i més tard, metròpolis de la província de Creta i Cirene Fou també seu episcopal Les excavacions han donat a conèixer importants monuments de les èpoques prehistòrica, grega, romana i cristiana A l’àgora hom ha trobat un codi legal, les lleis de Gortina , referents al dret privat, en escriptura arcaica bustrofèdica dels primers decennis del segle V aC

Aficionat a la caça i al tir al plat, el 1941 es feu soci de la Societat de Caçadors de Reus El 1958 fou nomenat delegat provincial de Tarragona de tir al plat, i el 1963, president de la Federació Provincial El 1986 assumí el càrrec de president del Club de Tir al Plat Tarraco, i durant el seu mandat el convertí en un dels referents de Catalunya Rebé el plat d’or i la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir Olímpic

Proporciona als estats informació per a integrar la perspectiva mediambiental en les qüestions econòmiques, construeix campanyes de protecció del medi ambient i facilita la sostenibilitat També s’encarrega de la coordinació dels estudis i campanyes referents al canvi climàtic i al Protocol de Kyoto Malgrat que és un organisme de la Unió Europea, hi poden participar altres països Té 31 socis els 25 estats membres de la UE i Bulgària, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Romania i Turquia Edita anualment un resum d’avaluacions d’indicadors i valoracions en llenguatge accessible,…

Ara per ara és una incògnita l’existència d’aquesta abadia o monestir, que sembla que cal localitzar a la confluència de la Ribera de Vilacarle o vall Ribagorçana amb l’Isàvena Solament hi ha dues notícies d’aquesta casa, totes dues referents a la partida d’Entrambesaigües, terme de Fornons El 1182 es consigna Guillem “de Sen Tirs” donant conformitat a un diploma ovarrès l’any 1238 apareix documentat un tal Aia, abat de Sant Tirs, que signa com a testimoni un instrument relacionat amb l’església de Vilacarle

Després de debutar amb l’obra teatral Adiós muchachos 1998, ha centrat la seva producció en la novella, gènere en el qual pren com a referents autors com ara Juan Goytisolo i Virginia Woolf El ruido del mundo 1998, La malamemoria 1999, El vano ayer 2004, que obtingué el 2005 el premi Rómulo Gallegos, 2005, Otra maldita novela sobre la guerra civil 2007 i El país del miedo 2008, guardonada el 2009 amb el premi Fundación José Manuel Lara És també autor de l’assaig Kosovo La coartada humanitaria 2001

Format a Atenes, entre el 1945 i el 1951 fou collaborador de Le Corbusier D’aquest treball nasqué la seva preocupació per les qüestions d’urbanisme i referents al tema dels habitatges socials, que posà en pràctica un cop s’independitzà En aquest sentit va fer importants realitzacions al Marroc i d’altres projectes a l’Estat francès, tals com els de Banhòus de Cese o a la Université de Toulouse - Le Mirail El seu projecte més conegut és el de la Universitat Lliure de Berlín, amb JProuvé i PDony

Dedicat inicialment a escriure guions per a ràdio i televisió com ara, Aquest és el tema 1984, Catalunya Ràdio, Botó fluix 1986-87, TV3 o Matraca no 1990, TV3, les seves obres s’han adreçat específicament al públic juvenil, amb la recreació i l’actualització preferentment dels referents i els mites clàssics De la raça dels déus, de la raça dels homes 1990, Relats del llibre primer 1991, Troia, enllà del mar 1992, Tindreu una nova terra 1993, Retorn a Ítaca 1994 i Coses del Màrio 1995 Ha estat jurat de la Lletra d’Or

Aquests concursos foren iniciats per Francesc Salvà i Campillo, amb la finalitat d’induir els metges rurals a l’observació i l’estudi Salvà en traçà les bases i especificà les matèries que havien de contenir Aquesta iniciativa ha proporcionat una llarga sèrie de veritables monografies, en les quals, a més de les dades estadístiques de les malalties de les localitats i l’estudi de les seves possibles causes, hi ha dades històriques, demogràfiques, botàniques, etc, referents al poble respectiu i, sovint, també, a la rodalia o comarca on aquest és emplaçat