Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
pista
Esport
Lloc cobert o a l’aire lliure emprat temporalment o permanentment per a manifestacions esportives, especialment curses.
En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paralleles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan Les pistes són dividides en 6 carrers o 8 en algunes pistes olímpiques i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m En l’automobilisme, ultra els autòdroms autòdrom, les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses circuit En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms velòdrom i per als exercicis eqüestres hom utilitza els hipòdroms hipòdrom En l’…
columna vertebral
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres.
Aquestes varien molt, segons els diferents tipus d’animal i segons les diferents regions de la columna vertebral d’un mateix animal A la regió caudal de molts animals, cada vèrtebra és formada per un arc hemal al voltant dels vasos sanguinis de la regió Aquest arc es modifica en forma d’apòfisi a les altres regions del cos La columna vertebral dels peixos només es diferencia en vèrtebres del tronc i de la cua, mentre que en molts dels altres vertebrats es diferencia en vèrtebres cervicals o del coll, toràciques o del tòrax, lumbars, sacres i caudals El nombre de vèrtebres varia d…
fibroscopi
Tipus d’endoscopi que basa el seu funcionament en les propietats de la fibra òptica
.
Consta d’un feix de fibres òptiques unes 50 000 que porta la imatge de l’extrem distal al proximal del tub del fibroscopi cadascuna de les fibres òptiques transmet un punt de la imatge i juntes formen la imatge completa, que és ampliada per un sistema òptic Gràcies a la flexibilitat de les fibres, el friboscopi té una gran maniobrabilitat també conté un feix de fibres, sense ordre, que condueixen la llum freda necessària per a illuminar la zona d’exploració Els fibroscopis actuals consten d’un cap amb un sistema de comandament per a la mobilització de la punta inferior del tub, d’un sistema d…
ferroníquel
Tecnologia
Aliatge del níquel (34-90% de Ni) amb el ferro i, a més, eventualment, amb algun altre metall (crom, molibdè, manganès, etc), en el qual el ferro presenta una estructura totalment austenítica.
Aquesta propietat, juntament amb els efectes produïts per la presència del Ni, confereix als ferroníquels unes característiques especials, segons les quals hom els classifica en quatre grans grups els ferroníquels de baix coeficient de dilatació o de dilatació controlada , en els quals la dilatació pot ésser considerada nulla per a un cert interval de temperatura, i que són emprats en metrologia, geodèsia i regulació termoestàtica els ferroníquels de variació controlada del mòdul elàstic , que contenen petites quantitats de crom, tungstè, silici i manganès, i que hom empra en la construcció…
cabell
© Fototeca.cat
Anatomia
Antropologia física
Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut
.
Els cabells tenen una vida de 3 a 5 anys llur desenvolupament complet té lloc durant la joventut, i involuciona després de diverses maneres caiguda, generalment parcial calvície, despigmentació cabells grisos, cabells blancs , etc El seu creixement és de 0,3 mm diaris com a mitjana La forma i el color dels cabells són caràcters somatològics que varien segons les races Pel que fa a la forma, hom distingeix diverses menes de cabells l’estirat o liòtric, característic dels mongòlids, l’ondulat o cimatòtric, característic dels euròpids, i el cresp o ulòtric, característic dels…
antena dielèctrica
Antena en miniatura en què l’element radiant és constituït per una metal·lització sobre un material dielèctric de gran permitivitat dielèctrica.
Per a poder disposar d’antenes de dimensions reduïdes que es puguin utilitzar en telèfons mòbils, receptors GPS i altres dispositius sense fils, s’utilitza la propietat que en radiofreqüència presenten els materials dielèctrics, en què la longitud d’ona i la velocitat de propagació en el seu interior es redueixen respecte a les de l’espai lliure en un factor inversament proporcional a l’arrel quadrada de la constant dielèctrica o permitivitat del material utilitzat Això suposa que a l’interior del material es produeix un confinament del camp elèctric que es pot utilitzar per a generar una…
equalitzador
Electroacústica
Aparell auxiliar dels sistemes de reproducció de so que permet de modificar la tonalitat dels sons mitjançant una sèrie de controls, cadascun dels quals actua sobre una part de l’espectre sonor, cobrint, entre tots, tot l’espectre.
Hi ha equalitzadors monofònics o estereofònics, segons que tinguin un o dos canals de senyal En el segon cas els controls poden estar junts per ambdós canals o bé separats Els equalitzadors gràfics tenen els controls disposats verticalment de manera que la seva posició dóna aproximadament la forma de la corba de resposta de l’aparell Cada control actua sobre un filtre que abasta una part de l’espectre de freqüències en el cas dels equalitzadors gràfics els controls varien l’atenuació o el guany del filtre El nombre de controls, i per tant el de filtres, pot anar de cinc fins a…
coeficient d’activitat
Química
Quantitat γ per la qual cal multiplicar les pressions gasoses o les concentracions per a obtenir les activitats.
Amb les convencions usuals respecte als estats de referència, γ = a/P en el cas dels gasos i γ = a/c en el cas de les solucions Segons que la concentració sigui expressada en fracció molar, molalitat o molaritat, el valor numèric de γ varia L’interès dels coeficients d’activitat resideix en el fet que varien molt més lentament que les activitats i es presten millor, per tant, a les interpolacions i extrapolacions En el cas dels electròlits forts, com que és impossible calcular les activitats individuals dels ions, hom introdueix un coeficient d’activitat mitjà γ ± , deduïble de…
címbals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat consistent en dos plats metàl·lics bombats que hom fa xocar l’un contra l’altre, anomenat també platerets.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió…
erupció
Geologia
Dejecció de lava i d’elements piroclàstics a través de la xemeneia d’un volcà.
Les erupcions varien molt de caràcter en funció de la mena de lava i de la quantitat i pressió dels gasos Els principals tipus d’erupcions són el hawaià, en el qual la lava és molt fluida, i els gasos s’escapen lliurement el strombolià, en el qual els gasos es desprenen amb explosions rítmiques i la viscositat de la lava és més gran el vulcanià, on la lava, més viscosa, sovint forma crostes i tapa la sortida dels gasos, els quals rebenten aquesta coberta amb violència el vesuvià, on la lava viscosa expulsada amb violència forma una gran quantitat de núvols que precipitaran pluges de cendra el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina