Resultats de la cerca

El castell de Castellmeià s XIII fou refet en part a la fi del s XVI i és en bon estat de conservació N'eren senyors els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell al final del s XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià , únic títol concedit per Felip V a un català després de l’inici de la Guerra de Successió Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga

Esmentat des del segle X, depenia del monestir d’Arles

Durant l’edat mitjana, l’ofici consistia en la venda de paper, pergamí i llibres en blanc, i més endavant en la venda de manuscrits i llibres impresos i sobretot en la relligadura i l’enquadernació Als Països Catalans els llibreters eren, en bona part, estrangers, jueus i conversos Des del s XV, es dedicaren amb profit a fer imprimir llibres, i gradualment intentaren d’evitar que els impressors en poguessin vendre Foren objecte d’ordinacions municipals a Barcelona en 1445-46 en general eren considerats artistes més que no pas menestrals, i s’agruparen en collegis a València el 1539 El 1553 es…

És situat a la dreta del riu d’Abella, al nord del poble de Sant Romà d’Abella i al nord-est de la caseria de les Masies de Sant Romà Dona nom al jaciment paleontològic del Molí del Baró, excavat des del 2001 i declarat bé cultural d’interès nacional 2012 L’any 2019 s’hi descobriren una gran diversitat de restes de dinosaures, restes òssies de cocodrils i restes de diferents espècies de vegetals, datades de fa 66 milions d’anys, la qual cosa el converteix en el jaciment de dinosaures més modern d’Europa

Té l'origen en un castell medieval, si bé l’edifici actual correspon a la gran reestructuració feta durant el segle XVIII, segons plans, sembla, de Pròsper de Verboom, seguint el model francès establert per Vauban Conserva en bon estat, especialment després de la darrera restauració, les rampes i els grans murs en forma angular o d’estrella, els valls i les torrelles de defensa La condició de fortalesa militar es mantingué fins al segle XX, amb governador i guarnició, i posteriorment passà a propietat del municipi L'any 1963 fou declarat monument nacional historicoturístic