Resultats de la cerca
Es mostren 637 resultats
Pequín
La Ciutat Prohibida de Pequín, a la Xina
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Xina, i la Regió del Nord, forma amb els suburbis una municipalitat especial, que és una unitat administrativa com el sheng, sota l’autoritat directa del govern.
Situada al NE, a l’extrem NW de la plana de Hebei, entre els rius Beihe Pei Ho a l’E i el Yong-ding a l’W Malgrat les destruccions i reconstruccions sofertes al llarg dels segles, la ciutat ha mantingut el pla com el concebé Khublai Kan És de forma quadrada, amb carrers perpendiculars orientats en el sentit dels punts cardinals consisteix en dues ciutats emmurallades contigües 35 km de muralles i 18 portes al N la Ciutat Tàtara o Ciutat Interior, que conté la Ciutat Prohibida, i al S la Ciutat Xinesa o Ciutat Exterior, formada principalment per barris de comerciants Els dos nuclis estan…
Sinŭijiu
Ciutat
Capital de la província de P’yŏngang Septentrional, República Democràtica Popular de Corea.
Centre industrial, prop de la frontera xinesa, i port fluvial a la desembocadura del riu Yalu, a la costa de la mar Groga Indústries del paper, tèxtils i conserves de peix
Mongòlia Interior
Divisió administrativa
Regió autònoma (zizhiqu) de la Xina, a la regió del Nord-est.
La capital és Hohhot S’estén pel SE de Mongòlia És una regió àrida en la qual predomina l’estepa, interrompuda per deserts de sorra i pedres contraforts del Gobi i per prats i boscs al NE vessants del Khingan El centre és travessat pel gran meandre del curs mitjà del Huang He El clima hi és rigorós, amb grans amplituds tèrmiques diàries i estacionals i escasses precipitacions La població, escassa , és predominantment mongol, dedicada a la ramaderia nòmada cabres, ovelles, cavalls i camells Actualment, però, hom intenta d’assentar els ramaders creant bases permanents de pastures Els conreus…
manxú
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca meridional dels tungús que habita principalment a la part sud-oriental de la península de Manxúria.
N'hi ha algun grup en territori soviètic, a la conca de l’Amur Originàriament els manxús eren un poble caçador i guerrer A partir del s XVIII s’integrà a la cultura xinesa la darrera dinastia imperial fou manxú
Shotoku Taishi
Història
Príncep japonès, regent de l’imperi (600-621) durant el regnat de l’emperadriu Suiko.
Introduí el budisme al Japó, promulgà un codi de lleis 604 d’influència xinesa i contribuí al desenvolupament de la civilització japonesa L’any 620 publicà dues obres històriques, el Termo-ki i el Koku-ki , d’un gran interès
Xiao Wendi
Història
Emperador de la dinastia wei al nord de la Xina (471-499).
Pertanyent al poble dels tobes, traslladà la capital a Luoyang, assimilà la cultura xinesa i adoptà el xinès com a llengua oficial Instituí una reforma agrària 485 a base de redistribuir igualitàriament una part de les terres lliures als camperols
Manxukuo
Geografia històrica
Estat fundat pels japonesos a Manxúria, amb capital a Mukden, que fou, de fet, un protectorat nipó.
Constituït el 1931, després de la conquesta japonesa de Manxúria, hi fou proclamada una república, al capdavant de la qual fou posat Pu Yi, descendent de la família imperial xinesa, el qual es féu proclamar emperador el 1934 Aquest estat desaparegué el 1945
Wang Xizhi
Lingüística i sociolingüística
Cal·lígraf xinès.
Iniciador de l’escola calligràfica del sud, la seva calligrafia, que uneix art i màgia d’una manera vigorosa i complexa, influí tota l’estètica xinesa posterior El seu fill Wang Xianzhi 344-386 és considerat també un dels mestres de l’escola del sud
Boni i Caroli
Parella de malabaristes i monociclistes de circ contemporani
formada el 1982 per Jordi Juanet i Julià (Barcelona, 1962) i Ramon Muñoz i Farreny (Barcelona, 1958).
Actuen en teatre, circ, cabaret i al carrer Amb els espectacles Velodrums 1986 i Side-car 1991, han treballat per Europa, Àsia i Amèrica Entre altres guardons internacionals, han rebut la Medalla d’Or a la 1a Marató Artística de Monociclistes celebrada a la Gran Muralla xinesa 1993
Tendai Shū
Secta budista japonesa fundada el 805 per Saicho o Dengyo Daishi.
La seva seu central és a la muntanya Hiei, prop de Kyoto Modificació japonesa de l’escola xinesa Tiantai, amb certes adaptacions referents a la pràctica de la meditació i a certs enfocaments esotèrics, promou la vida monàstica i aconsella als seus seguidors de passar dotze anys de recés a la muntanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina