Resultats de la cerca
Es mostren 5484 resultats
Teatre Bol’šoj de Moscou
Música
El Teatre Nacional Acadèmic Bol’šoj, un dels grans escenaris d’òpera i ballet del món, té la seu al centre històric de Moscou, a la plaça del Teatre, en un bell i sumptuós edifici neoclàssic presidit per una columnata coronada per una quadriga de bronze, obra de Peter Klodt.
Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail Medoks, la…
Teatre dels Festivals de Bayreuth
Música
Gran teatre destinat a la representació de l’obra de Richard Wagner, situat a Bayreuth, al sector de Francònia integrat a Baviera.
La ciutat tenia una bona tradició musical i artística, especialment a partir dels marcgravis Frederic Hohenzollern i Guillermina de Prússia germana de Frederic el Gran, els quals a mitjan segle XVIII construïren una bella òpera barroca de fusta -que es conserva-, obra dels germans Bibiena, i altres luxosos edificis R Wagner havia intentat bastir un teatre dedicat a la seva música a Munic, sota el patrocini de Lluís II de Baviera, però el recel dels súbdits davant la prodigalitat reial portà a l’abandó del projecte El 1871 el compositor alemany convencé les autoritats de Bayreuth…
El teatre: un panorama prometedor
Representació teatral amb escenografia de Salvador Dalí, sd ITB / RM El panorama del teatre català a l’inici de segle mostrava les limitacions i els entrebancs amb què toparen els esforços d’una part de la intellectualitat del moment, que maldava per crear i consolidar un teatre català modern Aquests sectors buscaven que el teatre pogués superar i arraconar ja definitivament la tradició vuitcentista de sainets i de drames romàntics que, en català o en castellà, constituïa el gruix de l’oferta i del consum teatral de l’època De fet, fins el 1917, la…
El teatre de Francesc Fontanella
Francesc Fontanella i Garraver 1622-1701 fou el representant més genuí del teatre barroc a Catalunya La seva obra dramàtica i la lírica, transmesa per mitjà de manuscrits dels segles XVII, XVIII i inici del XIX, ha estat pràcticament desconeguda fins als nostres dies El seu teatre significa un intent prou reeixit, encara que malauradament estroncat, d’incorporar l’escena catalana als corrents imperants a Europa tant respecte a la recreació del llenguatge i a l’adscripció a les noves formes dramàtiques propugnades per Félix Lope de Vega en el Arte Nuevo de Hacer…
Construcció del teatre de Sagunt
Construcció del teatre de Sagunt
Música, dansa i teatre popular
Concurs de sardanes a la Plaça Major de Vic en motiu del centenari del naixement de Jaume Balmes 1910 / ARXIU COMARCAL D’OSONA FONS PALMAROLA
Es constitueix el grup Teatre Català, al Teatre Romea de Barcelona
Frederic Soler constitueix el grup Teatre Català, al Teatre Romea de Barcelona
Festival Internacional de Teatre de Sitges
Teatre
Festival de teatre instituït el 1967.
Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, organitzada per la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges fins el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i impulsà joves autors, directors i escenògrafs Després d’un parèntesi de dos anys, fou reprès el 1977 sota la direcció de Ricard Salvat, que li donà projecció internacional El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del Teatre Dirigit successivament…
Orquestra de Cambra del Teatre Lliure
Música
Formació creada el 1985 en el si del Teatre Lliure de Barcelona.
Constava d’un quintet de vent, un quintet de corda i trompeta, trombó, piano i percussió, i podia ampliar-se si el repertori ho requeria Josep Pons en fou el director titular, i Lluís Vidal, el director artístic En un principi, es dedicà de manera exclusiva a la música del segle XX, i la seva programació es basava en monogràfics d’autors, èpoques o escoles No obstant això, es pot considerar que les seves línies d’actuació se centraren en tres punts principals la revisió dels clàssics contemporanis i l’estrena d’obres encarregades, la reinterpretació de llenguatges musicals contemporanis,…
Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell
Música
Teatre municipal de Sabadell, situat al carrer de les Tres Creus, prop de la Rambla, edificat el 1956 per iniciativa del grup teatral La Joventut de la Faràndula (fundat el 1947), amb la participació d’accionistes particulars.
Obra dels arquitectes Arís i Vila Juanico, amb una capacitat de 1 103 places platea i dos pisos, fou equipat des del principi per a la programació de música, teatre i dansa El 1972 passà a propietat municipal dirigit inicialment per un patronat, des del 1984 és administrat directament per l’Ajuntament Han estat especialment importants les reformes fetes en 2000-02, que n’han millorat en profunditat les possibilitats escèniques i la seguretat A més de les temporades de teatre, dansa i música simfònica -on actua l’Orquestra Simfònica del Vallès-, s’hi representen les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina