Resultats de la cerca

Fill de Jean-Ferry Rebel París 1666 — 1747, un dels creadors de l’escola francesa de violí, el succeí en el grup dels 24 violins del rei Gran mestre dels espectacles reials, inspector del teatre 1746 i administrador general de l’Opéra de París 1772 Autor d’àries contingudes a la collecció Vaudevilles, menuets, contre-danses et airs détachés , del Ballet de la paix 1738, d’un Te Deum 1763 i un De Profundis 1763 i d’espectacles dramàtics

Germà petit d’Esteve Chaix Pensionat pel govern, estudià a París i collaborà amb Pierre Méchain en el mesurament de certs angles de l’arc de meridià entre els Pirineus i Barcelona 1792-94, i, amb Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó, al llarg de la costa valenciana cap a Eivissa 1806-08 Publicà treballs sobre càlcul diferencial i integral 1802, funcions logarítmiques i exponencials 1807, així com observacions i càlculs astronòmics Fou vicedirector de l’observatori de Madrid

Dedicat a la difusió de l’esport, especialment de l’excursionisme i l’atletisme, tingué un equip de basquetbol que participà en el Campionat de Catalunya al final de la dècada de 1920 Fou una de les entitats capdavanteres en l’atletisme d’abans de la Guerra Civil Guanyà el Campionat de Catalunya de Cros per equips 1933 i tingué figures destacades com l’entrenador Isidre Mestres, Antoni Esmandia o Marcellí Castelló, vencedor de la cursa Jean Bouin 1930

Es formà a la Rambert Ballet School de Londres i amb el mim Marcel Marceau a París El 1962 fundà la seva companyia, que es feu un nom amb espectacles anticonvencionals, fusió de mim, dansa, teatre i òpera, que incloïen tant produccions pròpies Turquoise Pantomime , Mr Punch’s Pantomime com versions de clàssics del teatre com ara Woyzeck , de Georg Büchner o Salome , d’Oscar Wilde La producció més representativa de la seva filosofia de les arts escèniques i la més famosa és, però, Flowers 1974, basada en la novella Nôtre Dame des Fleurs , de Jean Genet, una de les seves referències…

Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film  i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico  1927 i Mirador  1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap…

Foneries i indústries químiques i alimentàries Seu episcopal des del segle III Antiga capital Noviodunum dels celtes suessions, fou denominada en temps romans Augusta Suessionum La catedral, gòtica, fou començada el 1180 i acabada al segle XIV L’abadia de Saint-Jean-des-Vignes, magnífica obra de la fi del segle XIII, només conserva la façana de l’església, el refetor i el claustre De la de Saint-Médard segle XIII, resten la sala capitular i la cripta segle IX

Es presenta al Centre Internacional de Premsa de Barcelona la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, que presideix Jaume Llauradó La Plataforma es proposa recollir 65000 signatures, que es presentaran al Parlament de Catalunya perquè aquest canviï la Llei de l’esport, ja que la seva redacció actual fa inviable l’existència de seleccions catalanes en les competicions internacionals La Plataforma disposa d’un informe jurídic de Jean-Louis Dupont, advocat del cas Bosman, que defensa la legitimitat de les seleccions catalanes

Es clou a la població de Marignane Provença el procés constituent del Front Nacional-Moviment Nacional FN-MN, una formació escindida del Front Nacional de Jean-Marie Le Pen El president del nou partit, que manté les tesis ultradretanes i xenòfobes de l’FN, és Bruno Mégret, exalcalde de Marignane per l’FN Tot i que la marxa de Mégret s’ha originat pels seus enfrontaments amb Le Pen, aquest, absent de l’acte, és designat president honorífic de la nova formació

Jacques I París ~1510 — Annecy ~1585 fou autor de tractats d’arquitectura Livre d’architecture 1559 i Les plus excellents bâtiments de France 1576-79 Els seus fills foren també arquitectes Baptiste ~1544/1547 — 1579 intervingué en la construcció del Pont Neuf de París 1571 i Jacques II ~1550 — 1614 alçà la segona meitat de la galeria del Louvre i l’antic pavelló de Flora Jean I 1585 — 1649, fill de Baptiste, construí l’escala amb planta de ferradura de Fontainebleau 1632

Comprenia dos representants de les centrals sindicals, vuit dels diversos moviments de la resistència i sis dels partits polítics Presidit de primer per Jean Moulin i, després del seu arrest i de la seva mort, per Georges Bidault, es consagrà essencialment a la lluita immediata contra l’ocupant per mitjà de la unió de tots els moviments clandestins de resistència i l’establiment d’un pla de reformes de caire social sobretot nacionalitzacions, que calia aplicar després de l’alliberament de França