Resultats de la cerca

Alumne de l’Actor's Studio, la seva sòlida trajectòria teatral li donà l’oportunitat d’entrar al món del cinema amb On the Waterfront 1941, d’EKazan Excellí com a actor de caràcter, sempre com a secundari, en films com Twelve Angry Man SLumet, 1957, Psycho AHitchcok, 1960, Breakfast at Tiffany's BEdwards, 1961, Who's Sleeping in my Bed 1963 i All the President's Men APakula, 1976 El 1965 rebé l’Oscar al millor actor secundari per A Thousand Clowns , de FCoe

Graduat a Cambridge, el 1987 s’inicià com a director teatral en el Chichester Festival Theatre El 1990 ingressà a la Royal Shakespeare Company Fou nomenat director artístic del Donmar Warehouse de Londres 1992 Portà al teatre pellícules com Cabaret , amb la qual obtingué quatre premis Tony, The Glass Menagerie , Glengarry Glen Rose i The Front Page , entre d’altres El 1999 dirigí el seu primer film, American Beauty , que rebé cinc Oscar, entre els quals un al millor film i un a la millor direcció

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació

Vida i obra Conegut sobretot com a pintor, terreny en el qual pot ser considerat un dels representants més característics de l’estètica de l’Art Nouveau Publicà les revistes “La Veu Punxeguda” 1922-28 i “Esplai” 1927-28 La seva faceta de director teatral es veié ratificada el 1921 amb la creació de la Companyia Belluguet, la qual representà algunes de les seves principals obres de creació pròpia, com El retaule de la flor 1921, Els tapissos de Maria Cristina 1923, musicada per Eduard Toldrà, o Els vitralls de Santa Rita 1926, entre d’altres Una vegada finalitzada la Guerra Civil Espanyola,…

Fundada a Arbúcies per Rafel Faixedas, Quim Masferrer i Carles Xuriguera Des de l’estrena del primer espectacle, Teatre total 1998, reivindiquen una manera de fer al marge dels corrents establerts dins el panorama teatral català del moment L’elecció del nom de la companyia respon a aquesta actitud de lluita per emergir enmig d’actors i companyies ja establerts i reconeguts Han estrenat Som i serem 1999 i El directe 2000, Eeuuropa 2003 i Fum 2008 Han rebut nombrosos premis, com el de la Institució de les Lletres Catalanes a la millor obra de teatre, el de la IV Mostra de Teatre…

Treballà a l’impremta familiar Conegut com a actor amb el nom de Pau Cóc , participà activament en el teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864 Com a autor teatral escriví diversos sainets populars de costums Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala , 1899 Adoración de los Reyes Magos , 1892 Entremès de ses flassades i  Doñ Pere Singlà 1882 segona part, 1884, algunes de les quals en collaboració amb el seu fill Joan Fàbregues i Sintes 1866 ‒ 1909, autor d’altres obres, en castellà, com El problema social, Corona de espinas 1902, Viaje a la Luna 1904, etc En castellà és…

Membre fundador de la companyia El Talleret de Salt 1976, ha treballat el gran repertori teatral europeu des de la seva doble faceta d’actor i director Com a actor cal esmentar Prendre partit , de HHarwood, dirigit per FMadico Càndid , de Molière, sota la direcció de CAlfaro, Víctor o els nens al poder 2002, de RVitrac, i L’oncle Vània 2004, d’AČekhov, ambdues dirigides per JOllé Amb la companyia Teatre de Ciutat, fundada amb Pep Tosar i Lluís Massanet, dirigí Sa història des senyor Sommer premi especial de la Crítica 1995, de PSüskind Rèquiem i Revès 1999, d’ATabucchi, i El…

Vida i obra Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor teatral amb Partits pel mig 1957, Aquesta terra 1965 i altres obres, fruit de les seves recerques, com Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, confegides a partir de textos vuitcentistes i estrenades amb èxit Ha tingut cura de l’edició d’obres d’Apelles Mestres, Frederic Soler, Albert Llanas i Víctor Balaguer, entre d’altres Fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de…

Fundà, juntament amb el seu marit, Julian Beck , el Living Theatre l’any 1948, que ha estat una de les companyies més influents en l’avantguarda teatral als Estats Units d’Amèrica A la mort de Beck, l’any 1985, la companyia continuà la seva activitat sota la direcció de Judith Malina i Hanon Reznikov L’any 1984 Malina publicà el seu Diary 1947-1957 , on descriu el treball i les idees de Julian Beck

Fundada pel director Giorgio Strehler i per Paolo Grassi al 1947, els seus espectacles abasten una àmplia panoràmica de la dramatúrgia mundial, gairebé sempre sota la direcció de Strehler, però també de Costa, Enríquez, Lodovici, Eduardo de Filippo, Jacobbi, Chéreau, D’Amato, Vitez i Damiani La transcendència del Piccolo ha estat molt gran com a model d’associació artística per altres companyies teatrals, com la del Teatre Lliure a Catalunya Des de la mort de Paolo Grassi, el 1972, Giorgio Strehler assumí la direcció de la companyia El 1991, passà a formar part de l’associació dels teatres d’…