Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
Biblioteca Raixa
Col·lecció de llibres de butxaca, destinats a divulgar obres en prosa d’autors moderns, catalans i estrangers, iniciada per l’Editorial Moll pel juliol del 1954.
Del 1956 al 1964 publicà anualment el volum miscellani Cap d’any , amb articles, cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans i bibliografia de l’any anterior La Biblioteca Raixa tingué dos precedents la Biblioteca Raixa, sèrie de bibliòfil començada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual només sortiren dos volums, i els quaderns literaris Raixa , dirigits per Francesc de B Moll, amb l’assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la collaboració d’un bon nombre d’escriptors, dels quals —per problemes de censura— només pogué aparèixer el número 1 gener del 1953,…
La Veu del Canigó
Historiografia catalana
Revista cultural publicada a Perpinyà entre el 1910 i el 1914 i de la qual sortiren un total de 116 números.
Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars, és de fet un…
La Gralla. Periòdich senmanal y literari
Periodisme
Diari creat pels catalans de l’Uruguai.
Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i…
Ruta
Cinematografia
Estudis de doblatge fundats a Barcelona (al barri de Vallcarca) el 1928 pel director Josep Amich i Bert, Amichatis, que dirigia els doblatges i la sincronització, juntament amb el tècnic Albert Gasset.
Els estudis foren inaugurats amb el film d’Amichatis, Caramellas , la primera producció catalana sonoritzada que s’estrenà el 1929, amb discs d’Emili Vendrell Però l’experiència d’A Gasset a Hollywood no pogué evitar la poca qualitat dels treballs, condicionada, fonamentalment, per la precarietat de mitjans que oferien uns vells equipaments importats d’Anglaterra El 1933 els estudis foren adquirits pels germans Daniel i Ramiro Aragonès, els quals, tot i millorar i posar al dia la maquinària, no pogueren fer front a estudis com els Orphea o els Trilla-La Riva i acabaren tancant el 1937 D’…
Comunitat del Pacífic
Economia
Organisme internacional fundat a Canberra el 1947 (en vigència des del 1948) per Austràlia, els Països Baixos, Nova Zelanda, França, la Gran Bretanya i els EUA amb la finalitat de coordinar l’assistència econòmica entre els estats que posseeixen territoris al sud del Pacífic.
Té la seu a Nouméa Nova Caledònia Fins el 1998 rebé el nom de Comissió del Sud del Pacífic El 1962 se’n sortiren els Països Baixos, quan deixaren d’administrar la colònia de Nova Guinea Des de la seva creació han entrat a formar-ne part els nous estats independents del sud del Pacífic, i ha passat a ésser integrat tant per estats sobirans com per dependències o territoris associats L’any 2000, a banda dels cinc estats fundadors en formaven part la Samoa Nord-americana, les illes Cook, les Fiji, la Polinèsia Francesa, Guam, Kiribati, les illes Marshall, els Estats Federats de…
batalla de Muret
Monument commemoratiu de la batalla de Muret (Muret)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.
Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els…
Societat Coral Erato
Música
Entitat coral figuerenca fundada el 1862, com a resultat de la unió de les seccions corals dels casinos Figuerense, el Menestral i l’Artístico de la capital empordanesa.
Fou un dels cors de Clavé més actius a les comarques gironines El mateix any 1862 ja participà en el concurs coral de Barcelona celebrat durant el festival coral, motiu principal que motivà la fusió dels tres cors esmentats Victorià Monereo en fou el primer director, tasca que compartí amb Gabriel Cotó fins a l’abril del 1864 Aquest mateix any, la formació guanyà el primer premi en el següent concurs coral a Barcelona interpretant Arre moreu , escrita per Pep Ventura expressament per al cor Erato Ventura compongué altres peces per a l’entitat coral, amb la qual mantingué una relació molt…
Imagen y Sonido
Cinematografia
Revista mensual publicada a Barcelona per Casa Aixelà entre el 1963 i el 1975.
La fundà i dirigí J M Casademont, al costat de P Figuera i en sortiren 142 números Hi collaboraren, entre altres, G Querol, J M Serraclara, J F de Lasa, J Palau, A Contel, J Serra i Estruch, A Kirchner, J Angulo, J M Baget, S Lluch, E Ripoll i Freixes, J Peñarroja, M Torruella, A Udina, J Planas, A Colomer, J Borràs, R Gubern, S Ponsatí, J Pineda, À Comas, J Fina, Xavier-Daniel i J Romaguera Amb el subtítol "Revista de los medios y procedimientos audiovisuales", s’ocupa de manera equilibrada i crítica de l’actualitat en fotografia, cinema, música, so, televisió i còmics, i també…
Brest
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament de Finisterre, França, situada a la vora de la rada de Brest.
Té un clima oceànic i una pluviositat de 1 298 mm anuals Port, base militar i arsenal, és també port comercial i centre redistribuïdor per al comerç costaner i un nucli d’indústries elèctriques, de maquinària, químiques, alimentàries i tèxtils Centre d’ensenyament superior Université de Bretagne Occidentale i Centre oceanològic de Bretanya, lligat al Centre Nacional per a l’explotació dels oceans Després de formar part del ducat de Bretanya 1239, esdevingué possessió anglesa del 1342 al 1397, data en què retornà a Bretanya En casar-se Carles VIII de França amb Anna de Bretanya 1491, fou…
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina