Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
mucoproteïna
Bioquímica
Combinació d’una proteïna amb un mucopolisacàrid.
És una proteïna estructural de les membranes biològiques que comunica la qualitat de lubricant a les secrecions mucoses i al líquid sinovial de les articulacions dels vertebrats La mucina de les glàndules digestives conté mucoproteïnes i mucopolisacàrids Diverses fraccions mucoproteíniques obtingudes dels sucs gàstrics copulen amb la vitamina B 1 2
Othniel Charles Marsh
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Enfrontat amb el seu collega EDCope, fou un dels paleontòlegs més eminents de l’Amèrica del Nord i descobrí i anomenà moltes espècies de vertebrats fòssils, especialment dinosaures procedents de les troballes de l’oest nord-americà Hom estima que entre Marsh i Cope descriviren prop de 120 espècies de dinosaures
ureotèlic | ureotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.
És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac
celomats
Zoologia
Conjunt format pels animals triploblàstics que tenen celoma.
En el desenvolupament embrionari, llur mesoderm s’organitza donant lloc a unes masses simètriques a banda i banda del tub digestiu que es transformen en vesícules tancades Els teixits i òrgans són ben diferenciats i atenyen un grau alt de complexitat Són celomats els anèllids, lofòfors, molluscs, artròpodes, equinoderms, estomocordats, pogonòfors, urocordats, cefalocordats i vertebrats
sinàpsids
Paleontologia
Subclasse de rèptils que aparegueren durant el període carbonífer, foren molt abundants al Permià i s’extingiren durant el Triàsic i, excepcionalment, al Cretaci.
Incloïa els ordres dels pelicosaures i dels teràpsids És considerat un clade de vertebrats tetràpodes amniotes que inclou totes aquelles formes caracteritzades per un crani dotat d’una sola obertura temporal posterior a l’òrbita El grup inclou els mamífers i totes aquelles formes de rèptils més properes a aquests que no pas a altres amniotes
sangonera comuna
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids, de 6 a 10 cm de longitud i de color gris fosc, que habita generalment en estanys, rius i canals, sobretot infectats.
La boca consta de tres mandíbules dentades, amb les quals pot adherir-se a pells resistents i serrar-les per xuclar després la sang de les víctimes vertebrats i emmagatzemar-la a les expansions laterals de l’intestí durant uns nou mesos Secreta l’anticoagulant hirudina Antigament foren molt utilitzades en medicina per a practicar sagnies sagnia
cariofanals
Biologia
Ordre de bacteris format sobretot per cèl·lules en forma de disc amb una zona basòfila central visible en viu al microscopi òptic i que, de vegades, conté cossos diferenciats al citoplasma que probablement corresponen a conidis.
Aquestes cèllules s’associen generalment en tricomes amb una paret cellular comuna a totes elles, però també poden viure lliures, en el qual cas tenen flagellació perítrica, a diferència de les beggiatoals, a les quals s’assemblen molt Viuen generalment a l’aigua, però es troben també en el tub digestiu de diversos animals, principalment vertebrats i artròpodes
deutoplasma
Biologia
Conjunt de substàncies de reserva, com ara els glúcids, les proteïnes, els greixos, etc, que hom troba disperses en forma de granulacions dins el citoplasma.
Reben també el nom de vitellus i, segons la quantitat que en posseix, un ou pot ésser alecític, centrolecític, heterolecític, oligolecític i telolecític De la classe d’ou depèn la forma de segmentació En els ous dels vertebrats l’excés de deutoplasma resta a la part ventral de l’embrió i dóna lloc al sac vitellí
duc

Duc
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de grans dimensions (de 66 a 71 cm de llargada), amb els plomalls de les orelles llargs i vistosos, els ulls grossos i d’un groc daurat, i el plomatge d’un lleonat rogenc, clapejat de burell fosc.
És el més gros dels estrigiformes europeus Habita sedentàriament a gran part d’Euràsia i al nord d’Àfrica Als Països Catalans, hom el troba encara als boscs de les regions més salvatges És un ocell carnívor que caça tota mena de vertebrats, a vegades gairebé tan grossos com ell Hom l’anomena també gran duc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina