Resultats de la cerca

Estudià veterinària a Tolosa de Llenguadoc, on aprengué les normes d’aquest esport Fundà la Unió Esportiva Santboiana 1921, club degà a Catalunya i a l’Estat espanyol, i en fou president fins el 1936 Juntament amb un grup d’amics arrendaren un camp a la riba del Llobregat conegut com el Camp del Riu El 1922, publicà a La Veu de Catalunya  un manifest titulat "Entorn del foot-ball rugby", que serví per a posar les bases d’aquest esport a Catalunya El mateix any, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi i en l’organització del primer Campionat de Catalunya Aquest fou el primer…

Començà al Club Tennis Taula l’Hospitalet i fou campió d’Espanya i de Catalunya infantil i juvenil El 1995 guanyà dues medalles de plata i una de bronze en l’Europeu juvenil Després jugà en els clubs de 7 a 9, Epic de Terrassa, Tennis Taula Bagà, Plüderhausen alemany, Bordeus francès, La General de Granada, Leka Enea d’Irun, TT Olesa i Burgos Participà amb la selecció espanyola en vuit Campionats del Món i sis d’Europa entre el 1993 i el 2004 En els Campionats d’Espanya guanyà disset títols entre el 1995 i el 2009, deu de dobles, quatre de mixtos i tres per equips En els Campionats de…

En la posició de mig d’obertura, jugà amb la Unió Esportiva Santboiana, amb la qual guanyà dos títols de Lliga 2005, 2006, i participà en 20 partits amb la selecció espanyola 2000-04

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Fou conegut al s XIX amb el nom de Gironella Entre les grans cases i torres del barri, algunes notables exemplars d’arquitectura romàntica, es destacava can Gironella, una important possessió del baró de Quatre Torres adquirida el 1883 pels jesuïtes Hom aplica sovint també el nom de les Tres Torres a l’eixample de Sarrià entre el carrer de Ganduxer límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, el passeig de la Bonanova i la via Augusta, que inclou l’antic cementiri de Sarrià i el Museu Clarà Inicialment era un barri de cases unifamiliars amb…

Té uns 150 km d’amplada Duu el nom del seu descobridor Luís Vaz de Torres

Exercí com a mestre de capella a Alcalá de Henares En aquesta ciutat escriví el tractat Arte ingeniosa de música con nueva manera de avisos breves y compendiosos sobre toda la facultad della 1544, una segona edició del qual aparegué alguns anys més tard, el 1559 El 1566 se’n feu una nova edició, revisada i corregida pel mateix autor El tractat és bàsicament de caràcter pràctic i ofereix moltes indicacions sobre la interpretació del cant pla i de la polifonia En alguns aspectes controvertits, com per exemple la teoria hexacordal, Torres hi adopta una posició bastant tradicional

Fuster d’ofici, exercí aquesta activitat a Vera Almeria, on es traslladà amb la seva família quan el pare fou nomenat recaptador d’impostos i hagueren d’abandonar La Cañada Per qüestions relacionades amb l’activitat paterna, el 1845 anà a Sevilla, on freqüentà els tallers de constructors de guitarres i les penyes dels intèrprets, i s’interessà per aquest instrument Ensenyat pel guitarrer José Pernas, en començà a construir, i aconseguí fer guitarres d’una notable qualitat sonora Aquests instruments no tenien, però, una gran presència ornamental, ja que el preocupava més l’…

Neix davant la ciutat de Lleida, i des de la construcció de les comportes de La Canadenca pren l’aigua del canal de Seròs Hom li atribueix origen romà Apareix documentada el 1154, com a séquia vetula és a dir, que ja existia durant la dominació àrab El 1184 Alfons el Cast autoritzà Ramon de Cervera a prolongar la séquia des de Castellpagès Vilanova de la Barca Anys després el vell cabal fou dels hospitalers, que el posseïren fins a l’extinció de les senyories La paeria de Lleida sostingué diversos plets amb els santjoanistes per causa de la séquia, particularment al seu pas pel Cappont el…