Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
badia de Pollença
La badia de Pollença
© Fototeca.cat
Entrant del litoral septentrional de Mallorca, entre els caps de Formentor (Pollença) i des Pinar (Alcúdia), de costa en penya-segat.
De NW a SE, els accidents principals són les cales en Gossalba i Murta, l’illa de Formentor a la sortida de la cala Pi de la Posada, les platges de Formentor i Caló, la punta de l’Avançada i, a l’altra riba del fons de la badia, la punta de Manresa La superfície és d’uns 50 km 2 , amb més de 10 km de llargada Les amplàries oscillen entre els 8,2 km que separen els caps de Formentor i es Pinar i els 3,9 que van de la punta de l’Avançada, que arrecera el port de Pollença, a la de Manresa Entre aquestes puntes i seguint a uns 2 km parallela el litoral del fons de la badia es troba…
àrea suburbana
Geografia
Espai situat fora de la ciutat (morfològicament delimitada), però que s’hi integra funcionalment.
Comprèn, doncs, una aurèola de nuclis satèllits i les vies de comunicació, les aigües, els boscs i els camps conreats o no que els separen de la ciutat i entre ells Per això hom ha proposat també el terme d’àrea rururbana Així s’explica que prolonguin funcions intraurbanes residencial, de dormitori, industrial, de distribució comercial i n'assumeixin d’altres d’específiques hortícola, allotjament, annexos urbans els principals, llocs d’esbarjo, etc Una gran ciutat, juntament amb l’àrea suburbana que pot incloure altres ciutats prou importants, és anomenada sovint àrea…
Vancouver
Illa
Illa del Canadà, a la Colúmbia Britànica.
Situada a l’oceà Pacífic, al S de l’arxipèlag de la Reina Carlota, és parallela a la costa, de la qual la separen les nombroses illes dels estrets de la Reina Carlota, de Geòrgia i de Juan de Fuca aquest la separa dels EUA L’interior és muntanyós ateny 2200 m al Golden Hinde i cobert de bosc La costa és molt retallada, sobretot a ponent, on presenta nombrosos fiords A la banda oriental i sud-oriental s’obre una plana litoral, on es concentren els nuclis urbans principals Duncan, Nanaimo, Port Alberni, Courtenay, Campbell i, sobretot, Victoria, capital de la Colúmbia Britànica Els…
Carcí
Territori de la Guiena, Occitània, a la vora oriental del Massís Central, que comprèn els departaments francesos de l’Òlt i part del de Tarn i Garona.
L’Alt Carcí comprèn les plataformes del Juràssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses les seves poblacions més importants són Càors, capital del Carcí, i Fijac El Baix Carcí és drenat pels cursos inferiors de l’Avairon i del Tarn i és format per plataformes estretes que separen valls paralleles les principals poblacions són Montalban i Moissac L’agricultura és la principal activitat econòmica blat, blat de moro, patates, vinya, fruites Habitat en època preromana pels cadurcs, passà posteriorment sota el domini romà, visigot i franc Al segle X es convertí en…
conca de Tremp

La conca de Tremp des del coll de Comiols
© Fototeca.cat
Vall
Gran depressió de la Catalunya pirinenca, nucli del Pallars Jussà, oberta a la conca de la Noguera Pallaresa, entre les Serres Interiors dels Prepirineus (les grans serres calcàries de Sant Gervàs, de 1.834 m alt., i del Boumort, de 2.070 m alt.), al N, i el Montsec (el Montsec de Rúbies, de 1.657 m alt., i el Montsec d’Ares, de 1.678 m alt.), al S; el riu fendeix aquestes dues alineacions pels llargs i profunds congosts de Collegats (la del N) i dels Terradets (la del S).
A llevant, les serres de Comiols 1356 m alt i del grau de Moles 1263 m alt la separen de la conca del Segre a ponent, les serres de Montllobar 1125 m alt i de Lleràs 1689 m alt, de la de la Noguera Ribagorçana Una alineació muntanyosa que travessa la conca d’W a E serres de Sant Corneli, de 1342 m alt, de Carreu, de 1850 m alt, i de Bóixols, de 1730 m alt divideix la depressió en dos sectors la conca de Dalt centrada a la Pobla de Segur i la conca de Baix centrada a Tremp El curs de la Noguera Pallaresa, d’altra banda, origina una altra divisió de la contrada en conca de Deçà , a la dreta del…
El que cal saber de l’eritema nodós
Patologia humana
L’eritema nodós és una inflamació de les parets de teixit conjuntiu que separen els lòbuls de greix subcutani, caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos, i que es localitza en general en la cara anterior de les cames És deguda a un mecanisme immunològic poc conegut, habitualment desencadenat per unes malalties determinades o l’administració d’uns medicaments concrets Les lesions pròpies de l’eritema nodós guareixen al cap d’unes tres setmanes a sis, i no provoquen complicacions Això no obstant, com que l’erupció sol anar acompanyada de símptomes generals, com…
coc
Botànica
Cadascun dels carpels d’un fruit sincàrpic, monosperms, generalment secs i que se separen en la maturitat.
Poden ésser dehiscents, com en les euforbiàcies, o indihescents, com en les cneoràcies
elateri
Botànica
Càpsula de les lletereses i altres euforbiàcies els carpels de la qual se separen en la maduresa.
discontinuïtat
Geologia
Cadascuna de les superfícies que separen les diferents parts concèntriques en què hom considera dividida la Terra.
Han estat descobertes mitjançant estudis de transmissió de les ones sísmiques Les principals són la de Conrad, a 17 km de profunditat i que separa l’escorça superior de la inferior, la de Mohorovičić, a 32-38 km, i que separa l’escorça del mantell, la de Wiechert-Gutenberg, a 2 900 km, que separa el mantell del nucli, i la de Lehmann, a 5 000-5 200 km, que separa el nucli del nuclèol
desert d’Atacama

Salar de Atacama
NovoaR (CC BY-SA 2.0)
Desert
Regió àrida de Xile, situada al llarg de la costa entre els 20 i els 30° de latitud sud, que forma part de les regions d’Antofagasta i Atacama.
El nucli es troba entre el meandre sud del riu Loa i les muntanyes que el separen de la conca fluvial Chañaral-Copiapó La façana costanera és recta i abrupta i a vegades s’aixeca a 600 o 1000 m sobre el nivell del mar, mentre que les muntanyes que la voregen s’aixequen fins als 3000 m La depressió longitudinal interna, parallela a la costa, és interrompuda per elevacions que creen nombroses conques de drenatge interior que contenen quantitats importants de sals d’evaporació entre les quals hi ha els nitrats, que donen lloc a l’única indústria de la regió Més cap a l’est es troba…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina