Ara com ara no es coneix el lloc exacte d’assentament d’aquesta torre, la qual ha donat nom a una partida del terme de Millà. Cogul, anomenat també en la documentació vila de Pòrtol o de Nor, fou un petit llogaret força documentat des del segle XI que esdevingué patrimoni de Sant Pere d’Àger. Per primer cop, ens apareix referenciat en la dotació de l’abadia d’Àger del 1057 que feren els seus fundadors Arnau Mir de Tost i Arsenda. Dins el seu terme, el monestir d’Àger rebé terres i el delme. El 1082 apareix documentada la torre de Cogul, quan Arnau Odegar llegà en testament la dita torre al seu fill Guillem Ramon. La parròquia de Sant Vicenç d’Àger rebé a Cogul el 1086 una vinya que li cedí un tal Miró.
En el testament de Guillem Gilabert del 1112 un terç de les seves terres de Cogul són cedides al seu germà Arnau Guillem. Posteriorment, el 1116 Ramon Arnau deixà en herència al seu fill Arnau un terç de la dita torre amb un terç de l’alou que posseïa, i disposà que tot passés al monestir d’Àger quan morís, amb tota la potestat que el seu pare havia conferit al seu germà Guillem Arnau. El 1153 el vescomte Guerau Ponç III fa donació de la quadra de Cogul, en ple alou, a Sant Pere, i assenyala que l’havia conquerit dels àrabs el seu avantpassat Arnau Mir de Tost. Aquest indret, a més a més, des del primer moment apareix referenciat en les afrontacions que es donen del castell d’Àger i el seu terme.
El 1172 Guillem Bernat de Montaspre llegà a Sant Pere una terra en aquest lloc, prop de la font dels Oms. També Berenguer de Montlleó cedí els seus drets sobre la quadra de Cogul en professar com a clergue de la comunitat de Sant Pere vers l’any 1177. El 1182 Berenguer de Millà retornà l’alou que Sant Pere tenia a Cogul i que havia usurpat. L’abat Ramon i el capítol l’any anterior li havien cedit l’alou que fou d’Arnau Odger, a la torre de Nor “que modo vocatur Cogul”. El 1186 l’expressat abat concedí en emfiteusi un alou en el dit lloc a Pere Bataller, Domènec Bataller i a Arnau del Tou.
Cal dir que aquesta zona de Cogul posseeix un poblat ibèric i que d’antuvi fou lloc habitat. És difícil, tanmateix, precisar el lloc concret d’assentament del nucli medieval.