Resultats de la cerca
Es mostren 1201 resultats
Ditirambo
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 92 min., dirigida per Gonzalo Suárez Morilla.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hersua Interfilms Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT Rocabruno bate a Ditirambo 1964 de GSuárez GUIÓ GSuárez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Lou Bennett, Marco Rossi, sobre un tema dels germans Doggio SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ GSuárez José Ditirambo, Yelena Samarina Ángela, la vídua de Julio Urdiales, Charo López Ana Carmona, José María Prada Jaime Normando Ángel Carmona Dalmás, Bill Dickes Bill, Luis Ciges, Jaume Picas Julio Urdiales, Albert Puig…
‘Abd al-‘Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Primer valí d’Al-Andalus, fill de Mūsà ibn Nuṣayr.
Conquerí una bona part del sud peninsular i sembla que no arribà a la Tarraconense Firmà amb el got Teodomir una capitulació amistosa S'establí a Sevilla i es casà amb Egilona, vídua de Roderic L’element got tingué una importància a la seva cort potser hi confiava per a independitzar-se de Damasc És possible que això fos la causa del seu assassinat
Maria de Cardona i de Vilamarí
Història
Marquesa de Padula i comtessa d’Avel·lino.
Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena
Artur Elizalde i Rouvier
Industrial, fill de Salvador Elizalde, enginyer d’arts i oficis, que el 1837 traçà el primer ferrocarril de Cuba.
Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besneta de Miquel Biada i Buñol El 1909 establí, amb els seus cunyats Biada, uns tallers de peces de recanvi per a automòbils, els quals el 1911 es convertiren en Biada, Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils amb factoria a Sant Andreu Barcelona A la seva mort, el negoci fou continuat per la seva vídua
Làscara de Ventimiglia
Història
Comtessa de Pallars Sobirà.
Filla gran del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris Vingué amb la seva mare a Catalunya, i fou casada 1281 amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà, de qui fou la segona muller Vídua el 1288, es féu monja 1307 i entrà al monestir de Jonqueres de Barcelona Fou mare de la comtessa Sibilla I de Pallars
Beatriu Anna Ruiz
Cristianisme
Religiosa mística augustiniana.
Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies sobre ella
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Ptolemeu III
Història
Rei d’Egipte (246-221 aC).
Fill de Ptolemeu II i d’Arsínoe, recuperà la Cirenaica gràcies al matrimoni amb la filla de Magas Envaí el regne selèucida 245 aC, on la seva germana Berenice, vídua d’Antíoc II, havia estat assassinada Intervingué igualment en els afers grecs, consolidant els seus dominis fins a la Tràcia i portant Egipte a l’apogeu del poder Entre altres, construí el temple egipci d' Idfû
Adelaida I de Forcalquer
Història
Comtessa de Forcalquer (1069-1138).
Filla i hereva del comte Guillem IV Bertran I i segona muller del comte Ermengol IV d’Urgell, amb qui tingué un fill, Guillem A la mort del seu pare 1096, Adelaida, ja vídua, heretà el comtat i anà a regir-lo amb el seu fill així era establert un llinatge català a l’alta Provença Es casà per segona vegada amb el vescomte Ricard I de Carladès
Zaida
Història
Princesa musulmana, muller de Fath al-Ma’mun, fill d’al-Mu‘tamid de Sevilla.
Durant el setge almoràvit als territoris abbadites, fou enviada a refugiar-se al castell d’Almodóvar, sota la protecció d’Alfons VI de Castella-Lleó Vídua i convertida en amant del monarca castellanolleonès, es batejà, amb el nom d’Isabel Fou mare de l’infant Sanç, mort a Uclés 1108 Els amors de la mora Zaida amb Alfons VI foren un dels temes preferits de la joglaria castellana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina