Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques i ciències naturals, i més tard, musicologia amb W Gurlitt a Friburg de Brisgòvia, amb G Adler a Viena i amb F Ludwig a Göttingen Després d’obtenir el grau de doctor a Friburg ensenyà a les universitats de Heidelberg, Jena i, des del 1956, a Leipzig S’especialitzà en la música medieval i renaixentista i es donà a conèixer internacionalment amb la publicació del llibre Die Musik des Mittelalters und der Renaissance 'La música de l’Edat Mitjana i del Renaixement', 1931 Aquesta obra comportà que l’estudi d’aquests períodes es realitzés des d’una altra…

Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1866 Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari 1879 i director 1911 de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra Collaborà en…

A 5 anys d’edat, la seva família anà a viure a la Garrotxa, on s’inicià en el periodisme radiofònic abans d’incorporar-se a Catalunya Ràdio 1992 Ha presentat, entre d’altres, els programes Catalunya Matí , Catalunya Nit , Hora Punta , i  El Matí de Catalunya Ràdio , a més d’ El book insígnia , en collaboració amb Jordi Llavina, i L’ofici de viure , pel qual el 2009 guanyà el premi Ciutat de Barcelona al millor programa de ràdio i, el 2018 el premi Zapping de qualitat audiovisual en la versió televisiva estrenada el 2017 i presentada per ell mateix Articulista en la premsa diària Avui , El…

És famós a la Bíblia per la seva feracitat segons el Llibre dels Nombres , els israelites, després de vèncer llur veí Og, assignaren Basan a la tribu de Manassès L’altiplà fou conegut també amb el nom de Batanea

En forma i volum de llibre, no pogué superar les traves de censura, que el consideraven una revista Entre d’altres, hi collaboraren Mde Pedrolo, Fde BMoll, JTriadú, Joan Fuster, RTasis, SEspriu, ACirici, MSerrahima, JSarsanedas N'aparegueren quatre números

Dirigí La Veu d’Urgell de Mollerussa i Lo Pregoner 1921 de Bellpuig Urgell Publicà els drames El captaire 1921 i Regeneració 1932, la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes 1928 Usà el pseudònim Tomàs Roure

Alfons el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols , allegat juridicogenealògic més que no crònica de caràcter històric Un exemplar illuminat, en llatí, existeix a la Universitat de València

És autor d’un tractat de farmacologia Llibre dels fonaments de les veritables propietats dels medicaments , un dels més antics documents de prosa en persa, on descriu 585 medicaments i, probablement per primera vegada, nombrosos fets químics d’importància

És autor de panegírics i del primer llibre de viatges persa, el matnawī El present dels dos Iraqs, relat del seu pelegrinatge A la seva obra abunden les metàfores insòlites i allusions a tots els coneixements de l’època

A l’època precolombina segles X-XVI desenvolupà una cultura, parallela a la dels maies, amb capital a Utatlán Els seus orígens i la seva història foren recollits en llengua quiché en el famós llibre maia Popol Vuh literatura maia