Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Josep de Caralt i Sala
Josep de Caralt i Sala
© Fototeca.cat
Política
Polític i industrial.
Procedia de família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d’aquest producte Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Signà el manifest sobre les zones franques 1915 patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milità en el partit liberal El 1916 fou creat comte de Caralt Nomenat president del Foment del Treball Nacional el 1917, l’any següent substituí Joan Ventosa i Calvell en el ministeri de finances del govern García Prieto Es mostrà…
Giovanni Agnelli
Economia
Industrial i financer italià, fundador (1899) de la Fabbrica Italiana Automobili Torino (FIAT).
Fou president d’aquesta empresa des del 1920 fins a la seva mort El seu net Giovanni Agnelli Torí 1921-2003 fou president del grup FIAT 1966-96, any que en fou nomenat president honorífic, membre del comitè executiu de la Trilateral, dels consells d’administració de nombroses empreses europees i senador vitalici des del 1991 El seu germà, Umberto Agnelli Lausana 1934-Mandria, Torí 2004, fou vicepresident del grup 1980-93 i, des de la mort de Giovanni Agnelli 2003 n'ocupà la presidència En 1976-79 fou senador, i fou també membre de la Trilateral El seu fill Giovanni Alberto…
Carlos de Godó Valls
Esport general
Dirigent esportiu.
Segon comte de Godó, presidí el diari La Vanguardia 1931-87 En l’àmbit esportiu, dirigí el Reial Club de Tennis Barcelona 1935-60, del qual fou nomenat president vitalici com a reconeixement de la seva tasca a l’hora d’impulsar l’actual seu social i les pistes del club i la creació del Trofeu Comte de Godó 1953 Cofundà el Saló Nàutic Internacional de Barcelona l’any 1963, presidí el Reial Club Nàutic de Barcelona i creà el Trofeu Comte de Godó de vela el 1974 Fou també vicepresident de la delegació de Catalunya del Centre d’Investigacions d’Activitats Subaquàtiques Rebé l’Orde del Mèrit…
ermità agustí
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant creat pel papa Alexandre IV (1256).
Sorgí de l’agrupament en una sola institució de diversos grups d’ermitans que escolliren la regla de sant Agustí en oposició a la regla, més contemplativa, de sant Benet Després d’un període difícil, l’orde agafà volada i en el seu si el constant neguit de reforma féu sorgir d’altres congregacions menors El punt àlgid de la seva expansió fou al final del s XVIII És una religió clerical, presidida per un prior general no vitalici i aconsellat pels assistents que representen les zones respectives els provincials, elegits pel capítol de la pròpia província, són també temporals L’…
Galceran Marquet
Història
Vicealmirall de Catalunya, conegut amb l’àlies d’Albanell.
Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però l’hi retornà…
,
Pietro Nenni
Història
Polític italià.
Membre del partit socialista, fou redactor i director d’ Avanti fins el 1926 Amb motiu de la dictadura feixista s’exilià a França, i intervingué, amb la brigada Garibaldi, en la Guerra Civil Espanyola El 1942 fou detingut pel govern de Vichy, però tornà a Itàlia, on fou empresonat fins a la desfeta del govern de Mussolini 1943 Començà llavors una agitada i brillant carrera política secretari general del Partito Socialista Italiano 1944, els anys 1945-46 fou vice-primer ministre, i el bienni següent, ministre d’Afers Estrangers Refusà la collaboració amb els comunistes, però no…
Habib ibn Ali Bourguiba
Política
Polític tunisià.
Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general mantingué bones…
Arnolt Schlick
Música
Organista i compositor alemany.
Cec des de la seva joventut, obtingué el càrrec vitalici d’organista de la cort palatina de Heidelberg Segurament fou l’encarregat de tocar l’orgue durant la cerimònia de coronació de l’emperador Maximilià I a Frankfurt l’any 1486 i també en la de Carles V a Aquisgrà el 1520 Fou el primer compositor que publicà una collecció de música per a orgue en tabulatura Tabulaturen etlichen lobgesang und lidlein 'Tabulatures d’autèntics himnes i cançons', Magúncia, 1512 La major part de les seves composicions per a orgue estan basades en models vocals, generalment sobre cantus firmus , i…
Pau Llorens Reñaga
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970 Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-84 Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona 1972, i cofundà la Federació Europea de Tennis Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici És soci d’honor del Wimbledon All England…
Albert Rusiñol i Prats
Albert Rusiñol i Prats
© Fototeca.cat
Història
Fabricant i polític.
El seu germà Santiago li confià la direcció dels afers familiars filatures Rusiñol Germans de Manlleu Fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter, el 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional S’enfrontà al govern Silvela-Polavieja, però mantingué una actitud conciliadora durant el Tancament de Caixes Encapçalà una campanya a favor del concert econòmic i fou vicepresident de l’Assemblea de Cambres de Comerç d’Espanya i delegat del govern a l’Exposició Universal de París del 1900 Diputat liberal per Vic 1893, l’any 1901 formà part de la candidatura regionalista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina