Resultats de la cerca
Es mostren 1367 resultats
límit d’una successió
Matemàtiques
Valor al qual una successió s’acosta més i més (tant com hom vulgui).
Donada una successió { a n }, a 1 ,, a n ,, hom diu que el límit de la successió és A , o que la successió tendeix a a , si per a tot real ε > 0, per petit que sigui, existeix un terme a m de la successió tal que si n > m aleshores | A-a n |
beat
Música
En la música de jazz, temps, unitat de mesura, pulsació rítmica, accentuació.
En la música negra és tradicional de marcar els quatre temps de la mètrica fonamental four beat En la música blanca i en les imitacions de la música negra per exemple, en l’estil Dixieland hom tendeix a accentuar els temps dèbils En la terminologia de jazz , el beat ha esdevingut sinònim del swing
turbopausa
Meteorologia
Capa atmosfèrica de transició entre l’homosfera i l’heterosfera.
Se situa a una altitud d’uns 100 km En la turbopausa, cessa el règim turbulent característic del moviment atmosfèric, que tendeix a mantenir constant la concentració dels gasos permanents de l’atmosfera Per damunt d’aquesta capa, els gasos més pesants se situen a altituds més baixes que els més lleugers, fet característic de l’heterosfera
llei de totalitat
Psicologia
Principi segons el qual tot allò que ha format part d’un tot mental sol fer reaparèixer aquest tot.
És anomenada també llei de reintegració Es fonamenta en el fenomen mental consistent en el fet que, en donar-se en un individu una repetició o reproducció d’un element de la seva vida psicològica passada, tendeix també a reproduir-se d’una manera integral tot el conjunt de l’estat de consciència del qual aquell element formava part
accent greu
Gramàtica
Accent gràfic (accentuació) consistent en un traç damunt una vocal inclinat d’esquerra a dreta (`).
En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del segle XIX Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc l’han emprat damunt les vocals tancades En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona
topografia marina
Geografia
Estudi de l’elevació de la superfície de la mar respecte del geoide marí, deguda a la dinàmica oceànica.
La dinàmica oceànica, és a dir, els corrents marins i altres fenòmens com les marees, l’efecte de l’atmosfera, etc, tendeix a modificar el nivell que tindria la mar si el geoide es trobés en repòs Aquest fet permet estudiar els corrents marins mitjançant les mesures del nivell de la mar obtingudes a partir de l’altimetria
il·lusió de transparència
Sociologia
Creença que la realitat es pot conèixer fàcilment i de manera directa mitjançant els nostres sentits.
L’home tendeix a creure que la seva manera d’ésser és natural i que les coses són com les veiem o les sentim Des d’una perspectiva sociològica, es rebutja aquesta percepció ingènua i equívoca de la realitat i es manté una actitud de desconfiança envers els prejudicis que procuren una concepció simplista del món social
temor de Déu
Religió
Sentiment de veneració, reverència i respecte envers Déu, en virtut del qual hom reconeix humilment la seva sobirania i el seu poder absoluts i cerca d’evitar àdhuc el perill de desplaure-li.
Considerat com a do de l’Esperit Sant i expressió alhora de la transcendència divina i de la finitud i condició pecadora de l’home, el temor de Déu és accentuat a l’Antic Testament, mentre que el Nou Testament tendeix a relativitzar-lo per la proclama que, amb el Crist, hom ha estat alliberat de tot temor servil
denotació
Lògica
Lingüística i sociolingüística
Entitat exterior a la llengua a la qual es refereix un mot o una expressió.
En lògica moderna, especialment a partir de Frege, hom tendeix a considerar-la sinònim de referència i extensió i a oposar-la a connotació, significat, sentit, comprensió o intensió La denotació és funció específica, i generalment única, dels noms propis en la mesura que aquests identifiquen —sense tenir un significat propi— individus, poblacions, accidents naturals, etc
substitució lingüística
Lingüística i sociolingüística
Procés sociocultural per mitjà del qual una llengua o varietat lingüística dominant s’imposa, totalment (lingüicidi) o parcialment (bilingüisme, disglòssia), sobre una altra.
El procés de signe contrari, que tendeix a restablir l’ús de la llengua o varietat dominada, és el de normalització lingüística Als Països Catalans s’han produït, des dels s XVI-XVII processos de substitució a favor del castellà i del francès, parcialment contrarestats, i de manera molt desigual, pel procés de normalització lingüística contemporani
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina