Resultats de la cerca

De característiques similars a la barca del bou, es diferenciava pel fet que tenia corredors, quatre bancs proer, arborà, terç i banqueta, senó, falques i macarrons, i feia de 50 a 55 pams d’eslora Hom la dedicava principalment a la pesca de palangre

Les principals sèries documentals dels arxius de vegueria, que són, al Principat, la base de les ulteriors organitzacions de justícia, són registre de sentències, lletres rebudes, lletres de reclam, escriptures de terç, manaments, crides, caucions, firmes de dret, confessions i, sobretot, processos i plets

A l’edat mitjana era propi dels bacallars, els quals, en esdevenir banderers, tallaven la cua del penó per convertir-lo en bandera La seva forma és semblant a la bandera, però un terç més llarga i generalment rodona per la part que penja

Sinònim de Juràssic superior i de Jura blanc, aquest nom, provinent d’unes pedreres angleses, fou utilitzat per Oppel per a designar, en la sèrie estratigràfica anglesa, el terç superior del Juràssic Se subdivideix de més antic a més modern en Oxfordià, Kimmeridgià i Portlandià

Lluità en la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès És llicenciat en dret i regenta un important negoci familiar d’oli Entre d’altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç 1969-73

Ara com ara no es coneix el lloc exacte d’assentament d’aquesta torre, la qual ha donat nom a una partida del terme de Millà Cogul, anomenat també en la documentació vila de Pòrtol o de Nor, fou un petit llogaret força documentat des del segle XI que esdevingué patrimoni de Sant Pere d’Àger Per primer cop, ens apareix referenciat en la dotació de l’abadia d’Àger del 1057 que feren els seus fundadors Arnau Mir de Tost i Arsenda Dins el seu terme, el monestir d’Àger rebé terres i el delme El 1082 apareix documentada la torre de Cogul, quan Arnau Odegar llegà en testament la dita torre al seu…

Aparegué a Florència al primer terç del s XIV En foren els principals conreadors G da Cascia, Gherardello, P da Firenze, J da Bologna i F Landini Als Països Catalans aquesta forma musical fou conreada per Pere Alberc Vila, Joan Brudieu 1585 i Mateu Fletxa el Jove 1568

Hom en té documentació dispersa des del principi del s XIII, i el primer text escrit totalment en estonià és del 1535 Té dos dialectes força diferenciats el septentrional i el meridional L’estonià estàndard, cristallitzat al primer terç del s XX, es basa en la variant del nord

A partir del darrer terç del s XIX hi foren construïdes cases d’estiueig, origen de la població, que ha esdevingut un centre turístic important L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1958 A l’E del poble hi ha la important necròpoli de son Real

Fou arxiver i cronista de la ciutat de Castelló de la Plana Publicà diversos treballs d’investigació, entre els quals destaquen Castellonenses ilustres 1883 i Casos y cosas de Castellón 1884, així com El libro de la provincia de Castellón 1892, síntesi descriptiva del terç septentrional del País Valencià