Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Isard
El dimorfisme sexual de l’isard Rupicapra rupicapra afecta la forma de les banyes, més gruixudes i amb el ganxo més tancat en el mascle a baix que en la femella a dalt També les dimensions del coll, el perfil del ventre i, sobretot, el pinzell de pèls del penis ajuden a diferenciar ambdos sexes Gustavo Hormiga, original L’isard és un animal d’aspecte molt lleuger, amb un parell de banyes en forma de ganxo molt característiques presents en ambdós sexes La seva imatge és inconfusible Durant l’estiu no és fàcil distingir un sexe de l’altre i, moltes vegades, cal recórrer a l’observació de la…
gasela

Gasela dama
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids, de la subfamília dels antilopins
, de dimensions mitjanes o petites, amb el cos esvelt i cobert d’un pelatge curt i amb les potes primes.
D’ulls grossos i vius, les banyes són presents en tots dos sexes, bé que són més grosses i anellades en els mascles Habiten a les regions àrides o semidesèrtiques de la zona tropical i subtropical del sud i del centre d’Àsia i de l’Àfrica septentrional i oriental Solen tenir costums nocturns Entre les moltes espècies es destaquen la gasela comuna G dorcas , que ateny 1,3 m de longitud i 60 cm d’alçada a la creu, té pelatge rogenc i habita al nord d’Àfrica fins als 1 500 m d’altitud, la gasela de Thomson G thomsonii , que és més petita i habita a l’Àfrica oriental, la gasela de Grant G…
Els lepidòpters: papallones i falenes
Característiques del grup L’ordre dels lepidòpters el formen les anomenades papallones El fet de tractar-se dels insectes més vistents ha contribuït a fer-los força populars i a ésser coneguts i colleccionats per molta gent, i fins a ésser criats cucs de seda però les arnes que es menjen la roba, la farina i la cera, el cuc de la col, el del blat, el barrinador de l’arròs, la tinya de la patata, el corc de les pomes i, també, la processionària que infesta els nostres boscos de pins, també són lepidòpters Veiem doncs, que l’àmbit d’aquest ordre és gran i, per tant, complex, i això fa que en…
bisó
bisó europeu
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.
El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants…
argalí
Mastologia
Mamíferde la subfamília dels ovins, de grans dimensions, de més d’un metre d’alçada semblant a un marrà, de color bru rogenc, amb les banyes molt llargues i espiraliformes, presents en el mascle i en la femella.
Els argalís són àgils i veloços viuen aïllats o en grups poc nombrosos, a les zones muntanyoses de l’Àsia central Altai, Tibet, Sibèria, a partir dels 1 000 m d’altitud La seva carn és apreciada
dibatag
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de clor gris vinós a la part superior del cos i blanc a l’inferior, d’una talla, des de la creu, de 80 cm, i d’un pes de 30 kg.
La cua fa uns 35 cm, i té les banyes com un arc de circumferència Habita en petits grups a les zones de bosc clar de Somàlia i Abissínia
isard

isard
© Richard Martin Vidal
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins
, que ateny uns 60-75 cm d’alçària a la creu i té banyes persistents primes i llises i amb la punta corba en forma de ganxo.
La cua és curta i sense pèl per sota, i el pelatge, fosc a l’hivern i d’un terrós groguenc a l’estiu, presenta unes taques blanques a la cara i al coll Habita en petits grups a les grans altures rocalloses i poc accessibles 800-3000 m durant l’estiu i a les boscúries més baixes durant l’hivern És herbívor i un excellent escalador Habita als Pirineus, als Picos de Europa, als Alps, als Apenins, als Abruços, als Carpats, al Caucas i a l’Àsia Menor La carn i el pelatge són molt apreciats i, a fi d’evitar-ne l’extinció, hom n'ha regulat la caça
onòtrag
Mastologia
Artiodàctil remugant de la subfamília dels antilopins, de la família dels bòvids, d’uns 100 cm d’alçada a la creu, que és de color falb. Les banyes del mascle fan 60 cm i tenen forma de S allargada.
Habita, a prop de l’aigua, a tota la conca del Zambezi
pterostíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, de la qual abans formava part com a subfamília; és integrada per prop d’unes 5 000 espècies, cosmopolites i de mides i formes molt diverses.
Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus , amb espècies comunes als Països Catalans L’espècie Zabrus tenebrioides parasita els cereals, i algunes espècies del gènere Amara parasiten cereals, crucíferes i compostes, i hi ocasionen grans estralls
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina