Resultats de la cerca

Formada al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València, ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià Terra sigillata de Liria 1963, La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion 1969, Dianium, arqueología romana de Denia 1970, La factoría pesquera de punta del Arenal, Jávea, Alicante 1970, Terra sigillata clara de Pollentia 1983 i altres treballs Des del 1969 és professora a la Universitat de Pernambuco, Recife, al Brasil, on fundà el Núcleo de Estudos Arqueológicos i presidí la Sociedade de Arqueologia Brasileira 1991-93 Sobre prehistòria del…

Estudiós de l’arqueologia clàssica catalana, dedicà els seus esforços a l’arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya Feu prospeccions i excavà nombroses restes de naus romanes enfonsades, principalment a la Costa Brava sa Tuna, Calella de Palafrugell, el Port de la Selva, l’Estartit i és autor de diversos treballs Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 1971 o La nave romana de Sa Nau Perduda Cabo Bagur, Gerona 1972, molts dels quals publicats en la revista del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS…

N'hi ha moltes varietats, totes derivades de la cursiva romana nova i, en el cas de la cursiva, evolucionada de l’escriptura de les cancelleries del Baix Imperi Romà Els principals tipus de merovíngia librària són el "a" , dit de Luxeuil, calligrafiat del de la cancelleria reial, l’" az " de Laon, l’" ab " de Corbie no pas l’"eNa”, cregut de Corbie, però d’origen romà el de Borgonya i alguns altres de menys tipificats La característica comuna és un traçat sovint sinuós i poc esquemàtic, ric de nexes cursius calligrafiats La a minúscula, d’origen cursiu, és sovint fantasiosa Les…

Fugitiu a Amsterdam, es posà a sou dels protestants Dedicà als estats d’Holanda una Christiana confesión de la fe Lleida, 1629, de tendència calvinista Contra els inquisidors escriví Libro intitulado In Coena Domini la Haia, 1629 Autor també d’ Aviso sobre los abusos de la Iglesia Romana la Haia, 1633, on defensa la doctrina luterana sobre la justificació i la calvinista sobre la Santa Cena, Throsne de David au cinquiesme Monarchie, Royaume d’Israel que dedicà al príncep Guillem d’Orange, el diàleg De divinitate Jesu Christi et de regno Dei 1650 Tornat al judaisme, el 1645…

Executà nombrosos retrats de bust de prohoms florentins — Pere 1453 i Joan ~1460 de Mèdici Museo Nazionale, Bargello, Florència, Niccolò Strozzi 1454 Staatliche Museen, Berlín, Astorgio Manfredi 1455 National Gallery of Art, Washington—, el tret més característic dels quals és l’agudesa en l’observació i la severitat quasi romana Mestre en l’art del baix relleu trona de la catedral de Prato, el seu estil evolucionà vers un refinament i una ductilitat que tenen antecedents en LGhiberti Excellí també en la talla de sepulcres adossats al mur, segons el tipus clàssic florentí, com el…

Començà patrocinant i subvencionant les excavacions de l’amfiteatre de Tarragona, vers 1950-55, de l' illa de Cullera 1955-56 i després a Mallorca a la ciutat romana de Pollentia Alcúdia i a la necròpoli de son Real , a la punta dels Fenicis, del 1956 ençà, i l’illa dels Porros Alcúdia També féu possible l’excavació del poblat ibèric de la Serreta d'Alcoi 1968 Ha patrocinat l’edició de treballs sobre aquestes excavacions, entre els quals AArribas ed, Pollentia Estudio de los materiales, I 1983, MLPalanques Las lucernas de Pollentia 1992, JSanmartí et alii, Les ceràmiques de…

Del seu fons destaquen les colleccions d’arqueologia ibèrica, romana i medieval, provinents de les campanyes d’excavació al municipi, i la collecció d’estris i eines del camp procedent de la Cambra Agrària local El 2011 s’inaugurà Can Barraquer, la casa on visqué i morí Rafael Casanova, com a seu principal del museu i nucli de dinamització del patrimoni cultural local, amb els espais d’acollida, dues exposicions permanents “Sant Boi temps i espai” i “Rafael Casanova i el seu temps”, exposicions temporals i sala per a activitats didàctiques El museu disposa, a més, dels…

Professor titular d’epigrafia i numismàtica de la Universitat de València La seva tasca de recerca s’ha centrat en la numismàtica antiga de la península Ibèrica Entre els seus treballs cal destacar La circulación monetaria en la Tarraconense Mediterránea 1983, Le monete ispaniche nelle collezioni italiane 1986, The Roman Provincial Coinage 1992, en collaboració amb ABurnetty MAmandry, Las monedas de la ciudad romana de Segobriga 1996, La ceca de Valentia 1988, Les encunyacions ibèriques de Lauro 1998 i Monedas Hispánicas 2000 Ha rebut els guardons Jeton de Vermeil, de la Société…

Havia estat creat l’any 1889 com a museu municipal, però més tard fou cedit a l’estat Antic museu provincial, des del 1978 s’anomena oficialment Museu de Menorca Les seves colleccions són el testimoni de la història de Menorca des de la cultura pretalaiòtica fins a l’actualitat i estan presentades en una exposició permanent que mostra els primers habitants de l’illa, la cultura talaiòtica, les èpoques romana i bizantina, la Menorca musulmana, la corona d’Aragó, els segles XVIII, XIX i XX, cartografia sobre Menorca i la pintura menorquina del segle XX Disposa, a més, de dues sales…

A l’Antic Testament apareix sobretot als Salms i al Llibre de Tobit en el Nou Testament, a l' Apocalipsi Entrà en la litúrgia cristiana, sobretot com a resposta cantada a versets de salm En la litúrgia romana, aquest cant és suprimit durant la quaresma, mentre que és cantat amb més freqüència durant el temps pasqual En els ritus orientals no és mai omès En el cant gregorià, en el cant de l’alleluia a la missa, la melodia, relativament senzilla, és seguida d’un jubilus o vocalització sobre la darrera vocal a Diverses obres de concert contenen temes sobre l’alleluia Händel,…