Resultats de la cerca

S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que guanyà el 19…

Presideix la Cambra Apostòlica i conserva les claus del conclave i del departament pontifici fins que hi introdueix el nou papa

Ja al segle II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del segle IV any 370, bisbe Optatus Milevitanus no en són documentats el nom ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els clergues en…

Vida Nascut en el si d’una família de músics el pare era cantor de la capella del Pi de Barcelona, el 1731 ingressà com a escolà de cant a la capella musical de la catedral de Barcelona, on romangué fins el 1739 Allà fou deixeble de Francesc Valls, Josep Picanyol i Josep Pujol El 1746 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de Tarragona, el mateix càrrec que obtingué, al gener del 1748, a la capella reial de Santa Anna de l’Almudaina, a Mallorca El 1763 prengué possessió de la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, vacant per la jubilació de Jaume de…

Segons una nota documental de la catedral de Barcelona, procedia de la diòcesi de Vic i les primeres notícies de la seva activitat musical corresponen a la seva estada a la Seu d’Urgell, d’on fou nomenat mestre de capella el 1620 El 1626 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, com a successor de Joan Pau Pujol, mort el 17 de maig d’aquell any Tot i que Albereda visqué una època plena de trasbalsos a causa de la guerra dels Segadors, la seva activitat al capdavant de la capella de música de la catedral de Barcelona fou dilatada i fructífera El 1640, amb motiu del vot per la…

Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb…

A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels…

El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels segles XII, XIII i XIV Al segle XV era ja en…