Resultats de la cerca

Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març

Era industrial impressor Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops Collaborà a La Veu Sallentina  i dirigí el periòdic La Xispa Elèctrica  1911 Publicà el volum Recull de poemes 1927 i Sallent 1928 Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles L’última calaverada , publicada a Manresa el 1895, La belligerància , L’any nou i l’any vell , Flor solitària i La festa de l’arbre i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar Fou conegut com a Juanitu…

Fill de Gregori I, bisbe de Nazianz, i de santa Nona, es formà a Cesarea de Palestina i a Cesarea de Capadòcia, a Alexandria i a Atenes, on conegué Basili el Gran El pare l’ordenà de sacerdot, però ell fugí a la solitud Administrà un quant temps el bisbat del pare, difunt, i fou nomenat cap de la minoria ortodoxa de Constantinoble El concili I de Constantinoble l’entronitzà com a patriarca, però aviat es tornà a retirar Bon poeta i orador dotat, deixà 45 discursos Amb Basili el Gran i Gregori de Nissa forma el grup dels tres grans capadocis La seva festa se celebra el 2 de gener

Segons la tradició, fill d’Almansor, senyor de Carlet enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’extravià i arribà a Poblet, on fou acollit i, convertit al cristianisme, professà Tornà a Carlet, i juntament amb les seves germanes Soraida Gràcia i Saida Maria, que ell havia batejat, fou martiritzat el 21 d’agost de 1180 Jaume I, en conquerir Alzira, on havien estat enterrats, els dedicà una capella El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral A Poblet és celebrada el 2 de setembre

El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin 1915, Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort El 1917 féu els films en episodis Vindicator , dins la línia del Fantomas de Feuillade Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell 1932 Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa 1913-15 i fou director del setmanari La Dona Catalana 1925-34 El 1939 s’exilià a Mèxic

Així Jesús, als qui el criticaven perquè menjava en companyia de gent de mala fama, els parlava de l’alegria d’un pare el dia que torna el seu fill esgarriat i del mal humor del germà gran, que no vol prendre part en la festa La paràbola era d’ús corrent entre els rabins dels primers segles de l’era cristiana, però entre totes les conegudes sobresurten les de Jesús per la varietat, la naturalitat i la força persuasiva Els tres primers evangelis han transmès una quarantena de paràboles de Jesús, unes revelant el pla de Déu, altres justificant el seu comportament i unes altres…

Promogut per l’Ajuntament, fou inaugurat el 2011 a l’antiga fassina de Can Guineu, un edifici històric del centre de la vila dedicat a la producció d’aiguardents i a celler de vi que fou rehabilitat en la seva integritat, si bé l’espai museístic només ocupa una part de l’edifici A més de fer un recorregut per la història del cava i sobre la seva elaboració i característiques, dedica un ampli espai a la Festa de la Filloxera i altres elements festius de la vila L’equipament s’ha de completar en el futur amb una segona intervenció al celler gran de la Fassina

Fou fundador i director de nombrosos conjunts populars i cobles orquestra, com The Capell Boys, Melodians, La Principal d’Urgell, Montjuïc o Capell-Santy També formà part de la Cobla Barcelona i de les orquestrines de Rafael Medina i de Mario Visconti Amb els seus primers títols sardanístics obtingué un notable èxit durant els anys quaranta A partir dels anys vuitanta adoptà un estil més líric i elaborat que el feu mereixedor de diversos premis Entre les seves composicions destaquen, per la seva popularitat, les sardanes Festa Major , Sardanes a Mollerussa i La meva saltirona , i…

Nascut en el si d’una família pobra a l’illa de Grenada, Slinger Francisco Sparrow, més conegut com a Mighty Sparrow, es traslladà de petit al país del calypso, Trinidad i Tobago, on es convertí en l’artista més popular El 1955 enregistrà el primer disc i un any després guanyà els dos principals concursos de calypso de les illes, triomf que repetí durant molts anys A diferència dels calipsos estàndards, que canten temes alegres i de festa, Sparrow es destacà pels de reivindicació política, especialment antiamericans i contraris a la corrupció del seu país A més, també feia…

La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896