Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
Oscar

Oscar, estatueta
Cinematografia
Premi anual atorgat per l’Academy of Motion Picture Arts and Sciences en cadascun dels camps de la realització cinematogràfica.
Es concedeix a vessants tan diversos com la direcció, la interpretació, la realització, el vestuari, la música o els efectes especials, entre d’altres Els premis, els de més ressò, amb diferència, de la indústria cinematogràfica mundial, tenen una gran repercussió en l’exhibició a escala internacional i han estat sovint objecte de controvèrsies per diversos motius D’entre les més recents, el 2020 l’Acadèmia acceptà que les pellícules produïdes per plataformes d’internet poguessin optar amb limitacions als premis Aquest mateix any establí uns mínims de representació de les minories o de…
model OSI
Electrònica i informàtica
Model internacional de referència per a la interconnexió de sistemes teleinformàtics heterogenis.
Establert per l’ISO, a partir d’un estudi començat el 1977, respongué a la necessitat de regular la proliferació de solucions tècniques, sovint incompatibles les unes amb les altres, i d’afavorir l’aparició de sistemes heterogenis oberts, és a dir, capaços d’establir comunicació mútua El model proposa de delimitar en set nivells o capes els diversos elements i funcions, relatius al maquinari i al programari, que intervenen en una comunicació teleinformàtica, i defineix també un conjunt simple de relacions entre els diferents nivells Les set capes o nivells són primera, la física s’ocupa d’…
decasíl·lab
Literatura
Vers compost de deu síl·labes (comptades fins la darrera de les accentuades).
Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la vuitena La…
Jocs Olímpics de Seül 1988
Esport general
XXIV Jocs Olímpics de l’era moderna, que se celebraren a Seül (Corea del Sud) del 17 de setembre al 2 d’octubre de 1988.
Dels 169 països que hi competiren, l’URSS aconseguí 132 medalles 55 d’or, la RDA, 102, i els EUA, 94 El protagonista masculí indiscutible dels Jocs fou Ben Johnson, que, després de guanyar els 100 m llisos al seu gran rival Carl Lewis i de batre el rècord del món, fou desqualificat per dòping, obligat a retornar la medalla i expulsat de la vila olímpica En l’atletisme femení cal destacar Florence Griffith, triple campiona de 100, 200 i 400 m llisos, i Jackie Joyner, campiona en llargada i heptatló amb rècord del món, 7291 punts També l’equip soviètic de 4 × 400 i l’americà de 4 × 400…
Joan Antoni Balsera Pérez

Juan Antonio Balsera Pérez a l’arribada al parc de la Ciutadella en la marató de Barcelona, en què fou segon (1986)
Arxiu J.A. Balsera
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons i de mig fons.
S’inicià en l’equip del Grup d’Empreses Seat de Barcelona 1975, i posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1983-86, pel Club Nike 1986-89 i la Unió Colomenca d'Atletisme 1995-2000 Fou campió de Catalunya júnior de 5000 m en pista a l'aire lliure 1976 i absolut de 1500 m en pista coberta 1978, de 5000 m en pista a l'aire lliure 1984, 1986 i de marató 1986, i encapçalà el rànquing absolut de Catalunya en la prova dels 10000 m llisos en pista a l'aire lliure 1983, 1984 i 1986 També aconseguí la tercera posició en categoria sènior de la Cursa Jean Bouin 1983, al Campionat d’Espanya absolut…
Las Siete Partidas
Història del dret
Codi jurídic, elaborat sota la direcció del rei de Castella Alfons X el Savi, i que comprèn set llibres o partidas anomenats Libro de las Leyes o Fuero de las Leyes
.
Es tracta d’una àmplia enciclopèdia del dret, sobre tota classe de matèries jurídiques, així com sobre fonaments filosòfics, morals i històrics de cadascuna de les institucions Inspirades en les fonts del dret romà i del dret canònic i en els texts dels romanistes i canonistes estrangers, Las Partidas foren un important instrument de la penetració del dret romà a la península Ibèrica, i potser en recollir el dret castellà i fusionar-lo amb elles es formà el dret territorial de Castella La iniciativa de fer aquesta magna obra es degué a Ferran III, el qual començà a escriure el llibre anomenat…
Arxiu de les Set Claus
Historiografia catalana
Arxiu de les parròquies andorranes, anomenat fins el 1978 Arxiu de les Sis Claus, any en què s’afegí la setena parròquia, la d’Escaldes-Engordany.
Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General…
Culla
Culla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la zona muntanyosa meridional de la comarca, en contacte amb l’Alcalatén (amb el qual limita pel riu de Montlleó, profundament engorjat gairebé fins a la seva confluència amb la rambla Carbonera) i amb la Plana Alta (de la qual és separat per aquesta rambla).
Al nord el separen dels termes de Benassal i d’Albocàsser el riu Sec, la serra de Sant Cristòfol i la mateixa rambla Carbonera resten quasi inclosos dins el seu territori els termes de la Torre d’en Besora i de Vilar de Canes i el sector de Meanes del d’Atzeneta Les principals alineacions són les serres d’Espareguera 1 082 m alt i de Montardí, a l’est, que separen la vall de la rambla Carbonera de la resta del municipi, i la serra de Sant Cristòfol 1 111 m alt i la serra de Culla 1 121 m alt, al nord Més de dues terceres parts del territori són terreny forestal, en part de propietat comunal L…
L’esòfag
Anatomia humana
L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul…
Michael Praetorius
Música
Compositor, organista i teòric musical alemany.
Vida Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament Passà bona part del temps a Dresden, on tingué ocasió de conèixer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina