Situació
Restes de la capella, situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò.
ECSA – M. Anglada
Les restes de la capella de Sant Pere són situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò, al peu del Serrat de Calderot i prop del torrent de Sendés en una cota de 1 100 m. Són difícils de trobar perquè són en un lloc emboscat.
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG646943.
Per anar-hi cal agafar la pista que du a Solanell des del poble de Castellbò fins a trobar una bifurcació a la dreta, al cap d’1,8 km, indret on es troba el Mas d’en Pere; hom continua fins a arribar a un prat per on passa una línia elèctrica. A partir d’aquí i a peu cal travessar el torrent de Sendés i pujar el tossal on es troben diverses ruïnes, entre elles les de l’església, al mig, plena de vegetació. (MAB)
Història
La capella de Sant Pere de Castellbò, dedicada també a sant Francesc, era l’església del castell de Castellbò, documentat des del 1040, i enderrocat per manament de Ferran el Catòlic l’any 1513. L’església, però, fou enderrocada segles més tard.
La primera menció de Sant Pere, és de l’any 994, en el testament de Guillem I, vescomte d’Urgell, senyor de Castellbò, que li deixà una vinya. L’any 1035, en el testament de Seniofred, consta un altre llegat per a Sant Pere de Castellbò, consistent en un alou situat a la vila d’Eres. En la publicació sacramental del testament de Guillem, del 1064, Sant Pere de Castellbò consta com a beneficiari d’uns béns que havien de servir per a il luminar l’església, com també de l’espasa del testador i de dos mancusos. Al Spill… del vescomtat del 1519, consta que la capella de Sant Pere i Sant Francesc del castell, en l’època de fundació de la col legiata de Santa Maria de Castellbò, fou unida a la mensa capitular d’aquesta, amb el càrrec de fer la servitud acostumada, que era de dues misses setmanals. (MLIC)
Església
Planta de l’església, ben definida malgrat el mal estat dels murs.
M. Anglada
Es tracta d’una petita nau rectangular capçada per un absis semicircular; les parets dels murs, però, no arriben ni de bon tros a les arrencades de les voltes, que estan esfondrades. No obstant això, queden vestigis de l’entrada, a mig fer, i una única finestra absidal d’una sola esqueixada, centrada. Al costat de l’absis arrenca un mur tangencial que va en direcció a migjorn, on s’entreveuen les restes d’un campanar que presenta l’espadanya a una alçada de 5 m mentre que el mur de l’absis no passa de 3 m. L’interior de la nau és ple de runa enmig de vegetació que no deixa entreveure cap altre element arquitectònic.
L’aparell és fet de llosa sense a penes gens de morter i amb filades horitzontals però força irregulars. Cal esmentar un parell de filades d’opus spicatum a l’interior de la nau, al costat de tramuntana. Per esbrinar com continuen els murs del campanar caldria fer una neteja de la vegetació que l’envolta i sobretot del corriol per anar-hi. (MAB)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 209–1 232; Baraut, 1980, vol. III, doc. 238, pàgs. 70–71; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 477, pàgs. 175–176; Tragó, 1982, pàg. 75; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 755, pàgs. 124–126.