Resultats de la cerca
Es mostren 347 resultats
Enric Gallén i Miret
Literatura catalana
Historiador de teatre i crític.
Catedràtic de literatura catalana, ha estat professor de la Universitat de Barcelona i és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Especialista en teatre català modern i contemporani, és autor d’ El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista 1939-1954 , coautor de La Generalitat republicana i el teatre 1931-1939 1982, i coeditor de L’art de traduir 2000 Collaborà en la Història de la literatura catalana , de Riquer, Comas i Molas, i en la Història del teatre , de V Pandolfi Ha coordinat l’edició de Romea, 125 anys 1989, Josep Maria de Sagarra, home de teatre 1994…
Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…
, ,
Gent i paisatge de Catalunya
Cinematografia
Conjunt de reportatges sobre els personatges més rellevants i decisius de la cultura catalana de la dècada del 1920, ideats pel periodista Francesc Madrid i dirigits i fotografiats pel realitzador i operador Josep Gaspar durant el 1926.
L’obra tingué la collaboració literària de Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana i fou produïda per Edicions Cinematogràfiques Ginesta El documental s’estructura en diversos blocs dedicats a cadascun dels personatges, institucions o indrets d’una Catalunya sota la Dictadura de Primo de Rivera, però en plena efervescència cultural i social, a cavall del modernisme i el noucentisme La càmera viatja en tramvia per una Barcelona canviant, en avió per Montserrat i en barca per una Costa Brava verge Un centenar de personalitats desfilen davant la càmera s’hi poden veure Josep Puig i Cadafalch el…
Pere Arquillué i Cortadella

Escena de Copenague, amb Pere Arquillué
© TNC / David Ruano
Cinematografia
Teatre
Actor.
Cursà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, i molt aviat se situà com un dels primers actors en l’escena catalana, en produccions del TNC, del Teatre Lliure del qual forma part des del 2002 i d’altres Debutà com a professional a Tàlem , de Sergi Belbel 1990, sota la direcció del qual actuà també a La filla del mar , d’Àngel Guimerà 1991, premi de l’AADC Altres muntatges remarcables són El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare direcció de Calixto Bieito, 1991 Lo desengany , de Francesc Fontanella direcció de Domènech Reixach, 1992 De poble en poble ,…
baronia de Cruïlles
Història
Jurisdicció senyorial (que comprenia la vila de Cruïlles, al Baix Empordà, i els seus actuals agregats de Sant Joan de Salelles, de Santa Pellaia i de Sant Cebrià dels Alls).
Pertanyent des del segle XI al llinatge Cruïlles , s’uní per matrimoni, a mitjan segle XIII, a la baronia de Peratallada, vila que esdevingué des d’aleshores capital de les possessions dels Cruïlles, les quals comprenien també Canapost, Peralta, Begur, Esclanyà i Regencós emancipada el 1442 la vila de Cruïlles, el títol fou, amb tot, confirmat el 1468, a Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, bé que els seus dominis eren també coneguts com a baronia de Peratallada A la seva mort 1495 passà successivament als Quadres, als Vilarig i als Rajadell, que es cognomenaren de Cruïlles o de…
Manuel Brunet i Solà

Manuel Brunet i Solà
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…
,
Joan Cortès i Vidal
Literatura
Escriptor i crític d’art.
Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes 1917 Periodista genuí i típic home de penya, collaborà, abans de la guerra civil de 1936-39, a “D’Ací i d’Allà”, “Gaseta de les Arts”, “Art”, “Mirador”, “El Be Negre”, on publicava anònimament versos satírics d’intencionada mordacitat a l’estil de Josep M de Sagarra Després de la guerra exercí crítica a “Destino” des del 1948 i a “La Vanguardia” des del 1955 Collaborà al “Butlletí dels Museus” en les seves dues etapes i dirigí la revista anual “Sitges” Havia emprat els…
Alpha
Editorial
Editorial creada per Francesc Cambó l’any 1926.
Començà publicant Sinopsi evangèlica 1927, de J Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana , la Bíblia en catorze volums 1928-48, refosa i reeditada en un de sol 1969 Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923 Té com a colleccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” —materials per a la història de l’art a Catalunya— amb obres de Duran i Sanpere, Gudiol, Puig i Cadafalch, Pijoan, etc La Divina Comèdia 1952, traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de Tots els Temps”, que han…
poblat ibèric de Puig Castellar

Vista aèria del poblat ibèric de Puig Castellar
© Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment laietà al cim del turó de puig Castellar o del Pollo a la Serralada Litoral, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien el poblat L’…
crítica teatral
Teatre
Anàlisi i valoració del fenomen teatral com a espectacle, que es concreten en la crònica periòdica de representacions i en els treballs d’historiografia crítica.
La crítica teatral, l’origen de la qual hom cerca a la Poètica d’Aristòtil, va sempre unida a l’establiment de determinades dramatúrgies Cada període estètic ha tingut els seus crítics al renaixement italià hi hagué els treballs de Giulio-Cesare Scaligero, Lde Somi, etc al segle d’or castellà, els de Bde Torres Naharro, Lope de Vega, etc al teatre francès del s XVII, els de N Boileau-Despreaux, Corneille, etc, i a Anglaterra, els de BJonson, JDryden, WCongreve, etc A França, el teatre romàntic fou objecte de treballs de VHugo i, el naturalista, d’ÉZola Al s XX cal destacar les formulacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina