Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
botó
Arts decoratives
Residu d’or, argent, etc, que es reuneix formant una bola al fons del gresol, la copel·la, etc.
fuel
Química
Combustible líquid, espès i de color fosc, que hom obté com a residu en la destil·lació del petroli.
És emprat en les installacions domèstiques i industrials de calefacció i en les centrals tèrmiques La viscositat i el contingut de sofre són les seves dues característiques tècniques més importants, i segons el tipus d’installació fixen el clima, la contaminació, etc, esgotant més o menys la destillació
banana

Bananes
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
Fruit en baia oblonga i arquejada del bananer, de pell gruixuda i de polpa farinosa, molt rica en sucre (19-25%), però pobra en sodi, mancada de llavors i comestible.
Les bananes, també anomenades, bé que impròpiament, plàtans, solen ésser recollectades encara verdes en madurar esdevenen grogues, clapades de marró D’un valor alimentari molt elevat, hom les consum crues, fregides o cuinades Hom n'obté, a més, farines i el vi de bananes La producció i comercialització de la banana Des del principi de la dècada de 1960 la producció mundial de bananes s'ha quadruplicat, i l'any 2011 es comptabilitzaren 145443115 tones segons dades de la FAO Els principals països productors, al principi del període esmentat, eren Uganda 3700000 t, el Brasil 2823040 t, l'Equador…
anomalia del nivell del mar
Geografia
Residu obtingut a partir de sostreure la mitjana temporal a les mesures del nivell del mar en un punt.
El nivell del mar mesurat mitjançant l’altimetria inclou essencialment dues contribucions, la causada per la distribució de masses de la Terra geoide, constant en el temps però no prou ben coneguda per aplicacions oceanogràfiques, i la causada pels fenòmens oceanogràfics topografia marina Per extreure'n la darrera s’acostuma a calcular les anomalies del nivell del mar conegudes com a SLA de l’anglès Sea Level Anomalies Aquest mètode, però, només és capaç d’extreure la variabilitat oceànica, de manera que els fenòmens que varien lentament en el temps no es poden separar del geoide Per a…
cendra volant
Construcció i obres públiques
Geologia
Química
Material obtingut molent molt finament el residu sòlid de la combustió del carbó en les centrals tèrmiques i altres indústries.
Té propietats putzolàniques i d’absorció d’aigua, i s’utilitza en carreteres per a l’estabilització de sòls i com a additiu dels conglomerants
carbó de coc
Geologia
Tecnologia
Química
Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d’altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització
.
És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de posseir un…
reutilització
Ecologia
Opció de valorització consistent a utilitzar de nou un residu en la seva forma original per al mateix o diferent ús.
valvulina
Tecnologia
Lubrificant mineral, obtingut com a residu del petroli, d’una gran viscositat, emprat especialment en el greixatge dels pistons dels motors.
brisa
Enologia
Residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.
De la brisa hom por obtenir vins brisats i vinasses i, per destillació, aiguardent de brisa i alcohol La brisa és destinada també a pinso per al bestiar, oví i porcí principalment, que la consumeix barrejada amb melasses a fi de corregir el seu valor nutritiu escàs és emprada també com a adob —pel seu contingut en nitrogen, fosfats i potassa— i com a combustible, un cop assecada
acilació
Química
Substitució en una molècula d’un hidrogen per un grup acil RCO—.
Casos particulars de l’acilació són l’acetilació, la benzoilació, etc Les reaccions d’acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no el mecanisme de la reacció Les substàncies acilables poden ésser inorgàniques aigua, àcid sulfhídric, amoníac, hidrazina o orgàniques Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels hidroxils dels alcohols, fenols i àcids carboxílics el del grup tiol el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries el lligat als carbonis aromàtics En aquest darrer cas, l’acilació és una reacció de Friedel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina