Resultats de la cerca
Es mostren 5531 resultats
Camí de Castellbò a Aubet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vell camí medieval, en part empedrat i en part excavat a la roca ECSA – A Villaró Aubet és un dels pobles de la solana de la vall de Castellbò, en la direcció de Sant Joan de l’Erm Mapa 34–10215 Situació 31TCG624962 Per a arribar-hi, cal prendre, des de Castellbò, la pista que ressegueix tota la solana de la vall, que és la de la dreta a la cruïlla amb la pista de Carmeniu Les restes del camí són molt visibles just abans d’arribar a Aubet, a l’esquerra de la pista Camí Es tracta d’un camí excavat a la roca, molt semblant al de Solanell, que tot seguit descriurem En alguns indrets hi…
Castell de la Glorieta (Farrera)
Art romànic
Les primeres notícies sobre aquest castell són del final del segle XIII El castell de Glorieta fou rentingut l’any 1298 pel comte de Foix i vescomte de Castellbò com a penyora de la quantitat prestada a Blanca de Bellera, comtessa del Pallars Sobirà, juntament amb els de Tírvia, Farrera, Biuse i Arestui Integrada dins del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, la cavalleria de Glorieta i Montesclado tenia 7 habitants l’any 1519 Pere Tragó descriu el lloc de Glorieta com a vila closa “El castell de Glorieta i el lloc amb algunes cases són fortalesa Hi ha altres cases que no…
Hug V d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1269-77) i vescomte consort de Bas.
Fill de Ponç IV i segurament de Beneta Fernández de Lara Vers el 1262 es casà amb Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Vassall de Jaume I , l’ajudà a sotmetre els sarraïns de Múrcia 1265-66 i també collaborà, amb el seu pare, en la lluita contra el rebel Ponç Guerau, senyor de Torroella de Montgrí Feu donacions al monestir d’Amer, i adquirí del vescomte de Rocabertí el domini sobre diverses viles El 1274 entrà en una àmplia rebellió nobiliària contra Jaume I, amb els comtes de Pallars i d’Urgell, el vescomte de Rocabertí i poderosos nobles, com els Anglesola, Cervera…
Santa Maria de Gerri de la Sal
Art romànic
Situació Singular campanar d’espadanya de tres pisos que s’aixeca sobre la façana de ponent del monestir ECSA - J Pahissa Façana de migdia del monestir, amb el cementiri adossat Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Vista general del monestir de Santa Maria des de la vila, amb l’atri ja restaurat Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El conjunt de l’antic monestir de Gerri és situat a la riba esquerra del riu Noguera Pallaresa, prop de l’aiguabarreig amb el torrent d’Enseu, davant de la població de Gerri de la Sal, que se situa totalment…
Arnau Guillem de Bellera
Història
Noble originari del Pallars.
El 1396 defensà la Vall d’Aran contra les tropes invasores del comte de Foix Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera 1406 El 1409 fou nomenat governador de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne Durant l’interregne prengué partit per la causa del comte d’Urgell, sostingut per la ciutat de València i el bàndol dels Vilaragut Lluità contra el bàndol dels Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera, i contra les tropes aragoneses i castellanes que aquells havien cridat El 1412, abans de rebre els reforços enviats per Jaume…
comanda de la Joncosa
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple situada al castell de Gelida (Baix Penedès).
Els templers reberen l’any 1142 d’Hug, canonge de la seu barcelonina i capellà de l’església de Sant Pere de Gelida, i Bartomeu, prevere de la mateixa església, el mas de Sant Pere Tot i que no es tenen notícies documentades de com s’administrava la comanda, es té constància que el 1202 tenia comanador, tot i que del 1246 i al 1250 i del 1254 al 1258 n’ostentà la titularitat el comanador de Palau-solità El 1281 la comanda de la Joncosa era la comanda principal del Penedès, de la qual depenia la de les Gunyoles El 1309 el rei Jaume II permutà la comanda de la Joncosa, sense les Gunyoles, i el…
baronia de Mataplana
Història
Jurisdicció feudal sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).
Comprenia els termes de Mogrony Gombrèn, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350 El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de Sant Joan,…
moresca
Música
Dansa popular a Europa durant el Renaixement.
Tot i haver-n’hi un tipus per a solista, era usualment una dansa de grup, en què els ballarins, amb la cara enfosquida i campanetes a la roba, representaven un enfrontament estilitzat entre moros i cristians Alguns autors, no obstant això, remeten el seu origen a antics ritus de la fertilitat Per la seva ampullositat era sovint interpretada com a cloenda de representacions i festes populars Al final del segle XV es ballava en els intermedi i les processons de carnaval A partir del XVII s’introduí com a ballet o pantomima dins l’òpera, com es troba en el final de L’Orfeo , de C Monteverdi La…
Santa Creu d’Areny de Noguera
Art romànic
Aquesta església, de localització avui desconeguda, surt mencionada per primera vegada en la dotació de Santa Maria de Tremp del 1109, moment en què fou confirmada pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà i el seu germà Arnau a l’esmentada canònica, junt amb altres béns amb què havia estat dotada pels comtes Ramon V i Valença, els seus pares Segons M Lledós i Mir, l’administració de l’església estigué en mans de l’ardiaca de Tremp, senyor del capítol de Tremp, fins l’any 1257, quan per una concòrdia passà a la mensa episcopal del bisbe d’Urgell L’existència d’una important capella…
Castell de Bardaixí (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
A la vall de Bardaixí s’originà l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que devia ser fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça Mentre que a la meitat d’aquest segle figuren Pere de Bardaixí, fidel del comte Arnau Mir de Pallars Jussà i dels Erill Berenguer de Bardaixí, que donà a Sant Victorià d’Assan heretats a Santa Maura, Celias, el Vilar i Senz i Guillema de Bardaixí, casada amb el senyor Roderic d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina