Situació
Planta, a escala 1:200, del castell, tal com és actualment (planta: Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya).
El castell de Taradell, també conegut com el Castell de Can Boix, és situat en un cim de grans balmes, que hi ha al costat de llevant de la població, en un lloc que domina el Coll de Taradell, prop de les ruïnes de la masia de Can Boix, en un paratge cremat en un gran incendi forestal l’estiu de l’any 1984. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 42,6 —y 35,3 (31 tdg 426353).
Per arribar-hi hi ha diversos camins, difícilment practicables amb un vehicle que no sigui tot terreny. Sortint de Taradell en direcció a Viladrau, a uns 3 km de Taradell, surt una pista, a mà dreta, tancada per una cadena, en mal estat, i difícilment practicable, seguint la qual, hom arriba prop de les restes del castell. També s’hi pot anar per la carretera de Taradell a Viladrau; cal deixar el vehicle dalt el coll, des d’on es pot seguir la carena fins arribar al castell. (JAA)
Història
El terme jurisdiccional del castell de Taradell comprenia els actuals termes municipals de Taradell, Viladrau i Santa Eugènia de Berga, així com l’enclavament del municipi de Tona del casal de Mont-rodon, juntament amb la parròquia de Vilalleons, avui incorporada al municipi de Sant Julià de Vilatorta.
Les primeres notícies del terme del castell es remunten a l’any 893, quan Tendefred i la seva muller Borrella vengueren al bisbe de Vic, Gotmar, una peça de terra situada al comtat d’Osona, en terme de Taradell, al lloc de Socarrats.
El domini eminent del castell estava en mans dels comtes de Barcelona, la qual cosa es constata en el fet que el castell de Taradell formés part del dot que el comte Ramon Borrell donà a la seva muller Ermessenda, de la casa comtal de Carcassona; aquesta dama el 1023 posà aquest castell, amb d’altres, com a garantia de la pau que havia jurat el seu fill Berenguer Ramon I després d’un temps de disputes familiars. Finalment l’any 1057 la comtessa vengué tots els seus drets al seu nét Ramon Berenguer I.
Novament el castell de Taradell formà part d’un dot comtal quan l’any 1107 el comte Ramon Berenguer III el cedí com a dot a la seva filla Ximena, que es casava amb el comte de Besalú, Bernat III, però, com que no tingueren successió, el castell de Taradell s’incorporà al patrimoni dels comtes de Barcelona. Malgrat aquest domini eminent totalment comprovat no es coneix cap acte de vassallatge dels feudataris del castell.
Els primers personatges que es presenten com a possibles vicaris comtals del castell de Taradell són un Gurri o Witiza, que l’any 977 feu una important compra al comte Borrell que comprenia gairebé tot l’alou de la parròquia de Taradell. Més tard, el 990, apareix un Sesemond, vicari comtal, que feia compres en el terme del castell de Taradell. Després d’aquests hipotètics senyors del castell de Taradell, el 1002 apareix el primer senyor de Taradell, Ató de Taradell, que formava part dels pròcers que estaven presents en un plet que enfrontava Sendred de Gurb i el bisbe d’Urgell per a la possessió del castell de Queralt. Més tard, l’any 1033, en el concili de Narbona, el bisbe Oliba de Vic, es queixà de diversos usurpadors de béns eclesiàstics, entre els quals es trobava Bermond de Taradell. Aquests dos personatges són els primers membres coneguts de la famflia dels senyors de Taradell, encara que no podem aclarir el possible parentiu que els unia.
Els Taradell.
Armand de Fluvià i Escorsa
La família Taradell no residia al castell de Taradell sinó al casal d’Espinzella; fins al segle XII el castell era habitat pels castlans, que contractaren diverses persones per tenir cura dels serveis feudals. La família Taradell perdurà en el domini del castell conservant el cognom del castell fins que al final del segle XII Timburgeta de Taradell, pubilla de la família, es casà amb Pere de Vilademany, cognom que substituí el de Taradell. Els Vilademany posseïren el castell sense cap problema conegut fins al principi del segle XIV, ja que, arran d’unes bregues entre Guilleuma de Montcada, el vescomte Ramon Folc de Cardona i Bernat de Vilademany, que s’han d’emmarcar en les disputes sorgides a la ciutat de Vic entre els Montcada i els bisbes, el 1302 una companyia partidària dels Montcada atacà el castell de Taradell i segurament l’ocupà, ja que el mateix any 1302 el rei Jaume II escrivia al seu veguer Simó de Bell-lloc perquè restituís a Bernat de Vilademany el castell de Taradell; al cap de poc més d’un mes el rei comunicava al vescomte de Cardona que escrivia a la senyora Guilleuma de Montcada, perquè restituís el castell de Taradell a Bernat de Vilademany, en comptes de retenir-lo per a ella. El mateix rei Jaume II uns anys després, el 1311, demanà a Bernat de Vilademany la potestat del castell de Taradell a causa de la guerra que es preveia amb el comte d’Empúries; encara l’any 1320 el rei tornà a demanar la potestat del castell als Vilademany i els seus successors seguiren fent-ho al llarg del segle XIV. El 1324 el rei Jaume II concedí a Pere de Vilademany i als seus el mixt imperi i la jurisdicció baixa o civil del castell de Taradell, pels serveis prestats en la conquesta del regne de Sardenya, que el rei confirmà dos anys més tard. Els Vilademany ampliaren els seus drets jurisdiccionals amb la donació que reberen del vescomte de Cabrera, Bernat II i el seu fill Bernat III del mer i mixt imperi i l’alta i baixa jurisdicció civil, que els Cabrera havien rebut del rei Pere el Cerimoniós, el qual l’any 1352 confirmà la donació. Així, quan el rei creà el comtat d’Osona per a Bernat III amb el castell de Taradell inclòs, el vescomte de Cabrera no hi tenia gairebé cap dret, únicament que la jurisdicció civil i criminal la posseïa Pere de Vilademany pel comte d’Osona. Aquesta poca incidència dels Cabrera a Taradell feu que la posterior confiscació no tingués repercussió en el domini del castell.
Durant el segle XIV els Vilademany tingueren diversos plets en relació amb el terme del castell de Taradell. El primer s’inicià l’any 1324 amb els consellers de Vic i amb els senyors de Meda i el Brull i els bisbes de Vic; el rei nomenà els jutges per fer la delimitació i posar les fites, però els consellers no acceptaren els resultats fins que, després d’unes rectificacions, el 1325 se signà l’acord, si bé les desavinences continuaren un temps. El 1366 s’inicià un plet entre els prohoms de Vilalleons i el batlle i els prohoms de Taradell per haver aixecat forques a la parròquia de Vilalleons, que ja era una quadra autònoma. També es produïren plets a la quadra de Terrassola i a les diverses quadres que sorgiren en el terme; en un moment o altre sorgiren problemes sobre els límits de jurisdicció a mesura que s’estenia l’autonomia d’aquests petits termes senyorials.
Els Vilademany perduraren en el domini del castell de Taradell i fins i tot conservaren el nom malgrat l’existència d’alguna pubilla fins que a la mort d’Arnau Joan sense fills, l’heréncia passà a la seva neboda, casada amb Ausiàs de Cruïlles, de la qual família el 1634 passà als vescomtes de Joc i després als comtes d’Aranda i ducs d’Híjar per aliances matrimonials.
Els castlans
Els Taradell (castlans).
Armand de Fluvià i Escorsa
Els primers castlans coneguts són els que apareixen l’any 1100 junt al seu senyor Ramon Bermond de Taradell, el qual en un judici de Déu celebrat davant l’església de Santa Eugènia de Berga, afirmava que eren castlans seus Berenguer Bernat de Santa Eugènia i Bernat Guillem de Taradell, que havien de residir al castell ja que els senyors ho feien a la domus d’Espinzella, però aviat també renunciaren a fer vida en el castell.
Mentre, la família Santa Eugènia-Torroella es deslligà aviat de la castlania, venent-la, potser, a la família Agudes; així l’any 1233 Guerau d’Agudes administrava béns de la catlania a Taradell i els anys 1328-1329 l’hereu de Pere de les Agudes havia rebut l’arrendament de la castlania de Bernat de Mont-rodon i guardava les portes l’hereu del mas Castell proper al castell.
L’altra família cognominada Taradell seguí en la castlania, i cal destacar el fet que l’any 1172 Guillem de Taradell fou excomunicat pel fet d’haver incendiat la sagrera de Taradell. No obstant això, la família Taradell seguí com a castlana.
L’any 1285, la castlania passà a la família Riudeperes per casament fins que el 1353 Bernat de Riudeperes vengué els seus drets a la castlania de Taradell a Bernat Roger de Vilademany, fill natural del senyor del castell, el qual exercí de manera irregular el seu càrrec, que encara detentava quan l’any 1374 el seu senyor l’advertí de la descurança en què es trobava el castell. Després es perd el rastre dels posseïdors de la castlania del castell, tan bon punt es produí la mort d’aquest personatge ocorreguda l’any 1406.
La documentació proporciona alguns detalls de les vicissituds de l’edifici del castell de Taradell, encara que cal remuntar-se al segle XIV. Al principi d’aquest segle el castell de Taradell es trobava en estat ruïnós, segurament com a conseqüència de les guerres entre els súbdits de la mitra vigatana i els de la casa Montcada, en les quals Taradell va prendre una part activa; per això, entorn de l’any 1327 el tutor de Bernat, hereu del difunt Pere de Vilademany, que feia poc que acabava de rebre el mixt imperi del rei Jaume II, ordenà reedificar el castell, si bé el veguer d’Osona ordenà que fos destruït i enderrocat, a causa d’uns conflictes sobre el terme amb la ciutat de Vic. Els Vilademany van recórrer al rei i l’any 1327 Jaume II va manar al veguer que no s’oposés a la reedificació del castell de Taradell; el veguer, però, feu cas omís i seguí dificultant la reedificació; fou necessari que Alfons III, l’any 1335, el comminés perquè es poguessin portar a terme les obres de reconstrucció. No sabem, però, si aquesta pretesa reedificació es realitzà. de fet els fets posteriors semblen negar-ho, car el 1374, Bernat de Vilademany, retreia al castlà Bernat Roger de Vilademany, fill natural de la família, el mal estat de les portes del castell, tant les de dins com les de fora i li manava que fes fer portes noves al portal major així com les de fora i reedificar les cases i fes guardar el castell com era la seva obligació, tot amenaçantlo d’anar contra ell si no ho complia. Tampoc en aquest cas no podem confirmar si l’ordre es complí, però per l’actuació del castlà es pot presumir que en feu cas omís.
Castell
L’intent més seriós de reconstrucció del castell és el que Bernat Vilademany emprengué el 1398, que inicià amb una crida feta el 13 de gener d’aquest any a la plaça de Taradell comminant totes les persones del terme de Taradell a participar en les obres de reparació del castell amb tres jornals setmanals, dia sí i dia no. El dia 15 feu una altra crida davant els homes que estaven al castell per treballar, per la qual el batlle ordenava fer guaites en el castell, deu homes de nit i deu homes de dia. Això motivà la protesta dels alouers que es queixaren dien que només tenien l’obligació de fer guaita en temps de guerra, i contribuir a fer valls i obrar reparacions dels murs i barbacanes segons la constitució: Si alius alodiarii, i les obres que s’havien de fer, eren aixecar unes torres i un gran edifici o castell junt al castell ja existent, així com preparar calç, pedres i ciment. El document amb l’expressió junt al castell sembla indicar que va ser respectada tota o part de la vella edificació, que s’amplià i es completà.
A partir del segle XVI s’inicià el progressiu abandonament del castell que esdevenia més una masia que una fortalesa. (APF-ABC)
El castell té un assentament realment espectacular, ocupant un planell format per una roca situada en voladís a l’extrem de la serralada amb la qual s’uneix per una estreta carena, totalment dominada pel castell, aquest té una forma molt irregular, amb els seus murs construïts a frec de la penya, de la qual són gairebé, una perllongació vertical.
Al cantó nord-occidental s’ha identificat, en el curs d’una neteja, seguida d’una prospecció arqueològica, la base d’una torre de planta circular, al costat de la qual hi havia la porta, moderna, del recinte. Al costat d’aquesta hi ha un pany de paret, d’uns 7,25 m de llarg, perfectament diferenciat de la resta de murs per una cantonada a l’extrem de llevant i que, juntament amb la torre, són les restes més vistents del castell primitiu. Aquests dos elements han estat construïts amb un aparell de lloses planes, disposades irregularment, embegudes en abundant morter de calç, que forma una mena d’arrebossat superficial, hom aprecia al pany de mur una filada d’opus spicatum i una finestra i el brancal d’una altra, d’una sola esqueixada.
Esquema de la planta del castell, feta al començament del segle XX per l’arquitecte J.M. Pericas.
A. Pladevall
La resta dels murs del castell han estat construïts amb carreuons, en treballs desbastats disposats en filades, les quals tendeixen irregularment a l’horitzontal, agafats amb un morter pobríssim de sorra amb argila com a lligant.
Sembla molt clar que el nucli primitiu del castell era format per la torre i una edificació situada a llevant, de la qual resten el pany de mur ja descrit i el que li fa cantonada, formant la porta, la construcció de la qual, per l’estructura de l’aparell, pot ésser situada entre el final del segle X i començament del segle XI.
És molt possible que la torre i aquesta edificació fossin els elements bàsics, construïts en pedra, d’una estructura castellera, feta amb materials menys durables (fusta, tàpia) que devia ocupar tot el planell, possiblement amb una extensió major que actualment, i que posteriorment fou refeta en pedra, donant-li la forma actual.
El seu estat és el d’una ruïna, desoladorament neta per l’incendi forestal ja esmentat. (JAA)
El castell de Taradell, a més de la seva importància estratègica al peu del Montseny dominant la Plana de Vic, conserva encara sediments de terres al seu interior. La recerca arqueològica aquí és molt recent (desembre 1984) i, per tant, només podem avançar uns quants resultats. Amb el permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i l’ajut del Centre Excursionista de Taradell, hem realitzat una sèrie de prospeccions per tal de comprovar les seqüències estratigràfiques, i així planificar una excavació posterior en extensió.
Les cales realitzades són quatre: una part de la torre circular, una altra a l’extrem sud-oest de les parets del castell, una altra al costat de la paret de tramuntana, i una darrera cala al mig del jaciment. A cada una d’elles han aparegut diversos nivells estratigràfics, amb material ceràmic i fauna als nivells finals. D’una manera global, els nivells són els següents:
Nivell I: estrats superficials, de terra orgànica amb material barrejat.
Nivell II: d’enderroc, amb pedres caigudes.
Nivell III: nivell d’hàbitat amb ceràmica medieval del tipus gris-negre.
Més recentment (novembre de 1985) en la prosecució de l’exploració arqueològica, s’ha identificat la planta d’un edifici a l’interior del castell, la funció i forma del qual, en l’estat actual, encara no es pot precisar amb exactitud. (JOC-ACC-JAA)
Treballs de restauració posteriors
Entre els anys 1984 i 1991 va tenir lloc l’excavació, l’estudi i la publicació en diferents revistes de les obres de neteja i consolidació fetes en les ruïnes d’aquest castell (vegeu el vol. III, pàgs. 603-607, de la present obra).
L’excavació del castell va permetre trobar la planta de la capella romànica de Santa Creu del Castell i l’antiga cisterna de la fortalesa. La restauració dels vestigis del castell va consistir a consolidar els murs i refer el basament caigut de la torre circular. L’obra es va fer sota la cura del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i amb finançament de l’Ajuntament de Taradell i la Generalitat de Catalunya. (APF)
Bibliografia
- Antoni Caballé i Imma Ollich: Informe sobre l’excavació al castell de Taradell (Osona), desembre 1984 (Inèdit).
- Antoni Pladevall: El castillo de Taradell y su primitivo término, “Ausa”, vol. II (1955-56), pàgs. 492-501.
- Antoni Pladevall: El castell de Taradell, “Taradell”, any XI (1959).
- A.P. I P.C.: Castell de Taradell, Els castells catalans, vol. IV, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1973, pàgs. 964-976. (DAG)