Resultats de la cerca

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de…

A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca 1941 les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell 1941 i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi 1942, i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell 1942 Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM, secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada GEDE del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual fou el segon…

Fundant el 1953, aglutinà les activitats muntanyistes que havia iniciat en la dècada de 1930 el Centre Excursionista Banyolí, posteriorment anomenat Marca Piu La primera excursió destacada fou al pic de l'Aneto 1952, tot i que habitualment les excursions es limitaven a la comarca Amb molta activitat cultural, als seus inicis tingué més de mil socis Domà suport a activitats diverses, com a la Penya Motorista 1954, la secció d'esquí de pista 1960 o la secció d'hoquei sobre patins 1963 El 1957 inaugurà el refugi de Sant Aniol d'Aguja i el 1975 obrí el refugi de Can…

Hom ha dit també que fou un refugi de monjos de Sant Victorià durant la invasió àrab

Hi ha el refugi excursionista de Cap del Rec, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

És aprofitat per a la producció d’electricitat a la central de Lladres Vora seu hi ha el refugi Josep Maria Blanc

Al seu vessant oriental hi ha els estanys de Camporrells on hi ha el refugi de Camporrells , capçalera de la vall de Lladura

Domina l' estany de Paderna 2 225 m alt, a la capçalera de l’Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa

Investigador de la tradició protestant als Països Catalans, escriví El refugi 1966, El protestantisme a Catalunya 1969 i Un segle de protestantisme a Catalunya 1970

Prop d’aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem , construït al començament del s XX per la Societat de Turistes de l’Alt Vallespir