Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
Joan Planellas i Barnosell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià filosofia i teologia al seminari major de la diòcesi de Girona 1975-79, i posteriorment a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, per la qual es llicencià el 1981 i es doctorà el 2002 amb la tesi La recepció del Concili Vaticà II en els manuals d’eclesiologia espanyols publicada el 2004 Ordenat sacerdot el 1982, posteriorment ha estat vicari 1984-91 i rector 1991-2019 de diverses parròquies de la diòcesi de Girona, i del 2008 al 2019 fou canonge de la catedral de Girona Dedicat a la docència, fou professor al seminari de Girona 1985-88 i, des d’aquest…
Pere Soubiranne
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari Nomenat aquest bisbe d’Orleans 1856, el seguí i fou nomenat vicari general Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie, i posteriorment en fou director 1861 En ésser Lavigerie arquebisbe d’Alger, anà amb ell al concili I del Vaticà, i…
Ignasi Torres i Amat de Palou
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Germà de Fèlix Torres i Amat de Palou Estudià al Seminari de Barcelona, fou ordenat sacerdot i exercí de rector del Prat de Llobregat Fou professor de filosofia del Seminari de Barcelona i bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona 1801-07, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari 1799 Ocupà aquest càrrec fins a ser nomenat degà del capítol de Girona 1807 Redactà un catàleg dels 10000 volums que tenia la biblioteca i incorporà bona part de la biblioteca romana de Nicolás de Azara, germà d’Eustaquio,…
, ,
ensenyament eclesiàstic
Cristianisme
Ensenyament estructurat per a la formació dels destinats a funcions ministerials dins l’Església, dels monjos i religiosos o dels qui, en general, cursen estudis teològics o afins.
A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…
Universitat de Barcelona (UB)
Historiografia catalana
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos darrers…
Pere Nolasc Colomer i Mestres
Literatura
Cristianisme
Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor.
Ordenat a Roma 1845, fou professor al seminari de Girona Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis 1881
Enric Pla i Deniel
Enric Pla i Deniel
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic Ordenat de sacerdot el 1900, fou professor del seminari de Barcelona i dugué a terme una activitat pastoral remarcable Director de l’Acció Popular i president de l’Associació d’Eclesiàstics, dirigí la revista Reseña Eclesiástica i animà la Unió Apostòlica de sacerdots barcelonins Canonge de Barcelona des del 1912, fou nomenat bisbe d’Àvila el 1918 El 1935 passà a Salamanca, i el 1941 a Toledo com a arquebisbe i primat i fou creat cardenal el 1946 Presidí la conferència…
Museu Bíblic Tarraconense

Sala dels cristians del Museu Bíblic Tarraconense
© Museu Bíblic Tarraconense
Museu
Museologia
Museu dedicat a contextualitzar històricament i culturalment la Bíblia, instal·lat a la Casa dels Concilis, a Tarragona.
Mostra rèpliques, reproduccions, maquetes, facsímils i també objectes originals, en un àmbit cronològic que va des de la prehistòria fins a l’època medieval, amb els quals vol apropar a la societat el món de la cultura bíblica El seu fons prové del material que des del 1930 es trobava a les dependències del Seminari de Tarragona, donat pel Dr Josep Vallès, canonge lectoral de la catedral de Tarragona i professor de Sagrada Escriptura de la Universitat Pontifícia Tarraconense, el qual l’havia recollit al llarg dels seus viatges a Terra Santa i l’Orient Mitjà Aquest material, que…
Jaume Barrera i Escudero
Literatura catalana
Comunicació
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic, fou bibliotecari del Seminari de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones de Lletres de Barcelona on ingressà el 1922 amb un discurs sobre “Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminario de Barcelona”, membre també de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, i vocal i secretari del Patronat del monestir de Poblet Entre 1918 i 1942 fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona Dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” 1906 i publicà alguns estudis sobre literatura catalana medieval 1911-13 Del 1912 al 1942 dirigí la pàgina literària d’…
, ,
Manuel Bonet i Muixí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona, a la Universitat Gregoriana i a l’Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Al Collegi Màxim de Sarrià es llicencià en teologia Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sotsdegà Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, com ara la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina