Resultats de la cerca
Es mostren 7165 resultats
Museu d’Areny i Plandolit
Museu
Casa museu situada a Ordino (Principat d’Andorra), que els anys seixanta adquirí el Consell General de les Valls d’Andorra.
Fou oberta al públic l’any 1985 com a museu nacional andorrà Es tracta d’una casa històrica, que data del 1633 i conserva les diferents estances i el mobiliari original, i testimonia els costums i les formes de vida d’una família benestant de les valls altes pirinenques En una de les dependències auxiliars de la casa hom installà un petit centre d’interpretació de l’antiga indústria del ferro
Museu Diocesà d’Urgell
Museu
Museu de la Seu d’Urgell situat a l’església de la Pietat i a la casa del deganat contigües al claustre de la catedral.
El 1971 fou installat a l’església de la Pietat Recentment ha estat ampliat i remodelat amb installacions actualizades Entre els objectes que conserva destaquen el Beatus de la Seu 970 i el sarcòfag de sant Ermengol 1755, obra de Pere Llopart En les seves colleccions hom troba pintura mural s XI-XIII, escultura medieval, taules gòtiques i renaixentistes, orfebreria religiosa s XI-XVIII i teixits s XI-XIV
Lucrècia
Escultura de Damià Campeny, de guix, feta a Roma el 1804.
Fou enviada a Barcelona, com a tramesa reglamentària de pensionat, a l’Acadèmia de Sant Jordi El 1833 l’autor la feu de marbre —es conserva a la Llotja de Barcelona—, i també n'hi ha una rèplica de bronze Museu d’Art Modern de Barcelona Figura sedent d’una gran perfecció, uneix un estricte classicisme a una suau melangia, i és considerada l’obra mestra de l’escultura neoclàssica catalana
amorita
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua semítica pertanyent al grup septentrional central.
Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita
ciutadà | ciutadana
Història
Durant l’edat moderna, súbdit de l’estat.
En difondre's en aquesta època la idea de l’estat com una ciutat més gran, el mot ciutadà adquirí aquesta nova significació, bé que conservà parcialment el sentit de membre actiu de la societat Amb la Revolució Francesa, el mot s’associà a la idea de llibertat, i el ciutadà, com a cogestor de la voluntat collectiva, fou oposat al súbdit, subjecte passiu de les decisions de l’estat
Nicolau Calafat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fundà a Palma, juntament amb el lullista Bartomeu Caldentei , la primera impremta de l’illa, traslladada durant algun temps a Miramar Els llibres més importants que publicà són el Tractatus de regulis mandatorum , de Jean Gerson 1485, a expenses de Caldentei, la Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist , de Francesc Prats 1487, i un Breviarium majoricense 1488, del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí
Sant Iscle de Rajadell
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell Aviat degué tenir la categoria de parròquia, que encara conserva El lloc de Rajadell és documentat des del 936 i l’església apareix citada en una llista de parròquies anterior al 1154 després, en el 1298, es produí una donació per a l’obra de Sant Iscle de Rajadell L’edifici actual no sembla que conservi cap element arquitectònic romànic
Santa Creu de Fonollosa
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Fonollosa Segurament que molt aviat tingué la categoria de parròquia, que encara conserva El lloc de Fonollosa és documentat des del 955 Funiliosa , mentre que l’església apareix citada el 1081, i abans del 1154 figura com a parròquia Tenia un altar dedicat a Santa Maria el 1397 L’edifici actual no respon a una edificació romànica
La casa forta de la Pedralba (Tagamanent)
Art romànic
Antiga domus o casa forta Petra-Alba , el 1316, situada a la vall del Congost, prop, de la N-152 i d’una moderna zona residencial És un casal que conserva un sector gòtic, bé que molt alterat perquè sofrí incendis el 1476 i el 1654 Des del segle XVII pertanyia als Bru i de Fivaller, refosos avui amb els comtes d’Alba de Liste, actuals propietaris del casal
Santa Maria de Nefiac
Art romànic
El topònim Nefiac és documentat des del segle X La parròquia, i per tant la seva església, es consigna l’any 1149, en què Gausbert, abat de Cuixà, donà en feu a Artau de Castellnou tot el que posseïa a la parròquia de Nefiac L’edifici actual és essencialment una construcció barroca aixecada a la primera meitat del segle XVIII, que no conserva vestigis de l’anterior església romànica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina