Resultats de la cerca

Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’…

Fill del vescomte Pere II de Gabardà i de la vescomtessa Guiscarda de Bearn, que li cedí el govern dels seus vescomtats Es casà vers el 1145 amb Matella dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona Assistí als setges de Fraga i Lleida 1149 Rebé del comte de Barcelona les viles d’Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua pel seu oncle Cèntul VI de Bearn de les senyories d’Uncastillo i Saragossa Fundà el priorat d’Ordios 1153 El succeí el seu fill, el vescomte GastóV, sota la tutela de la seva mare Guiscarda La seva muller tornà a casar-se, amb…

Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb…

Fill i successor del vescomte Bernat Ató III i de Ramgarda de Rasès El 1061 era ja casat amb Ermengarda, que des de la primeria del 1067 fou comtessa de Carcassona i de Rasès i era ja vescomtessa de Besiers i d’Agde Convingué amb ella la venda dels comtats de Carcassona i de Rasès al comte Ramon Berenguer I de Barcelona el 1068, però el mateix dia reberen aquests en feu

Fill gran de Pere II de Carcassona i de Ramgarda de la Marca, succeí el seu pare en part del comtat de Carcassona i en els vescomtats d’Agde i Besiers, i vers el 1065 heretà del seu cosí de tercer grau, Ramon II, mort sense successió, el comtat de Rasès Fou casat amb una dama dita Sibilla, de la qual no tingué descendència per això, en morir, deixà els comtats i vescomtats a la seva germana Ermengarda, muller del vescomte d’Albi i Nimes, Ramon Bernat, dit Trencavell, matrimoni que acabà venent els seus drets sobre aquestes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer I

Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella El 1385 es casà amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda El 1392 fou nomenat vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet Fou el darrer de la línia primogènita del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren 1424 a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren 1424 a la seva neboda filla de cosina germana…

La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner

Es casà 1350 amb Margarida de Foix, filla del vescomte de Castellbò per aquest motiu el seu pare Bernat li cedí el vescomtat de Cabrera, i el rei Pere III li donà el comtat d’Osona Acompanyà el seu pare en les expedicions a Sardenya del 1353 i el 1354, any que aquest li cedí el vescomtat de Bas Els seus dominis jurisdiccionals esdevingueren, així, els més importants del Principat de Catalunya Això li valgué enemistats entre la noblesa, que es dividí en dos partits, enfrontats sovint amb violència Prengué part en les guerres contra Castella el 1364 intentà de defensar Calataiud,…

Conegut simplement amb el nom de Ramon , fou home d’una talla extraordinària i de gran corpulència El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya-Aragó a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella A partir d’aquesta data la seva vida fou una rebellió constant contra el sobirà Protegí el comte Àlvar d’Urgell contra el rei i els Montcada El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca fou la causa inicial d’una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal Morí en el transcurs del conflicte…

Era fill del vescomte Guislabert II i de Rolanda Hom creu que vers el 1120, en una de les incursions dels almoràvits, fou endut presoner al Marroc, on esdevingué cap d’un grup de cavallers cristians que lluitava contra els almohades al servei del soldà Això no el privà de reclamar i d’obtenir la successió en el vescomtat a la mort del seu pare 1126 i de vetllar pels seus interessos a Catalunya, a través del seu fidel Robert No hi ha constància, contra el que ha estat dit, que retornés del Marroc a Barcelona El 1133 encomanà el vescomtat i els seus béns al seu nebot Guillem de…