Resultats de la cerca
Es mostren 4629 resultats
laringe
Visió interna de la laringe a través d’una secció sgital
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular.
Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor L’…
injector
Secció d’un injector de solenoide d’un motor de gasolina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu del sistema d’injecció de combustible que serveix per a introduir i polvoritzar el combustible a l’interior del cilindre o a l’entrada d’aquest.
Consta d’un cos cilíndric, buit, de forma variable segons el tipus de culata, i d’una agulla que regula el pas del fluid La sortida de l’injector ha d’ésser dissenyada de manera que produeixi una bona polvorització En el cas de l' injector bomba , la mateixa agulla, en baixar, forneix la pressió necessària per a la polvorització
bescanviador de calor
Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de material…
contracció de la vena fluida
Física
Disminució de la secció d’un doll de fluid (o raig
) que surt per un orifici petit a causa de les components transversals de la velocitat de les partícules del fluid en el moment de passar per l’orifici.
El coeficient de contracció és definit per σ= S/S' , S essent la secció del doll, i S' la secció de l’orifici
ovari
Secció frontal de l’ovari i dels principals òrgans genitals interns femenins
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula femenina dotada de la doble funció de formació dels òvul
i de la secreció endocrina dels estrogen
i de la progesterona
.
N'hi ha un a cada banda de l’úter, a la cavitat pelviana i en un plec del peritoneu denominat lligament ample Cadascun d’ells resta connectat amb l’úter mitjançant la trompa de Fallopi, l’extremitat fimbriada de la qual el recobreix parcialment Sota un epiteli simple, denominat germinal , l’ovari pròpiament dit comprèn dues zones l’una, la zona cortical o germinativa , és disposada perifèricament i integrada per un teixit conjuntiu denominat estroma i pels follicles ovàrics en diversos estadis de maduresa primordial, primari, secundari, terciari i madur o follicle de Graaf i l’altra, la zona…
anells de creixement
Anells de creixement visibles en la secció transversal d'un tronc d'arbre
Anatomia vegetal
Anells aproximadament concèntrics, alternativament clars i foscs, visibles a les seccions transversals dels troncs dels arbres de zones temperades o fredes.
Corresponen a les capes de xilema formades pel càmbium a la primavera clar, vasos amples i a l’estiu fosc, vasos estrets Llur amplada varia segons l’estat del vegetal i el tipus del temps que ha fet durant l’any, i en resulta una informació aprofitable per a la dendrocronologia
dent
Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
tomografia axial per ordinador
Esquema que mostra quatre tomografies axials per ordinador de cervell obtingudes en diferents talls transversals del crani
© Fototeca.cat
Tècnica basada en la imatgeria no òptica mitjançant la qual hom pot obtenir imatges radiogràfiques de qualsevol secció plana del cos humà.
El procediment consisteix a fer passar a través del cos del pacient un feix de raigs X en forma de ventall que són recollits per un seguit de captadors electrònics situats a l’altra banda del cos L’emissor i els captadors són situats sobre un mateix pla transversal, i el conjunt gira uns 180° entorn d’un eix fix que es fa coincidir amb el centre de la secció del cos que hom vol estudiar, que roman immòbil La intensitat del raig rebuda pels captadors, que depèn de la densitat dels teixits que travessen hom atribueix el valor -2000 a la de l’aire, o a la de l’aigua i 2000 a la dels ossos,…
Quaderns d’Història Tarraconense
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, Secció d’Arqueologia i Història.
De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i creà un…