Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
esperó de cavaller
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides i de tija poc ramificada, terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d’un llarg esperó.
És espontània a les terres mediterrànies, però és coneguda sobretot com a planta de jardí, amb diverses varietats ornamentals
trompetes
Botànica
Jardineria
Arbust, de la família de les solanàcies, de fins a 3 m d’alt, pubescent, de fulles ovades i de flors grosses, blanques, en forma de trompeta i amb cinc lòbuls punxeguts i reflexos.
És una planta de jardí que procedeix de l’Amèrica del Sud
malrubí d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, alta de 20 a 100 cm, més o menys pilosa, inodora, de fulles oblongues incises i de flors blanques amb taques purpúries, reunides en verticil·lastres.
Habita llocs molt humits
plantatge d’aigua
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les alismatàcies, aquàtica, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles ovals agudes, llargament peciolades, i de flors blanques o rosadenques, aplegades en una inflorescència paniculiforme.
Creix en aigües estanyades o de curs lent, espontàniament o plantada en jardins
mongetera

Mongetera amb mongetes
© Istockphoto
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, generalment voluble, de fulles trifoliolades, amb folíols ovats acuminats, de flors blanques, rosades o purpúries, disposades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum (mongetes).
Oriünda de l’Amèrica del Sud, és extensament conreada a gran part del món Les llavors mongetes seques i els llegums immaturs mongetes tendres són aprofitats per a l’alimentació humana, i les plantes són destinades a l’alimentació del bestiar És profitosa també perquè enriqueix el sòl en nitrogen cicle del nitrogen S’adapta bé a qualsevol terreny, bé que prefereix els terrenys llimosos, i és tolerant respecte al clima N’hi ha nombrosíssimes varietats, que difereixen en l’hàbit de la planta nanes, enasprades, etc, en la forma dels llegums i en la forma, mida i coloració de les llavors
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
pastanaga

pastanaga
© C.I.C. Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, de flors blanques o roses, disposades en umbel·les compostes, i de fruits en diaqueni, aculeats.
Hi ha formes de conreu ssp sativus , d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva pastanaga La pastanaga borda també coneguda com bufanaga o safanòria borda ssp carota , d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa
espergulària
Botànica
Gènere de plantes d’anuals a perennes, de la família de les cariofil·làcies, de fulles linears oposades, amb estípules escarioses, de flors blanques o rosades, aplegades en cimes, i de fruits en càpsula trivalva.
L' espergulària vermella o herba passerella S rubra , de 5 a 15 cm d’alt i amb flors rosades, és comuna en vores de camins i llocs ruderals
cardamom
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les zingiberàcies, de 3 a 5 m d’alçada, amb llargues fulles embeinadores lanceolades i flors blanques amb voraviu blau i groc, agrupades en espigues llargament pedunculades.
Els fruits són càpsules i contenen tres rengles de llavors, els grans de cardamom o cardamoms, de perfum delicat Originària de l’Índia, on és conreada a l’ombra de grans arbres, el seu conreu s’ha estès també a Sri Lanka i a Amèrica Central
cabomba
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques mucilaginoses, de la família de les nimfeàcies, de fulles peltades, les flotants enteres i les submergides molt dividides en segments linears fins, i de flors petites, solitàries, blanques o grogues.
És originària de l’Amèrica tropical i temperada C caroliniana , perenne, és comuna als aquaris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina