Resultats de la cerca

Deixeble de JMouton a París, actuà a Ferrara i a Milà i fou nomenat 1527 mestre de capella de San Marco de Venècia Fundà l’escola veneciana i enllaçà amb l’antiga pràctica del nord d’Itàlia de dialogar els salms amb el cor doble, que fou la característica de l’escola, la qual illustraren AGabrieli, AMerulo, Cde Rore i GZarlino Compongué 350 motets, 9 misses, 60 madrigals italians, 65 cançons franceses, 14 canzoni villanesche alla napolitana i més de 12 ricercari

Fou mestre de la Capella Júlia 1538 i cantor a la Capella Pontifícia 1539-50 a Roma El 1551 es traslladà a França, on fou cantor de la capella reial 1557 i mestre de capella del cardenal de Lorena Compongué uns 250 madrigals, d’estil simple i clar, que tingueren una gran influència i foren reeditats molt de temps És també autor d’unes 120 cançons, de 3 misses, d’un llibre de motets i d’un llibre de salms

La seva interpretació inclou alhora elements de la parla i del cant El salm es pronuncia gairebé en la seva totalitat sobre un mateix to, amb lleugeres inflexions melòdiques que segueixen la puntuació N’existeixen tres tipus la salmòdia directa, també anomenada sense refrany o in directum , la salmòdia responsorial i la salmòdia antifonal La primera prové directament de les formes de cantilenació sinagogal més antigues i es troba sobretot en les parts més arcaiques del repertori litúrgic Aquí els versets del salm es canten directament des del primer al darrer sense cap text ni música…

L’alternança en els salms ja és de l’Antic Testament El contrast pot provenir de l’alternança entre solista salmista o cantor i cor schola -com en la salmòdia responsorial responsori - entre dos tipus de música d’origen o característiques clarament diferenciades -salm antifonal antífona - entre cant pla i polifonia entre versets d’orgue i cant pla, etc La policoralitat i la música concertant no deixen de ser variacions més elaborades, i ja no necessàriament dins l’àmbit de la música religiosa, d’aquest mateix principi

Mestre en teologia a París 1306, fou, successivament, professor de teologia al convent de Lleida 1294, definidor del capítol general 1302 i provincial d’Aragó 1309 És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha una còpia incompleta salms 1 a 113 al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Bíblia rimada , i que també li ha estat atribuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París a partir del salm 39

De família noble, estudià amb ALotti La seva obra mestra és l' Estro poetico-armonico , collecció de cinquanta salms També deixà concerts per a cinc instruments 1708, sonates per a clavecí, per a flauta i baix continu 1712, etc, i oratoris, misses i cançons madrigalesques i àries per a cambra El 1720 publicà una sàtira sobre la vida musical de la seva època Il teatro alla moda El seu germà, Alessandro Marcello Venècia ~1684 — ~1750, fou violinista —deixeble de Tartini—, i deixà música instrumental i religiosa

Fou deixeble de J Rosés, mestre de capella a Santa Maria del Pi, Barcelona Escolà de cant, entrà en l’estament eclesiàstic Fins l’any 1836 fou organista a Torroella de Montgrí Aquest mateix any, en substitució d’Honorat Alberich, feu oposicions per al càrrec de mestre de capella d’Olot, on romangué fins a la seva mort Es conserven obres seves a l’església de Sant Esteve d’Olot i a la Biblioteca de Catalunya, entre les quals hi ha dues misses, lamentacions, salms, rosaris i un Paso y fuga a 8

L’única font d’informació sobre el seu nom i activitat prové dels manuscrits de les seves composicions, conservats a Ciutat de Mèxic i a Chicago La seva producció musical és exclusivament religiosa Compongué misses, magníficats, lamentacions, salms i antífones d’entre quatre i vuit veus, que destaquen pel seu estil fluid i s’inclouen entre les millors i més inspirades de l’extens repertori colonial La seva adscripció estilística a la prima prattica és evident i l’única concessió a les tendències del principi del segle XVII és l’ús esporàdic dels dobles cors

Fou ajudant d’organista de Sebastián Aguilera de Heredia a la seu de Saragossa el 1620, i el succeí el 1627 Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort, magrat que li fou ofert el trasllat a la capella reial de Madrid Algunes de les seves composicions foren publicades en l' Antología de organistas clásicos españoles , de F Pedrell, i en l' Antología de organistas españoles del siglo XVII , d’H Anglès Entre les seves obres cal fer esment de vuit tientos , dues batalles, himnes, salms i altres composicions per a orgue

Exercí de mestre de capella, organista i arpista del monestir d’El Escorial, d’on va ser monjo jerònim Malgrat que les seves obres pertanyen a la polifonia del Renaixement, el desenvolupament conté un estil més modern, sobretot els villancicos Encara que no arriben al nivell de JB Cabanilles o A de Cabezón, les seves composicions per a orgue palesen la seva habilitat en aquest instrument En la seva producció s’han de destacar misses, salms, lamentacions, magníficats, lletanies i villancicos des de quatre fins a dotze veus, pange lingua , etc