Resultats de la cerca

No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica El dia 21 de desembre de l’any 1079 el bisbe d’Urgell, Bernat, a instàncies del comte Ermengol IV, consagrà l’església de Sant Esteve d’Olius Dins la seva demarcació figurava inclosa l’església de Sant Ermengol

Situació Planta, a escala 1200, del castell, tal com és actualment planta Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El castell de Taradell, també conegut com el Castell de Can Boix, és situat en un cim de grans balmes, que hi ha al costat de llevant de la població, en un lloc que domina el Coll de Taradell, prop de les ruïnes de la masia de Can Boix, en un paratge cremat en un gran incendi forestal l’estiu de l’any 1984 Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,6 —y 35,3 31 tdg…

Origen de la moneda de Besalú Els amonedaments comtals de Besalú testificats per l’evidència numismàtica i per uns pocs documents de data avançada tenen uns orígens ben obscurs No podem disposar de cap precedent carolingi ni de cap document o indici que ens aclareixi en virtut de quins arguments o bases legals els comtes de Besalú es consideraren possessors del dret de moneda Es possible que els comtes s’atribuïssin senzillament aquest dret i iniciessin emissions monetàries seguint el comportament que veien als comtats veïns de Girona, Vic o Barcelona També por ésser que aprofitessin alguna…

El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia

En aquest lloc s’establí 1307-09 la companyia dels almogàvers, comandada aleshores per Bernat de Rocafort Aquest hi jurà fidelitat a Carles de Valois el mateix 1307 Des d’aquesta posició la companyia catalana intentà el setge de Salònica, que fracassà, i diversos cops de mà contra els monestirs del mont Athos

Es casà 1010 amb Garsenda, filla de Bernat Tallaferro, comte de Besalú Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el “comtat” de Tarragona en el cas que fos reconquerit Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d’or, el castell de Solterra i el feu d’Osor als comtes de Barcelona

Comprèn en una primera part la transcripció d’ordinacions de caràcter especialment processal, de les quals destaquen les de Pelagi Unís 1413, Berenguer Unís 1439 i Bernat Joan Pol La segona meitat del llibre és un repertori jurídic per ordre alfabètic que aprofita i completa una obra similar de Teseu Valentí segle XVI

Autor d’uns comentaris a les Commemoracions de Pere Albert, esmentats i aprofitats per Joan Socarrats Li ha estat atribuït un comentari sobre la guerra dels reis de Catalunya-Aragó contra el de Mallorca No sembla que fos ell sinó un Bernat de Seva el comentarista de l’usatge Auctoritate et rogatu

Format a l’escolania de Montserrat, segurament amb Bernat Berecha, ingressà al monestir com a monjo 1630 Visqué molts anys fora del monestir, i exercí el càrrec d’organista a la Seu d’Urgell Hom en conserva algunes composicions, com una missa a cinc veus i obres polifòniques religioses amb text castellà

Fill natural del rei Hug Capet, fou alhora abat de Fleury i arquebisbe Durant el seu govern rebé a Fleury els germans barcelonins Joan, abat de Santa Cecília de Montserrat, i Bernat, pròcer de la cort del comte de Barcelona L’abat i bisbe Oliba de Vic tingué correspondència epistolar amb ell