Resultats de la cerca

D’antuvi conreà la pintura històrica La rendició de Girona , vers el 1886, fons dels Museus d’Art de Barcelona Posteriorment descobrí el paisatge de la costa catalana Caldetes, Tossa, i més tard, d’Eivissa, on, dedicat a la pintura de figura i de paisatge, visqué llargues temporades fins que morí Exposà a Nova York i a Buenos Aires El luminisme de la seva obra l’emparenta amb Sorolla El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom, a la vila eivissenca de Santa Eulàlia del Riu

Inicià els estudis musicals a Granollers, i més tard els amplià a l’Acadèmia Granados Fou deixeble d’Enric Morera a Barcelona i de Vincent d’Indy a París Director de la Banda Municipal i del Conservatori de Música de Vic, dirigí també l’Orfeó Vigatà El 1922 es traslladà a Madrid per dedicar-se a la direcció d’orquestres de teatre En el catàleg de la seva obra es poden trobar diferents sarsueles, com El cant del pirata 1912 i La emboscada , estrenada al Teatro Avenida de Buenos Aires el 1929

El nom prové del Capitoli, emplaçament del palau dels senadors, a Roma, reconstruït segons plans de Miquel Àngel Tot i que aquesta denominació fou emprada també a Europa —capitoli de Tolosa de Llenguadoc 1750-53, de Guillaume Cammas—, fou adoptada preferentment al continent americà el de Richmond Virgínia, acabat el 1795, és obra de Jefferson, que es basà en els temples jònics clàssics el de Washington 1792-1869 imposà el model amb gran cúpula, molt habitual tant als EUA com a l’Amèrica Llatina Buenos Aires, l’Havana

Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona

Estudià cant i piano al Conservatori de Nàpols Debutà el 1918 en un breu paper de Gli Ugonotti al teatre San Carlo de la mateixa ciutat i tres anys després assolí un gran èxit a Torí representant Brangäne a Tristany i Isolda De seguida s’especialitzà en papers wagnerians, gràcies al seu timbre fosc, que també li permeté interpretar els papers de Dalila, Amneris Aïda , Rubira Neró o Herodies Salome El 1925 cantà a Barcelona, el Caire, Buenos Aires i Lisboa, i en temporades posteriors ho feu també a Sud-àfrica

Començà estudis de cant amb el mestre Vidal i Nunell, el 1912 El 1915 debutà al Teatre del Bosc de Barcelona, amb La favorita , de Donizetti El mateix any cantà La Gioconda al Liceu barceloní Passà a Itàlia ~1917, on cantà amb èxit a Bolonya, Gènova i Roma Actuà més tard a Buenos Aires, a São Paulo i tornà a Itàlia, on debutà al Teatro alla Scala de Milà el 1929 amb La forza del destino Després de la guerra civil de 1936-39 actuà novament a Barcelona

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929

Es titulà a Madrid 1866, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana 1873, que li donà un prestigi internacional Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar Publicà Curso práctico de construcción naval 1868 Seguí amb afecte el moviment catalanista i collaborà a “La Renaixença” a Ferrol fundà l’orfeó Aires da Minha Terra i presidí l’ateneu Era també llicenciat en farmàcia 1873

Ingressà al partit el 1933, i es distingí aviat en les files de les SS Després d’haver organitzat la matança dels jueus austríacs a Viena 1938, el 1940 fou declarat principal responsable de l’exterminació dels jueus d’Alemanya i dels països ocupats Fou condemnat en rebellia pel tribunal de Nuremberg, però aleshores ja s’havia refugiat probablement a l’Amèrica del Sud Localitzat pels serveis especials israelians, fou capturat a Buenos Aires l’any 1960 i traslladat secretament a Israel, on fou de nou jutjat 1961 i executat 1962

Format en l’impressionisme, derivà més tard cap a un expressionisme matisat per les formes del romànic i el barroc popular gallec La seva obra més destacada s’insereix en la línia realista, depurada d’un inicial folklorisme, i incideix en una visió dramàtica de la Galícia camperola Naiciña, O Tesouro, Santa Galega Conreà també l’escultura monumental Panteó Gallec de Buenos Aires, Monument a Curros Enríquez , a la Corunya, Cruceiro de Sant Francesc, a Compostela Entre la seva obra de tema religiós destaca el Crist de Moià Moianès