Resultats de la cerca

Durant el seu període universitari escriví l’obra teatral Meiji no tsuki ‘La lluna de Meiji’, 1935 i Ruten ‘Metempsicosi’, 1936 Després d’un llarg silenci tornà a l’activitat literària amb Togyu ‘Cursa de braus’, 1949 i Ryoju ‘La cacera’, 1949 Seguiren Kuroi schio ‘Marea negra’, 1950, Kuroi cho ‘La papallona negra’, 1955, Hyoheki ‘La muralla de glaç’, 1956-57 i d’altres Conreà també la novella històrica —amb el precedent de Furinkazan ‘Vent i bosc, foc i muntanya’, 1953-54 Tempio no iraka ‘La teulada del temple’, 1957, Roran 1958, Aoki okami ‘El llop pàllid’, 1963 i Futo 1963

Fou professor d’astronomia del Collège de France i secretari perpetu de la secció de matemàtiques de l’Académie des Sciences L’any 1781 elaborà les primeres taules d’efemèrides del planeta Urà, a les quals seguiren les del Sol, Saturn, Júpiter, etc Participà en la mesura de l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, la qual cosa serví de base per a imposar el metre com a patró de longitud Féu també estudis d’història de les ciències Entre les seves obres es destaquen Tables de Jupiter et de Saturne 1789 i Histoire de l’astronomie 1817-27

S’estengué per tot el Carib i amb el temps passà a ser també una dansa de dos temps que es ballava als carnavals de Trinitat acompanyada de les steel bands , orquestres que utilitzaven com a instruments barrils de petroli buits que feien sonar per percussió Se’n fan diverses competicions, com la National Calypso Monarchy, per al millor autor, i la Road March, per al millor calypso de festa Un dels primers intèrprets reconeguts fou Growling Tiger, el 1930 El seguiren Arrow, Harry Belafonte, Black Stalin, Lord Kitchener, Lord Melody, Mighty Sparrow i David Rudder

Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica, s’incorporà a l’exèrcit El 1868 estrenà, amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella , a la qual seguiren, entre moltes altres, Una nugolà d’estiu 1871, L’alcalde de Meliana 1871, Un cacique a redolons 1872, Un adreç del baratillo 1873, El gran secret de la sària 1893 i La justícia en les mans brutes 1902 Collaborà també a la premsa amb articles i poesies, i escriví dues peces teatrals en castellà, El gallo de Morón i Tabaco, vino y mujer , a més de la sarsuela La clavariesa

Voluntari a la marina 1938 en el bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola, posteriorment cursà estudis de comerç, dret i belles arts El 1941 s’inicià com a periodista al diari El Norte de Castilla , on collaborà durant molts anys amb articles i, inicialment, també amb caricatures i del qual fou nomenat director l’any 1958 i destituït el 1963 pels seus enfronatments amb la censura, que afectà tant la seva obra literària com la seva activitat periodística El 1945 obtingué la càtedra de dret mercantil i compaginà la literatura i el periodisme amb la docència a l’Escola de Comerç de…

Després d’un començ poètic decadentista, inicià la seva aproximació al realisme amb el recull Sen a zdstupu zoutajicich a jiné básně ‘El somni de la multitud dels desesperats’, 1903 Seguiren Kniha zesu, vod a stráni ‘El llibre dels boscs, de les aigües i dels tossals’, 1914 i els Nové zpěvy ‘Nous cants’, 1918, on pren un nou rumb i exalta la bellesa de la civilització tècnica moderna Amb Rudé zpěvy ‘Cants roigs’, 1923, conreà una poesia altament compromesa i combativa Inspirat en la Segona Guerra Mundial, publicà Zamořená léta ‘Anys submergits’, 1946 Traduí a la seva llengua…

Estudià comunicació audiovisual a Madrid i exercí professionalment la crítica cinematogràfica a Fotogramas i altres publicacions i a Televisió Espanyola S'inicià en la creació cinematogràfica com a guionista de Desvío al paraíso 1994, dirigida por Gerardo Herrero, i l’any 2000 debutà com a director amb El corazón del guerrero , que guanyà diversos premis internacionals de gènere fantàstic Seguiren la comèdia El robo más grande jamás contado 2002, La caja Kovak 2006, en el gènere de terror, i el drama Celda 211 2009, guardonat el 2010 amb un premi Sant Jordi i vuit premis Goya,…

La seva composició varia entre 3 i 30 components, fet que possibilita que pugui abordar un ampli repertori, centrat molt especialment en obres dels ss XVII i XVIII El 1994 aconseguí diversos premis internacionals gràcies a l’enregistrament discogràfic de Les quatre estacions , de Vivaldi, al qual seguiren altres èxits, com la gravació d' Il cimento dell’armonia e dell’inventione 1995 un recital de concerts de Vivaldi, amb la collaboració de Christopher Coin 1996 els Concerts de Brandemburg 1997, de JSBach, i un disc amb obres de Biber i Locke 1998 El 2001 aconseguiren el Grammy…

Inicià l’activitat literària amb la novella Fiebre 1941, on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez A aquesta obra seguiren Casas muertas 1955, Oficina número uno 1961, La muerte de Honorio 1963, Cuando quiero llorar no lloro 1970 i els reculls Prosa completa 1976 i Obra humorística completa 1976 La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada El 1980 li fou atorgat el premi…

Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine