Resultats de la cerca
Es mostren 1801 resultats
espessidor
Alimentació
Additiu alimentari del grup dels estabilitzadors que hom empra per a mantenir o augmentar la consistència o la viscositat d’un producte (begudes, salses, brous, sopes, etc).
L’espessidor, a més, evita, a voltes, les disminucions de volum del producte alimentari en el decurs del temps Les substàncies espessidores més utilitzades són les gomes aràbiga, de garrofí, guar, guta, karaia, tragacant, xantana, l’agar, els alginats, els carragenats, les pectines, la gelatina, els midons, la cellulosa i derivats i d’altres
Francesc Casasayas Rosell
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Integrant de la Unió Ciclista Terrassa des del 1935, passà a la Penya Ciclista Nicky’s 1947-52, amb la qual disputà dues Voltes a Catalunya 1948, 1950 Guanyà la Copa Costa 1947 i el Gran Premi de Maçanet 1950 Morí mentre competia al Campionat de Terrassa a causa d’un cop de calor
Melcior Mauri Prat

Melcior Mauri Prat
MASSI COMPETICIÓ
Ciclisme
Ciclista.
Competí professionalment amb els equips Reynolds 1987-90, ONCE 1991-92, 1995-98, Amaya 1993, Banesto 1994, Benfica 1999 i Milaneza 2000-02 El seu triomf més destacat fou la Vuelta a Espanya 1991, edició en què guanyà tres etapes Repetí victòria d’etapa els anys 1993 i 1997 Disputà vuit edicions del Tour de França 1989, 1990, 1991, 1993-96, 1998 i acabà el sisè classificat el 1995 En el seu palmarès, hi ha les voltes a València 1991, 1992, Múrcia 1994, 1996, l’Aragó 1994, 1996, Castella i Lleó 1994, l’Alentejo 1998 i l’Algarve 1999, el Gran Premi de Primavera 1994, el Circuit de La Sarthe 1997…
José Luis Laguía Martínez
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Arrelat a Catalunya, fou ciclista profes-sional entre el 1980 i el 1992 Competí pels equips Reynolds 1980-85, 1988-89, PDM 1986-87, Lotus 1990, Paternina 1991 i Artiach 1992 Destacà com a escalador i s’imposà en cinc ocasions al gran premi de muntanya de la Vuelta a Espanya, i també guanyà diverses etapes d’aquesta cursa Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1982 i disputà cinc edicions del Tour de França 1983-87 En el seu palmarès figuren les victòries finals als Tres Dies de Navarra 1981 a les voltes al País Basc 1982, Burgos 1982, Cantàbria 1983 i la Rioja 1986, i als Critèrium d’Àvila…
espina
Arquitectura
Arqueologia
Mur baix que divideix en dos l’arena d’un circ romà en sentit longitudinal.
Es decorava amb obeliscos, estàtues i un comptador per a marcar les voltes en les carreres de carros Els seus extrems es delimitaven amb dues fites metae entorn de les quals havien de girar els carros Se'n pot veure una en el mosaic del circ exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona
comptador d’aigua

Comptador d’aigua de tipus turbina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell per a mesurar la quantitat d’aigua que s’escola per un conducte.
És molt emprat en els habitatges per a determinar el consum d’aigua dels estadants El corrent d’aigua que va per la canonada fa girar una roda de paletes les voltes d’aquesta roda, que són proporcionals a la quantitat d’aigua que la travessa, són trameses a un mecanisme comptador, que dóna la indicació en m 3
castell de Querol

Vista panoràmica del castell de Querol, situat damunt d'una gran roca que s'aixeca al fondal de la vall del Gaià, envoltat de l'antic poble
© Fototeca.cat
Castell
Restes de l'antic castell que presideix el poble de Querol (Alt Camp).
Del castell d'en conserven alguns sectors de mur i voltes La fortalessa fou volada per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo el 1835 després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s'hi fessin forts de nou Abans de destruir-lo en van treure una gran quantitat de mobles i objectes
Francesc Folc i Cardona
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles Fou especialment actiu entre el 1752 i el 1792 El 1787 fou fet director de l’Academia de Bellas Artes de Múrcia Sobresortí com a retratista retrats del comte de Floridablanca, de Baltasar Lapuente, del marquès de Cogolludo, etc Pintà al fresc les voltes de l’església de Jumella Múrcia
dracena
dracena Dracaena fragans
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere que aplega unes 150 espècies d’arbusts o d’arbres xerofítics, de la família de les agavàcies, d’aspecte molt divers, generalment de tronc únic, simple o ramificat, baix o arborescent, que pot atènyer grans proporcions i longevitat.
Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior
element adherent
Matemàtiques
En un espai topològic OOOX,OOOooo, un element x ∈ X és adherent a un conjunt A ⊆ X si, i només si, tot entorn obert d’x talla a A
.
El conjunt de tots els punts adherents a A rep el nom d’adherència o clausura d' A i és designat Ā i es designat Ā i, a voltes, CL A És el més petit conjunt tancat que conté el conjunt A Un conjunt A és tancat per a la topologia OOO si, i només si, Ā =
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina