Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
Miquel Puig i Massana
Medicina
Cirurgià.
Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor, la circulació extracorpòria i els…
servodirecció
Servodirecció hidràulica de vàlvula giratòria per a automòbil; a dalt, esquema d’una columna de direcció de seguretat, amb la caixa de la servodirecció a l’extrem inferior; a baix, tall d’aquesta caixa, segons un pla perpendicular per A i B a l’esquerra, i secció de la vàlvula en posició de gir a la dreta
© Fototeca.cat
Transports
Servocomandament que en els vehicles automòbils permet de reduir l’esforç aplicat per a accionar les rodes directrius, mitjançant dispositius hidràulics o pneumàtics que transmeten als elements de la direcció una força molt superior a la que forneix l’arbre del volant.
La possible avaria de la servodirecció no afecta la direcció mecànica ordinària
quimiòstat
1, filtre de cotó; 2, dipòsit de medi estèril; 3, vàlvula per al control de la velocitat de goteig; 4, corrent d’aire; 5, obertura per a la inoculació i la sortida d’aire; 6, sifò de sobreeiximent; 7, recipient de cultiu
© fototeca.cat
Biologia
Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li subministra constantment un medi de cultiu
i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.
Mitjançant l’aireig i l’agitació mecànica hom aconsegueix l’entrada d’oxigen i la distribució homogènia pel medi Fent entrar un flux amb una concentració òptima de substància nutritiva, hom assoleix una producció cellular màxima si la població és mantinguda en la fase del creixement exponencial
efecte Joule-Thomson
Efecte Joule-Thomson Obrint la vàlvula v entre dos recipients, 1 i 2, proveïts d’aïllament tèrmic, el gas contingut a 1 s’expandeix cap a 2 i, si es troba una pressió i temperatura inicials més biaxes que uns certs valors, es refreda
© Fototeca.cat
Física
Refredament que té lloc en el si d’un gas real en expandir-se adiabàticament sense efectuar cap treball exterior.
L’efecte Joule-Thomson posa de manifest l’existència de forces intermoleculars
recuperador
Física
Aparell o instal·lació que permet la recuperació d’una part de la calor dels gasos de combustió d’un fogar abans que es perdin en l’atmosfera.
Algunes vegades els gasos de combustió, generalment molt abundants i molt calents, passen per un recuperador, abans d’ésser conduïts a la xemeneia, i en ésser-hi refredats permeten d’escalfar l’aigua d’alimentació o l’aire comburent Unes altres vegades, els gasos passen per economitzadors economitzador per tal de fornir del vapor necessari la mateixa fàbrica on és situat el forn Hi ha recuperadors anomenats d’inversió , que permeten d’escalfar el gas combustible i l’aire de combustió amb els gasos que surten dels fogars dels forns industrials importants forns alts, de les fàbriques de gas,…
motor pneumàtic
Vista escorxada d’un motor pneumàtic de paletes que pot funcionar reversiblement (el sentit de les fletxes indica el seu funcionament com a màquina pneumàtica)
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un gas, sota les seves formes d’energia de pressió, cinètica i tèrmica, en una proporció determinada.
La classificació dels motors pneumàtics coincideix amb la dels motors hidràulics, és a dir, que, segons els principis de funcionament, hom distingeix les turbines i els motors volumètrics , i dins aquests, els de moviment rectilini, els de moviment giratori d’angle limitat i els rotatius Entre els motors de moviment rectilini hi ha els cilindres pneumàtics , d’estructura similar als hidràulics, i també un grup d’aparells on l’element mòbil, sovint sense tija, actua alhora com a vàlvula distribuïdora, amb la qual cosa provoca un moviment repetitiu molt ràpid Aquest últim principi…
intestí
Parts de l’intestí prim i gros
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l’anus.
En alguns animals, com ara els insectes, l’intestí és format per tot el tub digestiu, i es divideix en anterior, mitjà i posterior En els vertebrats es divideix en intestí prim , que té una funció secretora i d’absorció i al qual van a parar els sucs pancreàtic, biliar i del mateix intestí, i intestí gros , que té una funció defecadora i de reabsorció d’aigua Aquestes regions són ben diferenciades morfològicament en rèptils, ocells i mamífers En l’home, l’intestí prim va des del pílor fins a la vàlvula ileocecal és un tub cilíndric amb múltiples curvatures en forma de U,…
comissurotomia
Alliberament de les valves d’una vàlvula del cor, afectada d’estenosi.
descompressor
Tecnologia
Petita vàlvula que pot comunicar la cambra de combustió amb l’atmosfera i que hom acciona manualment amb independència de la vàlvula d’admissió i de la d’escapament.
Serveiex per a engegar o deturar els motors, o regular-ne la potència, puix que, quan resta obert, la força sobre el pistó és molt més petita
electrovàlvula
Física
Vàlvula accionada elèctricament el moviment de la qual és produït per un electroimant.