Resultats de la cerca
Es mostren 1518 resultats
susceptància
Electrònica i informàtica
En un circuit de corrent altern, component imaginària del vector admitància.
És el quocient entre la component del corrent en quadratura amb la tensió i aquesta tensió Hom la representa amb el símbol B
membrana

Membrana
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element elàstic pla i prim, generalment de geometria circular, que constitueix la font de so dels instruments membranòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop Com les cordes, les membranes necessiten ésser tensades per a vibrar, i és aquesta tensió la que provoca el retorn cap a la posició mitjana característic del moviment oscillatori Els paràmetres físics d’afinació de les membranes són la tensió, el radi i la densitat superficial La freqüència fonamental puja quan augmenta la tensió o disminueix el radi o la densitat Si es disminueix la tensió o s’augmenta el radi o la densitat, llavors la freqüència…
llendera
Música
En alguns instruments membranòfons, cordellina prima, de cànem, que s’usa per a mantenir la membrana tibant.
Aquesta membrana, generalment de pell, ha d’estar en tensió per a poder actuar com a part vibrant en la producció del so En alguns instruments s’usa per a fermar-la directament al cos de l’instrument i mantenir la tensió adequada En d’altres, la membrana pot anar aferrada o cosida a un cèrcol que s’adapta a la forma de la boca de l’instrument En aquest cas, la funció de la llendera és subjectar el cèrcol al mateix cos de l’instrument i, si són de membrana doble, subjectar-los membrana a membrana de manera que, per mitjà d’un tensor , adquireixin la tensió…
antiestàtic | antiestàtica
Electrònica i informàtica
Dit dels aparells destinats a convertir l’aire en conductor per ionització.
El procés de producció d’algunes indústries, com són les de la goma, plàstics, paperera, arts gràfiques, productes fotogràfics, etc, presenta zones en les quals és fàcil la ionització per fricció del producte elaborat Elèctricament, aquestes zones formen veritables condensadors, de càrrega constant i capacitat C = Q/V, que mentre mantenen apropats els dos elèctrodes presenten una tensió V petita, però que ràpidament és augmentada a valors elevats quan disminueix la capacitat C en separar-se Així, es generen camps electroestàtics d’intensitat elevada que poden provocar accidents…
sistema monofàsic
Electrònica i informàtica
Sistema format per una sola magnitud elèctrica sinusoidal.
Els sistemes monofàsics són alimentats per una tensió alterna simple i empren únicament dos conductors Són utilitzats generalment en l’alimentació a baixa tensió d’aparells de poc consum, com, per exemple, en installacions domèstiques, i també en tracció elèctrica
transconductància
Electrònica i informàtica
Coeficient que fa referència a la sensibilitat d’un tub electrònic.
Constitueix un dels paràmetres i és igual al quocient entre la variació del corrent anòdic i la de la tensió de reixa, essent constant la tensió anòdica És anomenada també conductància mútua o pendent del tub, i hom la representa per g m o S
amplificació
Electrònica i informàtica
Relació entre els valors de sortida i d’entrada d’una magnitud en un amplificador qualsevol (valor anomenat també guany
).
Hom acostuma a considerar les tres magnituds potència, tensió i corrent, i, per tant, es pot parlar d’amplificació de potència, de tensió i de corrent L’amplificació pot expressar-se en forma d’una relació per quocient, però correntment aquesta relació ve donada en decibels decibel
circulació de Langmuir
Geografia
Estructura dinàmica que es genera en la superfície de les masses d’aigua, mars i llacs, per acció del vent o d’ones internes, en forma de vòrtexs allargats en direcció horitzontal i més o menys paral·lels.
En la superfície de la mar es detecta visualment per la presència de filargarses més o menys regulars i alternades d’aigua amb la superfície arrissada zona de divergència de l’aigua, de menor tensió superficial i aigua de superfície llisa zones de convergència i major tensió superficial
elastoplasticitat
Física
Propietat d’una substància que presenta comportament elàstic i plàstic alhora.
La substància pot presentar zones de característiques elàstiques i d’altres de plàstiques, o bé pot combinar-les globalment Es presenta, generalment, en cossos elàstics sotmesos a una tensió superior a l’establerta pel seu límit elàstic, i en què la deformació no s’anulla en desaparèixer la tensió aplicada
seguiment d’envoltant
Electrònica i informàtica
Tècnica d’alimentació d’amplificadors orientada a maximitzar l’eficiència energètica d’aquests, especialment significativa quan els senyals a amplificar presenten una relació potència de pic potència mitjana (PAPR) força gran.
La tècnica consisteix a modular la tensió de drenador que és la que proporciona l’alimentació a l’amplificador mitjançant l’envoltant del senyal a amplificar, la qual cosa fa augmentar l’eficiència de l’amplificador en comparació a una solució clàssica consistent a fixar una tensió d’alimentació constant en el drenador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina