Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
peveter

Peveter romà
© Villa Romana La Olmeda
Farmàcia
Arqueologia
Perfumeria
Vas per a cremar pevets o altres perfums.
Els egipcis i els fenicis el feien servir per a usos domèstics i també religiosos, i hi cremaven l’encens amb què veneraven les seves divinitats Els grecs i els romans acostumaven a posar-los sobre trípodes i canelobres per a embellir-ne l’aspecte Els més populars eren de ceràmica, mentre que els destinats als nobles acostumaven a ser de metall
Pape & Cheikh
Música
Duo senegalès.
Cheikh Kaolack, 1961 i Pape Dakar, 1965, des de llur infància reberen la marcada influència de la música de Bob Dylan El seu tema Yatal gueew esdevingué un manifest polític que imprimí el segell del canvi a les eleccions legislatives senegaleses del 29 d’abril de 2001 Els valors de la cançó eren els de la democràcia, la tolerància i la pau
calmuc | calmuca
Etnologia
Individu d’un poble mongol del grup occidental o oirat.
A mitjan anys noranta eren uns 150 000 Són de religió lamaista i d’ençà del s XVII habiten el territori ocupat actualment per la República dels Calmucs, al curs baix del Volga Dos altres petits grups habiten a les ribes del Don són anomenats buzava i al Kirguizistan, prop de la frontera xinesa els anomenats sart , convertits a l’islamisme
banderer
Història
Cavaller feudal pertanyent a l’alta noblesa que tenia dret d’alçar una bandera quadrada pròpia.
Eren creats amb una cerimònia especial N'hi havia de dues menes cavallers i escuders, que es distingien perquè els primers portaven esperons d’or i els darrers d’argent Hi havia banderers de primera bandera, de segona i de tercera Inicialment, el títol era personal, però després esdevingué hereditari en les famílies feudals, i sempre anava unit al feu
audiència provincial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que jutja en primera instància causes penals per delictes greus i en grau d’apel·lació causes civils i penals per delictes menys greus.
Existeix una audiència a cada província, constituïda per diverses sales o seccions, segons les matèries sobre les quals han de decidir A partir del 1892, foren anomenades audiències provincials les audiències per als afers criminals, establertes a capitals de província que no eren seu d’audiència territorial El 1893 reberen el mateix nom les sales per als afers criminals de les audiències territorials
embotit
Alimentació
Budell, una altra part del cos (bufeta, etc) o embolcall sintètic (cel·lofana, naturina, etc) farcit de carn de porc capolada, espècies i, de vegades, altres ingredients.
Els embotits eren fets arreu dels Països Catalans d’una manera artesana i familiar, lligada amb la tradició de la matança del porc, però actualment són fabricats sobretot industrialment i a gran escala, atès llur consum majoritari Els embotits més apreciats i coneguts són la botifarra , el botifarró , el bull , la llonganissa , el fuet , la sobrassada , el bisbe , la carn-i-xulla , etc
sotsveguer
Història
Funcionari reial sota les ordres del veguer, amb jurisdicció ordinària sobre un territori determinat o sotsvegueria.
Auxiliar del veguer, el substituïa en cas d’absència, però no era considerat el seu lloctinent Era nomenat pel veguer o pel mateix rei Tenia cúria o cort pròpia amb funcionaris de caràcter executiu capdeguaites els assessors eren comuns amb els de la cort del veguer A la cort del 1493 fou determinat que havia d’ésser persona d’honor
procònsol
Paleontologia
Gènere de driopitecs, considerats actualment pòngids pel fet de tenir la primera premolar d’una sola cúspide, les primeres restes dels quals foren trobades prop del llac Victòria el 1926.
D’alçada que oscillava entre la d’un petit ximpanzé i la d’un gorilla, segons l’espècie, eren molt àgils i podien desplaçar-se d’una branca d’arbre a una altra i córrer per terra amb les quatre potes Hom ha deduït que aquests antropomorfs, uns dels més antics dels coneguts, vivien en zones boscoses del Miocè inferior
boneter | bonetera
Oficis manuals
Persona que fa bonets o que en ven.
A València, el gremi de menestrals boneters fou constituït el 1306 A Palma en foren aprovades unes ordinacions el 1483 s’aplegaven com a confraria de la Mare de Déu de Puritat a l’església de Sant Francesc A Barcelona eren membres de la confraria de Sant Julià dels mercers Es féu equivalent a l’ofici de barreter d’agulla
consell d’empresa
Història
Economia
Òrgan creat pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya, el 24 d’octubre de 1936, per assumir, en les empreses col·lectivitzades, les funcions dels antics consells d’administració.
Constaven de l’interventor de la Generalitat i de cinc a quinze obrers, segons decisió de l’empresa, elegits per l’assemblea tenint en compte els diversos serveis producció, administració, serveis tècnics, comercials i la influència de les centrals sindicals a què pertanyien els treballadors Eren responsables de llur gestió davant els treballadors de l’empresa i del consell general d’indústria respectiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina