Resultats de la cerca

La cerimònia de la professió —inspirada en les noces—, s’anomena justament consagració de verges

Li són atribuïdes les conegudes Lletres portugueses

Es casà amb el baró de Chantal 1592 En enviduar 1600, es posà sota la direcció de sant Francesc de Sales, amb el qual fundà l' orde de la Visitació 1610, i en fou superiora, a París, del 1618 al 1622 Fou canonitzada el 1767 Festa 12 de desembre

Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies 1826, animada pel caputxí…

Escriví uns Tratados espirituales 1643 i deixà inèdites una gran quantitat d’obres pietoses que foren publicades en 24 volums pel seu cosí l’arquebisbe de València Joan Tomàs de Rocabertí del 1679 al 1688

Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645 Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves 1652 Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona retornà a Perpinyà al maig del 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’observança per sotmetre's a la del bisbe

Professà a Barcelona el 1609 Fou mestra de novícies i abadessa a Saragossa i a Múrcia Els seus nombrosos escrits, inèdits, mostren un bon coneixement del llatí i de la Bíblia Ha estat anomenada “la mística del breviari” per raó de la seva espiritualitat centrada en la litúrgia Fou beatificada per Joan Pau II el 1982

Ingressà al monestir de Vallbona, hi professà ~ 1648 i hi exercí diversos càrrecs de responsabilitat fins a arribar a abadessa 1701 Escriví en català un Directori espiritual , inèdit, del qual només es conserva el segon volum Escrit en un llenguatge planer i afectiu, s’inscriu en la línia de l’ascètica i la mística cistercenques

Anomenada també Maria del Socors Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà 1265 la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n'és la representació més antiga Després del procés de beatificació 1629-89, el seu culte fou aprovat el 1692…

Si el compromís és per tota la vida, la professió pot ésser perpètua en els ordes és anomenada solemne i constitueix un veritable pacte entre l’institut i l’individu, o simple , quan l’institut es reserva el dret d’acomiadament Aquesta, encara, pot ésser només temporal anomenada equivocadament simple constitueix una segona prova, després de la qual el religiós pot emetre els vots perpetus o pot tornar a l’estat secular La renovació actual de la vida religiosa porta a substituir-la per una simple promesa