Resultats de la cerca

Llicenciat en teologia i ciències exactes, és professor de filosofia de la naturalesa a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Barcelona i de matemàtiques i ciències al Seminari Menor Diocesà Ha destacat per una intensa activitat com a divulgador científic, tant per a infants a Cavall Fort com per a adults a Catalunya Cristiana Les seves collaboracions a aquesta darrera revista estan recollides en diversos llibres L’evolucionisme, avui 1984, Origen i estructura de l’univers 1985, La constitució de la matèria 1986, La cèllula i la reproducció dels éssers vius 1987 i El cervell i l’ànima…

Tingué una intervenció destacada com a guerriller durant la Guerra del Francès i més endavant collaborà amb els reialistes, per la qual cosa fou afusellat pels constitucionalistes És autor de Passió de Nostre Senyor Jesu-Christ i Catecisme en vers 1819, reeditat el 1976, i segons estudis, plagiat en dues ocasions i  La Guerra del Francès a Gualba Poema d’aversió i lluites contra Napoleó manuscrit sense data precisa però situat a l’entorn del 1820, i editat el 2002

Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina…

Fou consiliari de diverses associacions religioses Escriví poesia fou premiat en diferents Jocs Florals i llibres de pensament religiós, històric, etc De la seva obra es destaca Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar 1931

El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685 En la seva necrologia es fa constar que era “home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya” De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques tientos , versos i himnes, com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla La seva producció compositiva s’insereix en la consolidació…

Descendent d’un llinatge de Canals, fou beneficiat de la parròquia de Sant Antoni d’aquesta vila durant mig segle L’any 1728 imprimí a la ciutat de València la seva obra fonamental, Canals ilustrada Historia de las personas venerables, y varones ilustres que ha avido naturales de la Universidad de Canals en el Reyno de Valencia En donar-li aquest títol, es feia ressò del llibre Montesa ilustrada , obra publicada cinquanta anys abans i de la qual segueix el mateix esquema expositiu, si bé el text de Pareja és d’inferior qualitat Més que d’un llibre d’història, però, es tracta d’un intent de…

És autor d’una Historia del santuario de NS de la Misericordia 1759 o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva 1762, miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes Matarranya el 1475, d’un Devocionario eucarístico 1766 i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits

Es doctorà en tots dos drets i en teologia i, des del 1676, fou cronista del Regne d’Aragó Fou secretari del Consell d’Aragó, diputat del Regne d’Aragó 1699 i conseller reial Fou també ardiaca de Sobrarb i, des del 1694, ardiaca major de Sant Salvador, a Saragossa Escriví, entre altres obres San Laurencio defendido en la siempre vencedora y nobilíssima ciudad de Huesca Contra el incierto dictamen, con que le pretende de nuevo, por natural de la de Valencia, el Doctor Don Juan Bautista Ballester 1673 i 1675 Progresos de la historia en el Reyno de Aragón y elogios de Gerónimo Zurita, su primer…

El 23 d’abril de 1723 succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella al capdavant de la capella musical de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, magisteri que durà quaranta anys Mossèn Gabriel Aznar ocupà el seu lloc interinament durant l’atac d’apoplexia que patí el 1762, i l’any següent Comeres renuncià definitivament a la plaça a causa de la seva malaltia La seva producció musical se circumscriu a l’àmbit religiós, i moltes de les seves obres estan basades en el cant pla i l’ús de la tècnica contrapuntística També escriví villancets i salms per a les principals festes…

Fundà l’orde de clergues regulars de Sant Gaietà, o teatins teatí Fou canonitzat per Climent X el 1671 La seva festa se celebra el 7 d'agost