Resultats de la cerca

Conquerí una bona part del sud peninsular i sembla que no arribà a la Tarraconense Firmà amb el got Teodomir una capitulació amistosa S'establí a Sevilla i es casà amb Egilona, vídua de Roderic L’element got tingué una importància a la seva cort potser hi confiava per a independitzar-se de Damasc És possible que això fos la causa del seu assassinat

Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena

Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besneta de Miquel Biada i Buñol El 1909 establí, amb els seus cunyats Biada, uns tallers de peces de recanvi per a automòbils, els quals el 1911 es convertiren en Biada, Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils amb factoria a Sant Andreu Barcelona A la seva mort, el negoci fou continuat per la seva vídua

Filla gran del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris Vingué amb la seva mare a Catalunya, i fou casada 1281 amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà, de qui fou la segona muller Vídua el 1288, es féu monja 1307 i entrà al monestir de Jonqueres de Barcelona Fou mare de la comtessa Sibilla I de Pallars

Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies sobre ella

Fill de Ptolemeu II i d’Arsínoe, recuperà la Cirenaica gràcies al matrimoni amb la filla de Magas Envaí el regne selèucida 245 aC, on la seva germana Berenice, vídua d’Antíoc II, havia estat assassinada Intervingué igualment en els afers grecs, consolidant els seus dominis fins a la Tràcia i portant Egipte a l’apogeu del poder Entre altres, construí el temple egipci d' Idfû

Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra

Filla i hereva del comte Guillem IV Bertran I i segona muller del comte Ermengol IV d’Urgell, amb qui tingué un fill, Guillem A la mort del seu pare 1096, Adelaida, ja vídua, heretà el comtat i anà a regir-lo amb el seu fill així era establert un llinatge català a l’alta Provença Es casà per segona vegada amb el vescomte Ricard I de Carladès

Durant el setge almoràvit als territoris abbadites, fou enviada a refugiar-se al castell d’Almodóvar, sota la protecció d’Alfons VI de Castella-Lleó Vídua i convertida en amant del monarca castellanolleonès, es batejà, amb el nom d’Isabel Fou mare de l’infant Sanç, mort a Uclés 1108 Els amors de la mora Zaida amb Alfons VI foren un dels temes preferits de la joglaria castellana

Fill del rei Sigebert I i de Bruniquilda, fou adoptat pel seu oncle, el rei Guntram I de Borgonya-Orleans, i ambdós lluitaren contra Khilperic I de Nèustria, germà de Guntram I Atacà, sense èxit, la Septimània visigòtica i els longobards En morir Guntram I 592/593, heretà els regnes de Borgonya i Orleans i una part del de París Sembla que morí emmetzinat per la seva tia Fredegunda, vídua de Khilperic I