Resultats de la cerca

Fou director de l’hospital de Vilafranca i president de la junta de sanitat Entusiasta de la filatèlia, escriví l’únic manual en català del segle XIX, Estudi sobre’ls sellos de correu, datos pera col-leccionarlos, manual del col-leccionador 1893

Promotor cultural a Vilafranca i a la comarca a la postguerra, publicà reculls poètics de to postsimbolista i popularista Poesies 1953, Crit 1962, Bestiari 1983, Del meu terrer 1985 i Palma, gralla, dansa, crit 1992 Pòstumament hom publicà Antologia poètica 2004 És també autor d’estudis d’història i folklore locals i comarcals

De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals…

Estudià medicina a Perpinyà, on es doctorà el 1586 Fou catedràtic de la Universitat de València Publicà In duos libros artis curativae Galeni ad Glauconem commentaria 1625, sobre les febres segons les teories galèniques, obra que dedicà al bisbe de Tortosa, Agustí Spínola

Quan tingué lloc la conspiració de Vilafranca de Conflent, pogué escapar-se a temps i refugiar-se, amb la seva mare i les seves germanes, al Principat, d’on fou auditor general Carles II li concedí el 1691 el comtat deLlar que passà als Planella, barons de Granera, i als de la Torre No tornà mai a Vilafranca, i quan, el 1678, a conseqüència del tractat de Nimega, li foren restituïts els béns confiscats a la seva família, donà el seu palau als franciscans de Vilafranca, als…

Vida Crític de cinema als setmanaris "Acción" 1959-64 i "Tothom" 1969, el 1968 fou un dels fundadors del Cineclub Vilafranca premi Sant Jordi de Cinematografia 1970 al millor cineclub de Catalunya, i en fou president del 1968 al 1983 També ha estat empresari de dos cinemes de la seva ciutat el Bogart Multicine 1983, guardonat amb el premi de Cinematografia de la Generalitat a la millor sala exhibidora de Catalunya 1985, 1986 i 1991 i el cine Kubrick 1994 Com a colleccionista de programes de cinema antics, n’ha reunit una quantitat considerable de gran vàlua, una selecció de la…

Exiliat el 1654 a Barcelona amb els seus pares, tornà a Vilafranca després del signament del tractat dels Pirineus 1659 El 1670 el Consell Sobirà del Rosselló el condemnà a l’expulsió perpètua, acusat d’haver ajudat i fomentat la revolta dels angelets la pena fou commutada, després de dos anys de presó, per una multa i residència forçosa d’un any a Serinyà Havent retornat a Vilafranca el 1673, fou un dels principals organitzadors de l’anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent març de 1674, per alliberar el Rosselló del domini francès Fracassat el complot, fou empresonat i…

Bé que en bona part fou autodidacte, els anys vint freqüentà l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova, on rebé la influència de Damià Torrents i de Joaquim Mir, de qui fou amic Exposà individualment per primera vegada a Barcelona l’any 1932 Sala Parés Becat per la Generalitat, el 1935 feu estades a Londres i a París En els seus inicis la seva obra fou dominada temàticament i formalment pels tipus camperols i mediterranis En una segona etapa posterior a la guerra civil de 1936-39, i entre el 1947 i el 1955, que residí a Mèxic, recreà el tema indigenista Les seves figures, de contorns arrodonits i…

Durant la guerra de Successió lluità amb l’exèrcit d’Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà 1707, Figueres 1709 i Girona 1710 El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s’ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís