Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
Jordi Arquer i Saltor
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera participà clandestinament en l’acció política d’oposició, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona CADCI i un dels dirigents de la seva secció de treball en el periòdic Lluita , òrgan d’aquesta secció, combaté els sectors reformistes El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes, constituït clandestinament a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona L’any 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit…
,
Sant Pere de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Restes de la capella, situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò ECSA – M Anglada Les restes de la capella de Sant Pere són situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò, al peu del Serrat de Calderot i prop del torrent de Sendés en una cota de 1 100 m Són difícils de trobar perquè són en un lloc emboscat Mapa 34–10215 Situació 31TCG646943 Per anar-hi cal agafar la pista que du a Solanell des del poble de Castellbò fins a trobar una bifurcació a la dreta, al cap d’1,8 km, indret on es troba el Mas d’en Pere hom continua fins a arribar a un prat per on passa una…
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista valencià.
Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…
Castell de Gisclareny
Art romànic
A desgrat de les nombroses referències documentals que tenim de l’existència d’aquest castell, avui no en queda cap rastre Podem dir, però, que la seva ubicació devia ésser propera a la de l’actual parròquia de Santa Maria, únic punt del municipi que fa les funcions de centre i que per la seva posició enlairada domina les restants cases del poble, disseminades per la vall El lloc de Gisclareny apareix documentat per primera vegada a mitjan segle XI El trobem esmentat en un document de compravenda d’un alou, signat el 18 de juny de l’any 1051 entre Ebrin Radulf i el seu fill Arnau…
Castell de Florejacs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Al nord-oest del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet, s’alça, a 491 m d’altitud, el poble de Florejacs L’indret, conquerit al segle XI, restà inclòs dins el comtat d’Urgell la referència més antiga del lloc es remunta a l’any 1082, quan Arnau i la seva esposa Guisla donaren a Santa Maria de la Seu i als seus canonges els castells de Claret i de Valltallada, ambdós del terme de Guissona L’esmentat castell de Valltallada limitava, a tramuntana, amb el terme de Floriacus Pocs anys després és documentada l’existència del seu castell concretament, el 1087 l’ardiaca Miró Erimà deixà a…
Joan de Socarrats
Historiografia catalana
Jurisconsult.
Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et Vasallos Fou…
recitatiu
Música
Estil vocal en què preval la fidelitat a les inflexions, el ritme i l’accentuació propis de la parla, a la qual queden supeditats el ritme i la forma musicals.
Dit també d’una peça composta en aquest estil Com a recurs compositiu per a posar música a un text -habitualment per a solista-, moltes vegades comporta la difuminació o la pèrdua de la regularitat en el tempo i el metre i de l’estructuració formal específica de la música Fou un dels recursos fonamentals dels grans gèneres vocals del Barroc l’òpera, la cantata i l’oratori, tot i que el seu ús no es limità a aquests gèneres El terme recitatiu és la traducció de l’abreviació de l’expressió italiana stile recitativo 'estil recitatiu', apareguda per primer cop el 1626 en La catena d’Adone , de…
Santa Maria del Catllar (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de ponent M Anglada El santuari de la Mare de Déu del Catllar es troba al terme de Tregurà És situat en un promontori a 1 165 m d’altitud Es veu des de la carretera de Setcases entre els punts quilomètrics 8 i 9 venint de Vilallonga de Ter després de travessar el riu hi mena un camí de muntanya Mapa 218M781 Situació 31TDG418900 Història Santa Maria del Catllar és un petit edifici d’estructura romànica situat en el turó on hi hagué abans el castell del Catllar o “ Castellario ”, que donà nom a un famós llinatge Ara un antic mas proper a la…
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista.
Vida Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant― Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, fou mestre de…
L’imparable ascens del capitalisme
D’entre les tasques clàssiques de la historiografia, la caracterització del canvi social és, ben segur, la més difícil i decisiva No té res d’estrany que sigui així, ja que qualsevol noció de canvi històric —per a negar-lo o per a afirmar-lo— pressuposa una concepció determinada de la naturalesa de la societat i dels factors que la poden fer canviar en una o altra direcció És molt lògic, per tant, que la consideració del present condicioni la manera de comprendre i mesurar el canvi històric en societats del passat, i d’aproximar-s’hi Per la mateixa raó, la relació passat-present és més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina